Home
  By Author [ A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z |  Other Symbols ]
  By Title [ A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z |  Other Symbols ]
  By Language
all Classics books content using ISYS

Download this book: [ ASCII | HTML | PDF ]

Look for this book on Amazon


We have new books nearly every day.
If you would like a news letter once a week or once a month
fill out this form and we will give you a summary of the books for that week or month by email.

Title: Merry Wives of Windsor - Les alegres comares de Windsor
Author: Shakespeare, William, 1564-1616
Language: Catalan
As this book started as an ASCII text book there are no pictures available.


*** Start of this LibraryBlog Digital Book "Merry Wives of Windsor - Les alegres comares de Windsor" ***


-----------------------------------------------------------------
Nota de la present transcripció:

Aquesta traducció de Les Alegres Comares es va editar el 1909,
molt abans, per tant, de l'aparició del Diccionari i Normes de
Gramàtica de Pompeu Fabra, entre 1917 i 1918. Aixó fa que Josep
Carner faci servir unes normes gramaticals i ortogràfiques que
eren les acceptades en aquell moment, i aixís mateix han sigut
respectades en aquesta transcripció.

Note for the transcription:

This edition of The Merry Wives was published in 1909, well
before the Catalan Dictionary and General Grammar by Pompeu Fabra
appeared in 1917 and 1918. For this reason, the translation of
Josep Carner makes use of the grammatical and orthographic
conventions that were generally accepted at that time, and as
such have been kept untouched throughout this transcription.
-----------------------------------------------------------------



AL CONFRARE EN POESIA,
ADRIA GUAL,
AUTOR-ACTOR, COM EL GRAN WILL,
GLOSADOR DE SHAKESPEARE
A
"LES ALEGRES COMEDIANTES"
JOSEP CARNER.



PROLEG.


PER COMENÇAR


Amics, gent catalana, jo us diré com la senyora Page: «Anèusen a
casa, a riure d'aquesta alegra historia, davant d'una bona
fogarada». Aquesta comedia memorable us serà comportívola y
agradosa perque es noblement casolana. Belles burgeses, honorables
marits, aquesta comedia fomenta les besades conjugals y fa
grotesca la temptació. El vici té sempre alguna cosa de Falstaff.
La virtut, quan es ben sana, es àgil, desperta y joconda.

LES ALEGRES COMARES són una llohança de la castedat, però de la
castedat alegra, o siga ab una arma més per batre la
concupiscencia: la rialla. Jo'm penso que LES ALEGRES COMARES són
avui d'una actualitat especial (a més a més de la llur perenne
actualitat artística). Hi ha avui, a Catalunya, qui predica el
vici com a refinament, la sensualitat com a vida alliberada. Se
predica un Renaixament que esdevindría per un cami tot cerebral, y
a consequencia d'una idolatría forçada de la bellesa exterior. Se
vol posar don Joan a la moda, En aquest punt, serà bò que ens
recordem del Falstaff.

Ningú més que jo desitjaría la finesa, el viure agençat, el triomf
de les elegancies, Però crec, com un dels personatges de la bella
escena lírica que gairebé tanca LES ALEGRES COMARES DE WINDSOR,
que

_la Sobirana de les Fades,
qui du corona d'un etern esclat,
odia els sutzes y la sutzetat._

Perxò he traduit ab veritable joia aquesta facecia contra
l'impuresa. La senyora Ford y la senyora Page -que són, me
sembla, una mica catalanes,- riuen ab un admirable entrenament,
del dimoni luxuriós, golut, diforme, interessat y matucer. El
dimoni de la luxuria entre tots els esperits caiguts es el més
abominable, perque ni tant sols es prim, encara que molts no sen
adonguin fins després.

Ah, pobres testes d'adolescent, torçades sobre el coixí a la
matinada,com les evoca el Baudelaire! Ah, caparrons femenins
que sovint contorba una imatge vaga, murmurant rimes
d'encantament! Tots aquests miratges, totes aquestes fascinacions,
no són més que metamòrfossis del vell Falstaff. Goethe, en el séu
Faust, quan el doctor parla d'estrelles, de flors, d'imatges
galanes, fa dir pel Mefistòfil la veritat de les coses. -Sabs còm
acabarà tot això? -Y es respon ell mateix ab un gest brutal. Si tú
hi haguessis sigut, oh, Margarida ignocenta, qui et deixaves
sustreure insensiblement a la dolça memoria de ta mare, per un bon
home fracassat que al cap y a la fí se tenyia els cabells!

Jo voldria que aquesta versió de LES ALEGRES COMARES servís,
perque en alguna ocasió, manta faramalla, manta cobejança, manta
groixuda temptació, fos tirada an aquell cove tradicional de la
higiene casolana, que devegades pot esdevenir -malgrat tota la
literatura dels perversos- símbol de dignitat, segurança
d'una vida riallera, y divertida alliberació de les angoixes que
pretinguin alterar nostra plascèvola ecuanimitat.

JOSEP CARNER



PERSONATGES

SIR JOAN FALSTAFF.
FENTON.
SHALLOW           jutge de pau camperol.
SLENDER           cosí de Shallow.
SR. FORD          dos propietaris, vehïns
SR. PAGE              de Windsor.
WILLIAM PAGE      jovencell fill del sr. Page.
SIR Huc EVANS     capellà galès.
DOCTOR CAIUS      metge francès.
L'HOSTALER DE LA LLIGACAMA.
BARDOLF           seguici de Falstaff.
PISTOLA           seguici de Falstaff.
NYM               seguici de Falstaff.
ROBÍ              patge de Falstaff.
SIMPLE            criat de Slender.
RUGBY             criat del doctor Caius.
SENYORA FORD.
SENYORA PAGE.
SENYORETA ANNA PAGE sa filla, enamorada de Fenton.
SENYORA QUICKLY   serventa del Dr. Caius.
CRIATS DE PAGE, DE FORD, ETC.

L'escena a Windsor y sos encontorns.



I


A WINDSOR

DAVANT DE CAN PAGE

        _Entren el jutge SHALLOW, SLENDER y Sir
         Huc EVANS_

SHALLOW
Es debades, sir Huc, no feu per manera
de convèncem. Duré la cosa a la cambra
estel·lada. Maldament ell s'anomenés
vint vegades sir Joan Falstaff, no es riuría
de mi, Robert Shallow, escuder.

SLENDER
Escuder del comtat de Glocester, jutge
de pau, y _coram_.

SHALLOW
Sí, cosí Slender, y també _Cust-alorum_.

SLENDER
Sí, del _ratolorum!_ gentilhome de naixença,
senyor Clergue, qui signa _armigero_ en
tota mena d'escriptures, cambials, rebuts,
citacions y contractes; _armigero_ a tot arreu.

SHALLOW
Sí, així es com firmem, y així hem firmat,
sense interrupció, de tres sigles ençà.

SLENDER
Ho feren abans que ell tots els séus
descendents, y després d'ell ho faràn tots
els séus avant-passats; y tots junts us
mostraràn damunt de llur casaca una
dotzena de bestioles blanques.

SHALLOW
Es una casaca del any de la picor.

EVANS
Damunt d'una vella casaca s'hi poden
molt ben trobar bestioles blanques que
facin picor. L'una cosa lliga molt bé ab
l'altra; aquests animals són habituals al
home y esdevenen un símbol de tendresa.

SHALLOW
Les besties de que us parlavem no són
sino lluços de riu; lo més salat de la cosa
es que la casaca sigui vella.

SLENDER
Cosí, podría llevarvos algun quarter?

SHALLOW
Certament, si us casaveu.

EVANS
Si vol quarter, acabarà per malmetre
la casaca.

SHALLOW
Gens ni mica.

EVANS
Per nostra Dòna! si us lleva un quarter
de la casaca, us l'haurà d'esquarterar, y
no us en quedaràn més que bocins. Però
tantseval, deixemho corre; no es això lo
que ens interessa. Si el cavaller Falstaff
ha comesa alguna dolentía contra vós,
jo, membre de l'Esglesia, m'ocuparé ab
tota l'ànima de posar entre vosaltres dos
arranjaments y concerts.

SHALLOW
No; n'ha d'haver esment el tribunal; hi
ha hagut un cas de violencia.

EVANS
No convé pas que el Concell judiqui
casos de violencia; actes semblants no
testimoníen oblit del temor de Déu; el
tribunal, tingueuho present, judica les
contravencións aont es notori l'oblit del
temor de Déu, y no pas els cassos de violencia;
entengueuho bé.

SHALLOW
Ah, pel meu nom! si jo encara fos jove,
aixó s'acabaría a la punta de l'espasa.

EVANS
Més val que els vostres amics esdevinguin
espasa y acabin aquest negoci; y
ademés, que jo covo en el meu cervell un
projecte que podría resultar d'una saviesa
excelent. Hi ha una certa Anna Page,
filla del senyor Jordi Page, que es
una flor virginal de certa gentilesa.

SLENDER
La senyoreta Anna Page? té la cabellera bruna,
y parla ab una dolçor femenina.

EVANS
Justament; y es el mellor partit que's
pugui desitjar, y son avi (que Déu el cridi
a la resurrecció dels benaventurats!) li
dongué en el llit de mort setcentes lliures
de bona casta, d'or y argent, perque ella en
gaudeixi totduna que arribi als disset anys.
Fóra una bona ocurrencia que arreconant
les vostres quimeretes anessiu a
demanar la noça del senyor Abraham y
la senyoreta Anna Page.

SLENDER
Son avi li deixà setcentes lliures?

EVANS
Sí, y son pare es home per darli un cabal
més gran.

SHALLOW
Conec la jove damisel·la, y m'apar
dotada sortosament de les gracies de
natura.

EVANS
Setcentes lliures y les esperances;
d'això sí que sen diu estar ben dotada.

SHALLOW
Vaja, anem tot d'una a veure l'honrat senyor
Page. En Falstaff es a la casa?

EVANS
Per qué enganyarvos? Desprecío el
mentider, com si es tractés d'un home
fals o d'un home que no digués veritat.
El cavaller, sir Joan, es a cân Page; us
prego que us deixeu menar pels qui us
volen bé. Vaig a tustar a la porta per
demanar el senyor Page.
        _Tusta_
Ep! ep! Déu benehesca la vostra casa!

        _Entra en PAGE_

PAGE
Qui hi ha?

EVANS
Una benedicció de Déu, y un amic
vostre, y el jutge Shallow, y heus-aquí
el jove senyor Slender qui tal volta us
podrà contar una novella historia, si
fossiu avinent a la cosa.

PAGE
Estic content de veure Vostres Senyories
en perfecta salut. Senyor Shallow,
moltes mercès pel botí de la cacera que
m'heu enviat.

SHALLOW
Senyor Page, estic content de veureus;
mil benediccións per vostre cor magnànim!
Hauria volgut que fos mellor el
fruit de la cacera, però l'assolírem contra
llei. Cóm està la bona senyoreta Page?
Ara y sempre us estimo de tot cor, oidà,
de tot cor.

PAGE
Senyor, grans mercès.

SHALLOW
Jo sóc qui us remercía; que us plagui
o no, jo sóc qui us remercía.

PAGE
Estic contentíssim de vèureus, mon bon
senyor Slender.

SHALLOW
Senyor, cóm està el vostre llebrer selvatgí?
He sentit dir que l'han vençut a les
corregudes de Cotsale.

PAGE
No s'ha pogut escatir bé la cosa senyor.

SLENDER
Es clar; què direu vós, què heu de dir!

SHALLOW
Què ha de dir ell, es clar! Fou per culpa
vostra, per culpa vostra. Es un cà admirable.

PAGE
No, senyor, es un goç peter.

SHALLOW
Senyor, es un bon cà y un cà bonic; no
es pot dir més, es bó y bonic! Es aquí sir
Joan Falstaff?

PAGE
Sí, senyor, es a casa y voldría interposar
els bons oficis de la meva amistat entre
vosaltres.

EVANS
Això es dir lo que pertoca a un cristià.

SHALLOW
M'ha ofès, senyor Page.

PAGE
Si fa o no fa, ja ve a confessarho, senyor.

SHALLOW
Una cosa es confessar y un altra reparar,
no es això, senyor Page? M'ha ofès, sí,
m'ha ofès, per mon nom; en una paraula,
m'ha feta una ofensa. Creieume:
Robert Shallow, escuder, assegura que
està ofès.

        _Entren sir JOAN FALSTAFF, BARDOLF,
        NYM Y PISTOLA_

PAGE
Heus-aquí sir Joan.

FALSTAFF
Vaja, senyor Shallow, voleu, doncs,
acudir al rei en queixa contra mí?

SHALLOW
Cavaller, heu batut mos servents, occit
mon isart, y enfonzat la porta de la caseta
del guarda.

FALSTAFF
Però no he besat la seva filla.

SHALLOW
No es tracta d'això. Haureu de respondre
d'aquests estropicis.

FALSTAFF
Desseguida; jo els he fet, aquests estropicis.
Heus-aquí ma resposta.

SHALLOW
El tribunal resoldrà la qüestió.

FALSTAFF
Us convindría mellor que ningú sen
enterés; se riuràn de vós.

EVANS
_Paucaverba_, sir Joan, y estigueu a tò.

FALSTAFF
Bones paraules? Lo que calgui. Slender;
us he abonyegat la testa; quin tort
alegueu contra mí?

SLENDER
En bona veritat, el duc a la meva testa
el tort que'm féreu, y així mateix, el
que'm féren els bergants estafadors a
vostre servei, que's diuen Pistola, Nym
y Bardolf. Me menaren a la taverna,
m'embriagaren, y em prengueren, al
cap-de-vall, tot lo que duia a les
butxaques.

BARDOLF
Què! Si era formatge de Bambury!

SLENDER
Bé, bé, ara no en parlem d'això.

FALSTAFF
Com s'enten, Mefistòfil!

SLENDER
Com volgueu, però ara no parlem
d'això.

NYM
Tot plegat, miseria. Com si diguessim,
_pauca, pauca_. Miseria, vetho-aquí.

SLENDER
Oh! Aont es Simple, mon criat? Ho
sabeu, cosí?

EVANS
Quietut, per amor de Déu. Mirem
d'entendrens. Si no m'enganyo, hi ha tres
àrbitres en aquest negoci, o sia: hi ha el
senyor Page, _videlicet_, senyor Page; hi
sóc jo, _videlicet_ jo; y finalment y
darrerament hi ha el tercer, l'hostaler de
la Lligacama.

PAGE
Som tres per entendre en l'afer, y redactar
una concordia entre ells.

EVANS
Perfectament; jo escriuré damunt les
meves tauletes una exposició de l'afer. Y
totseguit treballarem per resoldre la
qüestió ab la major prudencia que s'ens
ocorri.

FALSTAFF
Pistola?

PISTOLA
Us escolto ab tota l'orella.

EVANS
Pel diable y son avia! Quina mena de
parlar es aquesta: «Escolto ab tota
l'orella.» Això es estil enfàtic.

FALSTAFF
Pistola, prenguereu la bossa del senyor
Slender?

SLENDER
Sí, ho juro per mos guants, me l'ha
presa, y si no fós veritat això que dic,
que mai més me arraceri la meva cambra
espaiosa! Y m'ha pres set groats en
pesses de sis pence, y sis carolus de
llautó, y dos schillings del rei Eduard,
comprats a raó de dos schillings y dos
pence cadescú a Jacob, el moliner. Sí, per
mos guants.

FALSTAFF
Pistola, el fet està fonamentat en la
veritat sincera?

EVANS
Està fonamentat en l'engany, ja que
consisteix en robar una bossa.

PISTOLA   -a Evans_
Silenci, fill de les serres galeses!
        _A Falstaff_
Senyor, siguim concedit lluitar contra
aquesta espasa de ferro colat. Afirmo
que tu has mentit per la barba; que
mentires, oh, ninot de neu, que has dit
mentida.

SLENDER
Aleshores, per mos guants, ha sigut
aquest altre.

        _Senyala Nym_

NYM
Tingueu cura, senyor, y acabeu les
vèrbes. Si us enganxeu ab mí, jo no cauré
pas tot sol en el parany! Vet-aquí tot
lo que'm pertoca dirvos.

SLENDER
Per mon capell, es aquest, doncs; aquest
de la encesor de la cara. Maldement no'm
pugui recordar de lo que esdevingué quan
fúi embriagat, tantmateix no sóc un ase,
sabeu.

FALSTAFF, _a Bardolf_
Què responeu, home de porpra?

BARDOLF
Quí, jo, senyor? Dic que el galàn senyor
s'embriagà fins a perdre els cinc
sentiments de natura.

EVANS
Calia dir els cinc sentits! Ah, Déu meu!
Lo que fa l'ignorancia!

BARDOLF
Y que estant embriac, senyor, l'hauràn,
com se sol dir, ennavegat; y així,a la fí
del capdevall, s'haurà jugat el joc.

SLENDER
Sí, el día de la feta també parlàveu
llatí. Però es igual; després de lo que
m'ha passat, no'm vull embriagar mai
més sinó ab persones honrades, polides y
religioses. Si m'embriago serà ab gent
que tingui el temor de Déu y no ab vils
ubriacs.

EVANS
Així; Déu me jutgi, d'aixó sen diu una
intenció virtuosa.

FALSTAFF
Ja heu sentit, senyors, que tot fou
negat. Ja heu sentit.

        _La senyoreta ANNA PAGE entra,duent
         ví. La senyora PAGE y la senyora FORD
         la segueixen._

PAGE
No, filla meva, emporteuvosen el ví, ja
beurem allà dins.

        _Anna Page sen va_

SLENDER
Oh, cel! es la senyoreta Anna Page!

PAGE
Còm! són vós, senyora Ford.

FALSTAFF
A fe mía, senyora Ford, sóu admirablement
benvinguda. Permeteu, volguda senyora...

        _La besa_

PAGE
Muller, doneu la benvinguda als senyors.
Vingueu, senyors, menjareu cadescú una
part d'un pastell de cassa, ben calent.
Anemhi, m'apar que ofegarèm totes les
renyines en el got.

        _Exeunt omnes, salvant
         Shallow, Evans y Slender_

SLENDER
Donaría quaranta schitlings per tenir
a mà el meu llibre de sonets y cançons.
        _Entra SIMPLE_
Simple, vós aquí? D'aon veniu? Anant
per aquest camí, valdrà més que'm serveixi
jo mateix, fà? Vós no teniu tampoc al
damunt vostre el llibre d'enigmes?
El teniu?

SIMPLE
El llibre d'enigmes? Còm s'enten? No us
l'emmanllevà Alicia Shortcake a la darrera
diada de Totsants, abans de San Miquel?

SHALLOW
Veniu, cosí; avanceu, mon cosí. Us esperem.
Haig de dirvos lo seguent, mon cosí. Hi ha,
com si diguessim, una proposició, una mena
de proposició feta d'una manera vaga per
sir Huc que estava aquí. M'enteneu?

SLENDER
Sí, sí; me portaré d'una manera raonable,
y si la cosa també ho es, faré lo que demana
la raó.

SHALLOW
Sí, però feu per manera de capirme.

SLENDER
Es lo que faig, senyor.

EVANS
Atengueu bé les advertencies que us
faci, senyor Slender. Jo us esplicaría la
cosa, si fossiu capaç de quedar bé.

SLENDER
No; vull fer lo que'm digui el cosí Shallow.
Excuseume, per favor; com que ell es jutge de
pau de l'encontrada, y això que jo no sóc res!

EVANS
Però no es aquest el càs; la qüestió està
en el vostre casament.

SHALLOW
Aquest es el punt, amiguet.

EVANS
Casarvos, aquest es el punt, y casarvos
ab la senyoreta Anna Page.

SLENDER
Bé, si aixó es així, consenteixo en casarmhi,
ab totes les clàusules que siguin de raó.

EVANS
Però, podeu estimar aquesta dòna?
Feunòsho saber ab la vostra boca o els
vostres llavis, car un filosof sosté que
els llavis són una part de la boca;
consecuentment parleu clar y net. Us sentiu
una corrent amorosa envers la donzella?

SHALLOW
Cosí Abraham Slender, podreu estimarla?

SLENDER
Així ho conto, senyor; jo faré tot lo que
pertany a un home qui vol conduhirse
raonablement.

EVANS
No es això! Per les ànimes benaventurades
del paradís! Heu de respondre de lo que
pogueu. Podeu decantar el vostre desig
envers ella?

SHALLOW
Això es lo que ens heu de dir: si té un
bon dot, us hi voldreu casar?

SLENDER
Coses més grans faría si m'ho aconcellaveu,
mon cosí, en quan no contravinguessiu el
fur de la raó.

SHALLOW
Per amor de Déu! Concebiume, comprengueume,
estimat cosí; lo que faig es pel vostre bé.
¿Us sentiu capaç d'estimar la donzella?

SLENDER
M'hi casaré, senyor, perque m'ho recomaneu.
Si l'amor no es gran al començament, el cel
ja el faré decrèixer quan ens coneguem mellor,
quan siguem casats y tinguem forces ocasións
de conèixens l'un a l'altre. Espero que la
familiaritat engendrarà el despreci. Mes si
m'ho dieu: «caseuvoshi», m'hi casaré; en això
hi estic dissolut, y d'una manera molt
dissoluta.

EVANS
D'això sen diu respondre aciençadament, si
s'exceptúa l'erro que hi ha en la paraula
dissolut. La seva intenció era bona.

SHALLOW
Sí, me sembla que'l meu parent duia
bona intenció.

SLENDER
Així era, o sinó que'm pengin, vès!

        _Torna Anna Page_

SHALLOW
Veus-aquí, Anna, la gentil damisela.
Voldria tornarme jove per amor de vós,
senyoreta Anna.

ANNA
El dinar es a taula; mon pare desitja
que li feu honor ab vostra companyía.

SLENDER
No'm moro pas de gana; us dóno les
gracies, en veritat.
        _A Simple_
Aneu, amic; al capdevall sóu el meu
criat; aneu a servir mon cosí Shallow.
        _Simple sen va_
Un jutge de pau pot tenir devegades
fretura del servent d'un conegut séu, quí
ho dubta? No disposo més que de tres
criats y d'un brivall, y això durarà fins
que la mare sigui morta, però, què hi fa?
Ara per ara visc a la faisó d'un pobre
gentilhome.

ANNA
No tornaré entrar sense vós, senyor; no
s'asseuràn a taula mentres no hi sigueu
arribat.

SLENDER
Per mon honor, no menjaré pas. Us
remercío igual, igual, que si menjés.

ANNA
Entreu senyor, jo us ho preg.

SLENDER
Més m'estimaria deambular per aquí.
-Tantes gracies.- L'altre dia fent exercici
d'armes ab un mestre d'esgrima me vaig fer
un set a la barba; ferem tres passades
d'arma per un guisat de prunes cuites;
d'ençà d'aleshores que no puc soportar el
baf de la vianda calenta. -Per què lladren
així els vostres cans? Roden óssos per la
ciutat?

ANNA
Me penso que sí, senyor; n'he sentit dir
alguna cosa.

SLENDER
Es un divertiment que m'agrada força,
però tinc un genit més prompte que cap
criatura nada a l'Anglaterra. Us ve
temença quan veieu un ós en llibertat, fà?

ANNA
Sí, certament, senyor.

SLENDER
Oh, jo hi estic avesat, y de quina manera!
Vint vegades he vist el _Sackerson_ en
llibertat, y l'he agafat per la cadena.
Però les dònes -mireu, us ho prometo- quan
el veien, aixordaven a crits y a clapits;
les dònes, a fe a fe, no els poden sofrir;
es clar també que són unes bestiaces ben
lletges.

        _Torna PAGE_

PAGE
Veniu, car senyor Slender, veniu; us estem
esperant.

SLENDER
No vull pas menjar; grans mercès, senyor.

PAGE
Per tots els sants, no heu de complir la
vostra voluntat; veniu, home, veniu.
        _Empenyentlo per ferlo avençar_

SLENDER
No, no, per favor; mostreume el camí.

PAGE
Passeu doncs, senyor.

SLENDER
Sóu vós, senyoreta Anna, qui ha de
passar primera.

ANNA
Gens ni mica, senyor; passeu, jo us ho
preg.

SLENDER
Jo no passaré davant, es ben cert; no,
a fe a fe, no; no cometeré aquesta
impolidesa.

ANNA
Senyor, jo us ho preg.

SLENDER
Més m'estimo esser incivil que pesat.
Sóu vós mateixa la qui fa tort a polidesa,
a fe a fe.

        _Sen van_



II

AL MATEIX INDRET

        _Entren sir Huc EVANS Y SIMPLE_

EVANS
Aneu endavant, tot dret, y demaneu pel camí
qui mena a la casa del doctor Caius. Allà
trobaràs una senyora Quickly que hi serveix en
qualitat de dida, o de criada, o de cuinera, o
de planxadora, o de bugadera, o de repassadora.

SIMPLE
Bé, senyor.

EVANS
Atúrat; encara hi ha quelcom de més important;
dónali aquesta lletra. Es una dòna molt íntima
de la senyoreta Anna Page. Aquesta lletra es per
demanarli y pregarli que serveixi les pretensións
de vostre senyor davant de la senyoreta Anna.
Aneuhi corrents, si us plau. Vaig a acabar de
dinar; ara duràn el formatge y les pomes.

        _Sen van_



III

UNA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren FALSTAFF, l'HoSTALER, BARDOLF,
         NYM, PISTOLA Y ROBí_

FALSTAFF
Hostaler de la Lligacama!

HOSTALER
Què diu el gros monument? Vés de parlar d'una
manera aciençada y entenimentada.

FALSTAFF
Francament, hostaler, convé que reformi algun
de mos servents.

HOSTALER
Despedeixlos, oh formidable Hèrculi; que
deambulin, que prenguin la fresca. Alça, alça.

FALSTAFF
Vivint ací, despesaré deu lliures per
setmana, si fa o no fa.

HOSTALER
Ets un Cèsar, un Kaiser, un emperador, un
empaperador, com vulgui. Pendré en Bardolf
a mon servei; obrirà les botes y farà caure
el ví. He parlat com cal, Hector gegantí?

FALSTAFF
Sí, feuho, car hostaler.

HOSTALER
He dit; ja pot seguirme.
        _A Bardolf_
Te vull veure fent escumejar la cervesa
y arranjant el ví. No tinc més que una
paraula; segueixme.

        _Sen va l'Hostaler_

PISTOLA
Y altres tants dimonis al séu encalç.
Vaja, cal dir: minyò, aconseguiula.

NYM
El deixonces m'agrada! Va bé, va bé.
Aquests angelics faràn el meu fet.

FALSTAFF
Veus-aquí una lletra que li he escrita
ab tots els ets y uts; y després, una altra
per la dòna den Page, qui ara mateix
acaba d'adreçarme dolces miradetes, y de
recorre el meu cos ab una mirada inteligent.
El fulgor de sos ulls venía a daurar tant
aviat la meva cama com el meu abdòmen majestuós.

PISTOLA
Com el sol brilla damunt del femer.

NYM
L'imatge està meravellosament.

FALSTAFF
Oh, ha passat revista als meus encisos
exteriors ab una expressió d'aviditat tant
gran, que la roentor de ses mirades me
encenía com un mirall ardent. Heus-aquí una
lletra per ella. També ella s'encarrega de
la bossa; es una veritable Guyana, terra d'or
y de munificencia. Jo seré el cobrador
d'impostos de totes dugues, y elles seràn
les meves pagadores; seràn les meves Indies
Orientals y Occidentals, y jo mercadejaré
ab els dos paíssos. Tu vés, porta aquesta
lletra a la senyora Page, y tu, aquesta,
a la senyora Ford. Serem poderosos, fillada
meva, serem poderosos.

PISTOLA
Jo, que cenyeixo espasa, haig de convertirme
en un Mercuri, un Pandaro de Troia? Si això
esdevingués, que el diable s'en ho endugui
tot plegat!

NYM
No vull macularme ab la baixesa del deixonces;
quedeuvos la lletra. Vull mantenir la
conducta d'un home de bona conducta.

FALSTAFF, _a Robí_
Té, brivall, porta aviat aquestos missatges;
vola, com la meva barqueta, eap a la ribera d'or.
        _Als dos altres_
Vosaltres, bergants, fòra d'aquí; correu,
desaparegueu com borrallóns de neu.
Hala, aculliuvos a un altre banda, gireume
les espatlles. Cerqueu un racer, arreplegueu
els fatos. Perque Falstaff vol seguir la
dèria del sigle, guanyar fortuna com un
francès, dobles bergants, y ho farà ell tot
sol, no més ab son patge galonejat.

        _Sen van Falstaff y Robí_

PISTOLA
Que els voltors recargolin tos budells!
Ab una ampolla, y ab daus fal·laciosos,
arreu arreu someteré l'acabalat y el pobre.
Jo vui que la butxaca me dringui, y que tú,
ensemps, te trobis mancat de tota cosa,
turc miserable de la Frigia.

NYM
En ma testa s'hi conjuminen operacións que
ens donaràn venjança.

PISTOLA
Vols assolir venjança?

NYM
Sí, pel cel y son estel!

PISTOLA
Ab la llengua o el glavi?

NYM
Jo? Ab totes dugues coses. Vull descobrir an
en Page el deixonces d'aquest amor.

PISTOLA
Y jo, igualment, tinc ganes de contar
an en Ford que Falstaff, àvol criatura, se
resol a amanyagar sa coloma, pendre
son or, y sollar el tàlam estimat.

NYM
No deixaré refredar el deixonces.
Excitaré la còlera den Page a que ampri les
metzines. Li donaré l'ictericia; aquest
cambi de color dú afectes perillosos.
Veus-aquí el verdader deixonces.

PISTOLA
Ets el déu Mart dels descontents; jo
t'ajudaré; passa endavant.

        _Sen van_



IV

UNA CAMBRA DEL DOCTOR CAIUS

        _Entren la senyora QUICKLY, SIMPLE
         y RUGBY_

QUICKLY
Me sents, Joan Rugby? Joan Rugby!
puja al graner, si et plau, y mira si veus
arribar nostramo, el senyor Doctor Caius.
Si tornés y trobés algú a casa, el sentiríem,
com de costum, ofendre la paciencia de Déu
y l'anglès de llei.

RUGBY
Vaig a posarme al aguait.

        _Sen va Rugby_

QUICKLY
Vés, y jo et prometo que aquesta nit,
pel treball, menjarem un bon petit àpat
a la darrera claror del carbó de terra. -Es
un brau minyò, servicial, lo més plaent
que pugui esser un criat en una casa; y,
jo us en responc, no fa l'espieta ni provoca
renyines. Son major defecte es el de resar
a tothora; d'aquest cantó es una mica
testaferm, però cadascú te son defecte.
Deixemho corre. Dieu que Pere Simple
es vostre nom?

SIMPLE
Sí, a falta d'un de mellor.

QUICKLY
Y senyor Slender es el nom del vostre amo?

SIMPLE
Justament.

QUICKLY
No dú una barbaça rodona com el coltell d'un
guanter?

SIMPLE
No, certament; te una careta petita y
una petita barbeta groga, una barba del
color de Caín.

QUICKLY
Un home de dolç temperament, no es això?

SIMPLE
Sí, no hi ha dubte, però que sab bellugar
les mans tant bé com qualsevol que
trobessiu d'aquí aon estèu fins allà aont
es. S'es batut ab un guardabosc.

QUICKLY
Què dieu! Ah, ja ho crec que'l conec; no
posa el cap així, y no va tot encartronat
quan camina?

SIMPLE
Sí, justament, es tal com dieu.

QUICKLY
Aneu, aneu; tant-de-bo que Nostre Senyor
no enviés pitjor sòrt a Anna Page.
Digueu al senyor Rector Evans, que faré
tot lo que pugui pel vostre senyor: Anna
es una bona noia, y desitjo...

        _torna RUGBY_

RUGBY
Fugiu! Ai, que torna el senyor!

QUICKLY
Aqui ha arribat la nostra última hora.
Correu a aquella porta, jove, entreu al
despatx.
        _Hi tanca en Simple_
No es deurà quedar gaire estona. Ep,
Joan Rugby! Ep! Joan! Aont ets, Joan?
Vina, corre! Vés, Joan; guaita que li
passa al amo; tinc por de que estigui
malalt; veig que no entra.
        _Canta_
Tra, la, la, la...

        _Entra el doctor CAIUS_

CAIUS
Què diable canteu? No m'agraden les
criaturades. Aneu, si us plau, a cercar en
mon despatx una capça verda, un cofre
verd, verd.

QUICKLY
Ja ho sento, ja; us la duc desseguida.
Quina sòrt que no hagi entrat ell mateix
a cercarla. Si hagués trobat el jovencell!
La sang li hauria pujat al cap.

CAIUS
Uf! uf! per mon nom, fa molta xafegor.
Men vaig al pati. Aont es el bergant de
Rugby?

QUICKLY
Ep! Joan Rugby, Joan!

RUGBY
Aquí estic, senyor.

CAIUS
Sóu en Jan Rugby; volia dirvos que
sóu un Jan, Rugby. Avant, prengueu
l'espasa y aneu darrera meu cap al pati.

RUGBY
Allà està a punt, senyor, darrera la porta.

CAIUS
Per ma fe, trigo massa. Què hi oblidat?
Ah, algunes herbes remeieres que són al
meu despatx; per tot un realme no voldría
havérmeles deixades.

QUICKLY
Ai, pobre de mí! Ara trobarà el jovencell,
y es posarà com una furia.

CAIUS
Oh, diable, diable! Què hi ha dintre el
meu despatx? Traició! lladres! Rugby,
portem l'espasa gran.

        _Empeny Simple cap a fóra_

QUICKLY
Mon bon senyor, calmeuvos!

CAIUS
Y per què haig de calmarme!

QUICKLY
El jovencell es un home de bé.

CAIUS
Què hi fa aquest home de bé en el meu
despatx? No hi vui homes de bé en el meu
despatx.

QUICKLY
Per amor de Déu, no sigueu tant flemàtic;
escolteu el què de la cosa. Ha vingut
ab un encàrrec del rector Evans.

CAIUS
Bé.

SIMPLE
Si, es veritat, senyor, per pregarli...

QUICKLY, _a Simple_
Quietut, si us plau.

CAIUS,   _a Quickly_
Deseu la llengua, vós.
         _A Simple_
Vós, conteume lo esdevingut.

SIMPLE
Per pregar an aquesta dama de bé, servidora
vostra, que digués alguna parauleta á la
senyoreta Anna Page, en favor de mon amo,
qui s'hi voldría casar.

QUICKLY
Això es, y no altra cosa; això y res més;
però el que es jo no tinc cap fretura de
llevar les castanyes del foc.

CAIUS
Sir Huc Evans us ha fet venir? Hajeume un
full de paper, Rugby.
        _A Simple_
Vós, espereuvos un moment.
        _Escriu_

QUICKLY, _baix, a Simple_
Es una gran benhaurança que estigui tant
tranquil. Si se li hagués acudit posarse
com una furia, haurieu vist quin
espetec y quina melancolía! Mes, a pesar
d'això, donzell, faré tot lo que pugui pel
vostre senyor, perque lo que hi ha, al
capdevall, es que el doctor francès, mon
amo... puc ben anomenarlo mon amo
perque, sabeu, li guardo la casa, li rento
el blancatge, li faig les trafiques de la
cervesa, pasto el pa, estarrejo, disposo el
menjar y el beure; vaja, tot ho enllesteixo.

SIMPLE
Es una tasca ben feixuga haver de
maldar d'aquesta manera.

QUICKLY
Veritat? Ah, ja us ho prometo, oidà,
que es ben feixuga! Y llevarse d'hora, y
colgarse qui sab quan! Bé, tant mateix us
ho diré a l'orella, però no en digueu ni
una paraula d'això; el meu amo també
està enamorat de la senyoreta Anna, però
tantseval, conec el cor d'Anna. No està a
casa vostra ni a casa nostra.

CAlUS,  _a Simple_
Vós, estaquirot, entregueu aquest bitllet
a sir Huc. Mal llamp! es un repte per
un duel; li tallaré la gorja en el parc, y
ensenyaré an aquest estaquirot de capellà a
ficarse en les coses. Fareu bé d'anàrvosen;
no fóra bò que us quedessiu. Mal llamp! li
tallaré les dugues orelles. Mal llamp! no
li deixaré un sol òs que ell pugui llençar
en acabat al séu goç.

        _Sen va Simple_

QUICKLY
Per amor de Déu! Ell no parlava sinó pel séu
amic.

CAIUS
Tant-se-mendóna per qui parlés. No em
prometéreu que Anna Page fóra mía? Mal llamp!
Mataré aquest clergue janaç; esculleixo
l'hostaler de la Lligacama per mesurar les
nostres espases. Mal llamp! Vull que Anna
Page sigui per mí!

QUICKLY
Senyor, la donzella us estima, y tot
anirà bé. Deixeu que la gent faci el séu
parloteig. Bah! Tant mateix...

CAIUS
Rugby, veniu al pati ab mí. Mal llamp!
si no puc haver Anna Page, anireu al
carrer. Vingueume al darrera, Rugby.

        _Caius sen va ab Rugby_

QUICKLY
Lo que haureu es un cap de carbaça.
No; jo sé lo que pensa Anna sobre aquest
punt. No hi ha una dòna a Windsor que
conegui el pensament d'Anna mellor que
jo, y que tingui damunt d'ella l'influencia
que jo tinc, gracia a Déu.

FENTON,   _desde fóra_
Hi ha algú? Déu vos guard.

QUICKLY
Quí pot venir? Això m'intriga. Acosteuvos
a la casa, si us plau.

        _Entra FENTON_

FENTON
Que tal, bona dòna, què hi ha? Còm te trobes?

QUICKLY
Molt bé quan sa Senyoría me fa la mercè de
preguntarmho.

FENTON
Quines noves tenim? Còm està la gentil
senyoreta Anna?

QUICKLY
Sí, per ma fe, senyor, ella es ben gentil,
y ben _conforme_, y ben dolça, y ben amiga
vostra; us ho puc ben dir, gracia a Déu!

FENTON
Te penses que'm pugui reheixir l'aventura?
No perdré pas les meves fadigues?

QUICKLY
Si haig de dir veritat, tot està en el
voler de les potencies celestials; però així
mateix, senyor Fenton, juraría damunt
l'Evangeli que sóu estimat. No té, vostra
senyoría, una verrugueta damunt del ull?

FENTON
Sí, certament, n'hi tinc una, però què
té que veure...?

QUICKLY
Ah, senyor Fenton, es tota una historia!
Anna es una criatura tant xalesta! Però, us
ho prometo, es la mellor noia, que mengi
pa. Ahir parlàrem tota una hora d'aquesta
verruga. Mai faré tantes rialles com a
la vora d'aquesta noia. Però si haig de
parlar ab franquesa, la veig massa inclinada
a la melangía, al embadaliment; jo crec que
això es un bon averany. He acabat; continueu.

FENTON
Magnífic. La veuré avui. Té, aquí tens
diners per tu. Parla a favor meu, y si la
veus abans que jo, dónali comanacións.

QUICKLY
Ja ho crec que sí. Nò'n mancaría d'altre!
Sí, en nom de Déu, li parlarèm, y al
primer instant en que reprenguèm la
nostra confidencia, li contaré a Vostra
Senyoría més coses de la verruga, y dels
altres enamorats.

FENTON
Molt bé, adéu; ara porto pressa.

QUICKLY
Saludo Vostra Senyoría.
        _Sen va Fenton_
Es, de bò de bò, un gentilhome lleal,
però Anna no l'estima. Jo conec els senti-
ments d'Anna mellor que ningú. Vaja,
entrèm. M'he deixat quelcom y no sé què
deu esser.



V

DAVANT DE CAN PAGE

        _Entra la SENYORA PAGE ab una lletra a
         la mà_

SENYORA PAGE
Còm! en els dies esplendorosos de ma
beutat poguí escapar a les lletres d'amor,
y ara hi fóra exposada! Veiam.
        _Llegeix_
«No em demaneu la raó del amor que
sento per vós, que encara que l'amor pugui
demanar el seny per director, no el
pren mai per conceller. Vós no sóu una
joveneta, jo no sóc tampoc un jovenet;
heus-aquí que la simpatía comença. Vós
sóu alegra, jo també. Je, je! un altre grau
de simpatía que'ns lliga. A vós us plau el
ví d'Espanya, y a mí igualment. Se pot
arribar a una major simpatía? Que et
basti, senyora Page, -si la amor d'un soldat
pot bastarte,- el saber que jo t'estimo. No
diré: _Apiàdat de mi;_ no es aquest
l'estil d'un soldat. Te diré: _Estimem._
_Signat:_
Ton cavaller abnegat,
per tu a batres disposat
ab tot un coratge ardit,
sigui de dia o de nit,
o ab qualsevol claretat.
JOAN FALSTAFF.»
Quin Herodes abominable! Oh, món de
pecat y de cràpula! Un home que no's
pot tenir de vell, y encara vol passar per
un galàn primicer! Quina malehida imprudencia
pot haver trobat en el meu comportament
aquest flamenc embriagat, que gosi empendrem
d'aquesta manera? Oh, y ni tres vegades
l'he atalaiat! Què hauré pogut dirli? Vaig
tenir esment de contenir la meva alegría,
Déu me valgui! En bona fe, vui presentar una
moció al parlament futur per la repressió dels
homes. Com podré venjarme d'ell? perque
tinc fretura de venjarme, tant cert com
que el séu dintre es tot farcit de pudings.

        _Entra la SENYORA FORD_

SENYORA FORD
Senyora Page, me podeu ben creure.
Men anava a casa vostra.

SENYORA PAGE
També jo anava a casa vostra; paraula
d'honor. Feu una cara tota malicosa.

SENYORA FORD
Vet-aquí una afirmació que no es rebedora.
Us puc ensenyar la prova de que es al inrevés.

SENYORA PAGE
N'estic contenta, però jo us veia d'aquesta
manera.

SENYORA FORD
No, si no dic que no. Lo que dic es que
podría ensenyarvos la prova de que es al
inrevés. Oh, senyora Page, aconcelleume.

SENYORA PAGE
De què's tracta, veína?

SENYORA FORD
Oh, veína, si no fos per la petita bagatela
d'un escrúpol, podría arribar a un seti
d'honor.

SENYORA PAGE
Que's faci penjar la bagatela, veína, y
prengueu l'honor. Còm es això? Rieuvos
de les bagateles. Què os ha passat?

SENYORA FORD
Si volgués anar al infern no més que per
una petita eternitat, o cosa pareguda, tot
d'una podría ingresar en l'ordre de cavallería.

SENYORA PAGE
Estàs de verbes, sir Alicia Ford! Vetaquí
un cavaller estantiç, ma benvolguda;
jo et responc de que no ompliríes
gaire lloc en el llibre de la cavallería.

SENYORA FORD
Estem perdent el temps. Llegiu això,llegiu.
Aquí veureu com podría guanyarme
un títol. Heusem decidida a malparlar
dels homes grossos, mentres me quedin
ulls capaços de distingir el volum de les
persones. Y això que aquest no flastomava,
y llohava la modestia en les dònes, y
enraonava ab tanta sabiduría y gentilesa
contra les coses inconvenients, que un
hom hauría jurat que sos sentiments se
concertaven ab les seves paraules, però
ja conec que no tenen res que veure y no
s'els pot lligar per cap banda; venen a
esser, com si diguessim, el salm número cent
ab la musica de la cançó de les _gonelles
verdes_ Per amor de Déu, quina tempesta
ha llençat damunt les platges de Windsor
aquesta ballena que té la ventresca plena
de tonelades d'oli? Quin venjança serà
bona de fer? Me penso que el mellor acudit
fóra divertirlo ab esperances, fins y tant
que'l foc malehit de la concupiscencia
l'hagi fos en el séu propri llard. Heu vist
jamai una cosa com aquesta?

SENYORA PAGE
L'he vista lletra per lletra, sinó que el
nom de Page està a contes del nom de
Ford. Per conçolarte plenament d'aquest
misteri insultant, aquí tens la germana
bessona de la teva lletra; però la teva
pot quedarse ab l'hereuatge, perque
t'asseguro que la meva no hi preten gota.
Juraría que'n té un miler de cartes
d'aquesta mena, ja escrites y ab un blanc
per posarhi el nom. Y de noms, ja en deu
haver posat més de mil, y nosaltres no
tenim sinó les escurrialles. Séns dubte les
farà imprimir totes plegades, perque tant
se li endóna l'una com l'altre. Però ab mí
que no hi pensi; m'estimaría més esser
una geganta colgada sota el mont Pelion.
Ah! vint tórtores luxurioses se poden assolir,
abans que un home honest!

SENYORA FORD
Oidà, tot es igual; la mateixa lletra, la
mateixa mà, els mateixos mots. Què s'ha
pensat de nosaltres?

SENYORA PAGE
Jo què sé! Gairebé estic tentada de barallarme
ab la meva virtut, y de tractarme a mi
mateixa com a una inconeguda. Per força ha
d'haver notat en mi alguna cosa reprensible;
no essent així no hauría pas anat al abordatge
ab aquesta insolencia.

SENYORA FORD
Al abordatge dieu? Oh! ja us prometo
que no passarà del pont.

SENYORA PAGE
Y jo també. Si arriba a atenyer les
escotilles, en ma vida em torno a posar
a la vela. Venjèmnosen; demli cadescuna
una cita; fem veure que encoratgem la
seva persecució amorosa; femlo trescar
enginyosament de promesa en promesa,
fins que sos caballs restin com a penyora
a cal hostaler de la Lligacama.

SENYORA FORD
Jo aniré a mitges ab vós en totes les
maleses que no comprometin la subtilitat
del nostre honor. Ah! si el meu marit veia
aquesta lletra! fóra un aliment inacabable
per la seva gelosía!

SENYORA PAGE
Guaiteulo; precisament ara arriba, y mon bon
marit també. El meu està tant lluny de la
gelosía, com jo estic lluny de donarn'hi motiu;
y me sembla que la distancia es immensa.

SENYORA FORD
Vós sóu la ditxosa.

SENYORA PAGE
Anem a conspirar totes dues contra el
gros cavaller.

        _Se retiren a un costat_

        _Entren FORD, PISTOLA, PAGE Y NYM_

FORD
Espero que no passarà res de tot això.

PISTOLA
En certs negocis l'esperança es un gosset
sense dalit que's deixa endur la presa.
Sir Joan cobeja la teva muller.

FORD
Bah, estimat senyor, la meva dòna no
es jove.

PISTOLA
Totes les emprén, la rica y la pobre, la jove
y la vella, y l'una y l'altra a l'ensemps.
Creume, vol menjar del teu plat. Ford, obre
l'ull.

FORD
Qu'ell estima la meva dòna?

PISTOLA
Ab una gran rohentor de les seves entramenes.
Aixeribiuse o resigneuvos al paper de sir
Aclew, de testa frondosa. No volgueu que'ns
donguin un nom odiós.

FORD
Quin nom, senyor?

PISTOLA
Testa enramada, senyor. Adéu, vigila;
no acluquis l'ull; mira que els lladres
arriben de nit. Ford, deixóndet, abans
que s'acosti el bon temps, que aleshores
el cucut cerca son consonant. Veniu, senyor
Nym, caporal. Creièuvosel, senyor Page,
lo que'ns digui es veritat.

        _Exit Pistola_

FORD
No esvalotaré, y tindré cura d'estar al
corrent.

NYM
Aquesta es la veritat. No tinc el deixonces
de mentir. Ell m'ha ofès en moltes
deixonces. Volía que deixonces la seva
lletra, però jo cenyeixo espasa, y l'espasa
me conquerirà la vianda en cas de fretura.
Estima la vostra muller; això es la
qüestió y el deixonces. Jo sóc conegut
per Nym, el caporal; jo enraono, y sostinc
les coses que dic; aquesta es la veritat;
sóc conegut per Nym, y en Falstaff
estima la vostra muller. Adeusiau; no tinc
el deixonces de vèndrem a base de pa y
formatge; vet-aquí el deixonces.

        _Exit Nym_

PAGE,  _apart_
Vet-aquí el deixonces, ha dit. Aquest
mestre te un gran talent per posar els
deixonces de la manera que puguin perjudicar
més el sentit comú.

FORD,   _apart_
Tinc ganes de trobar en Falstaff.

PAGE,   _apart_
En ma vida se m'ha fet coneixedor un
tanoca tant afectat y ab una semblant
cançó del enfadós.

FORD,   _apart_
Descubreixo quelcom, n'armarà una
de bona.

PAGE,   _apart_
No creuría de res un trapella com
aquest, maldament el rector del poble
respongués de la seva paraula.

FORD,   _apart_
Me sembla que es una persona com
cal y un home de seny. Ja veurem.

PAGE,   _a sa muller_
Ah! ets aquí, Guida?

SENYORA FAGE
Aont aneu, Jordi? Escóltem.

SENYORA FORD,  _al séu marit_
Què passa, Frank estimat? A què vé
aquesta malinconía?

FORD
Jo malinconía? No tinc cap mena de
malinconía. Tornen a casa, aneu.

SENYORA FORD
Oh! de segur que teniu algun nuvolot
que us enquimera. Veniu, senyora Page?

SENYORA PAGE
Us vaig en seguiment. Tornareu a l'hora
de dinar, Jordi?
        _Baix a la senyora Ford_
Escolteu, veieu aquesta dòna que ve cap
aquí? Serà la nostra missatgera envers
l'indigne cavaller.

        _Entra la senyora QUICKLY_

SENYORA FORD,  _a la senyora Page_
Jo ho pensava també, us ho prometo;
es una dama que ens ve com l'anell
al dit.

SENYORA PAGE
Aneu a veure ma filla Anna?

QUICKLY
Ja es segur! y què tal, còm està la
benvolguda senyoreta Anna?

SENYORA PAGE
Entreu ab nosaltres y la veureu. Hem
de parlarvos.

        _Exeunt la senyora Page,
        _la senyora Ford y Quickly_

PAGE
Què són aquestes novetats, senyor Ford?

FORD
No heu sentit lo que m'ha dit aquell
home? No l'heu sentit?

PAGE
Y vós no heu sentit lo que m'ha dit el
séu company?

FORD
Creieu que han parlat ab el cor a la mà!

PAGE
Que sen vagin als corbs aqueixos trapacers!
No penso que el cavaller tingui cap
pensament d'aquesta mena; ha despedit
aqueixos criats, y ells han vingut a
acusarlo de volernos fer un tort. Ara, havent
deixat el séu servei, ja no són més que
dos brigants que corren per aquests móns
a la bona de Déu.

FORD
Estaven al séu servei?

PAGE
Es clar.

FORD
Això no treu cap valor a l'advertencia que
ens donen. Sir Joan s'està a la Lligacama?

PAGE
Sí que s'hi està. Si es veritat que cerca
la meva muller, ja li abandono coralment,
y veurem si en pot assolir cap més cosa
que una rebufada.

FORD
No dubto pas de la virtut de la meva
muller; però tantmateix no m'agradaría
veure l'un al costat del altre. Ve un
moment que la confiança es excessiva; no
vull esser un dormilega, y ningú em
podrà llevar certes inquietuts.

PAGE
Aquí teníu l'hostaler de la Lligacama
qui s'acosta parlant en alta veu; per fer
una cara tant alegre ha de tenir ví a la
testa o diners a la butxaca. Déu us guard,
hostaler.

        _Entra l'HOSTALER y SHALLOW_

HOSTALER
Oidà, no faltaría més! Un gentilhome
com tú, una autoritat de la justicia!

SHALLOW
Us segueixo, hostaler, us segueixo. Déu
us guard vint camins, senyor Page. Senyor
Page, voleu esser dels nostres? Ens
divertirem en gran.

L'HOSTALER
Dígali de que's tracta, autoritat de la
justicia; dígali, mon brau minyò.

SHALLOW
D'un combat a mort, senyor, un duel
entre sir Huc, el capellà galès, y Caius, el
metge gavatx.

FORD
Benvolgut hostaler de la Lligacama,
haig de dirvos un mot.

L'HOSTALER
Què vols, mon brau minyò?

        _S'enraonen apart_

SHALLOW,   _a Page_
Volen venir ab nosaltres a veureho? El
xiroi hostaler està encarregat de mesurar
llurs espases, Y crec que els ha citat a
bandes diferentes, perque diuen, y es ben
cert, que el capellà no està de verbes.
Escolteume; vaig a contarvos la contarella.

L'HOSTALER
No heu pas de tenir algun embolic judicial
ab el meu hoste, ab el meu galàn escullit?

FORD
Gens ni mica; però us donaré un gerro de
ví d'Espanya tot rohent si m'hi presenteu,
dientli que m'anomeno Brook. Tot plegat es
per una facecia.

L'HOSTALER
Vinga la mà, mon brau minyò. Podràs fer la
teva entrada, y les teves giragonces
-es això?- y el teu nom serà Brook.
Ah, es un cavaller ben joiós. Veniu?
Anem, ànimes de ma vida.

SHALLOW
Sóc ab vós, l'hostaler.

PAGE
He sentit dir que el francès manejava
l'espasa admirablement.

SHALLOW
Bah, bah, hi ha alguna cosa mellor que
aquests artificis, senyor. Avui armeu una
gran bunior ab els vostres intervals, els
vostres passos, les vostres estocades y que
se jo quanta cosa. L'ànima, senyor Page,
l'ànima; això es lo que cal. Jo he passat
una temporada en que, a tots quatre, tant
ben plantats com sóu, us hauría enfilat
com a rates.

L'HOSTALER
Veniu, fillets, veniu. Hi anem?

PAGE
Us seguim. M'agradaría més veure com
s'enfurismen que com se baten.

        _Exeunt Page, Shallow y l'Hostaler_

FORD
Si en Page vol aquietarse com un beneit,
y descansar tranquilament en la virtut de
la seva fràgil meitat, jo no'n sé tant de
gomboldar la testa ab el llençol.
Ahir a cân Page, la meva dòna, va veure
en Falstaff; lo que va passar no ho sé. Ui,
ui, ui! s'ha d'escatir lo que hi ha en el fons
de tot això; la meva disfreça me servirà
pel sondeig den Falstaff. Si la trobo fidel,
no hauré perdut el meu treball; y si no
m'ho es, hauré fet santament.

        _Exit_



VI


L'HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren FALSTAFF Y PISTOLA_

FALSTAFF
No et deixaré ni un penny.

PISTOLA
Molt bé! Jo convertiré la terra en una
ostra, y l'obriré ab la punta de la meva
espasa. Senyor, mireu que us tornaré lo
que'm deixeu apenes guanyi alguna cosa.

FALSTAFF
Ni un penny. M'havía semblat suara que
us havía d'amparar el meu crèdit perque
poguessiu emmanllevar sobre penyores.
He atormentat mos bons amics a fí
d'obtenir tres plaços per vós y el vostre
camarada Nym, y sense el meu auxili
haurieu hagut de mirar a través dels
ferros d'una gavia, com un parell de micos.
Estic condemnat a les flames eternes
per haver jurat a gentilhomes de ma
coneixença que vosaltres ereu soldats
coratjosos y persones de valía, y quan la
senyora Bridget perdé el mànec de son
vano, vaig fer perjuracións de que tu no
el teníes.

PISTOLA
No vas partir ab mí? No guanyares
quinze pence?

FALSTAFF
T'has tornat boig, bergant, t'has tornat
boig d'imaginar que jo esposaré la meva
ànima de franc? Y bé, s'ha acabat, no
t'arrepengis més a sir Falstaff, no he nascut
per esser la teva forca. Vés, no't
manca altra cosa que un breu gavinet y
una mica de gent; vés a viure en el teu
domini de Pickt-hacht; hala. De manera que
no volíes portar una lletra per encàrrec meu,
traidor? Tu et fiques en coses del honor,
tú, abisme de baixesa! Còm s'entén? Tot lo
més, que pugui ferho jo això de conservar la
precisa delicadesa del meu honor, tot lo més
jo, jo; y això que algun cop, deixant de
banda la temença del cel, y amagant el meu
honor sota les ombres de la necessitat, me
veig obligat a vàldrem d'astucies, d'enganys
y de trapaceríes; y vós, bergant, preteneu que
vostres parracs, vostre ull de gat mesquer,
vostres paraules de taverna, vostres juraments
impúdics, siguin coronats per la diadema del
honor! No voleu fer lo que us dic, no?

PISTOLA
Me vaig amorosint. Què més se li pot
demanar a un hom?

        _Entra ROBÍ_

ROBÍ
Senyor, hi ha una dòna que voldría parlarvos.

FALSTAFF
Qne s'atanci.

       _Entra QUICKLY_

QUICKLY
Dóno el bon jorn a Vostra Senyoría.

FALSTAFF
Bonjorn, senyora.

QUICKLY
Senyoría, si us plau, aquest nom no'm
pertoca.

FALSTAFE;
Doncs, bona noia.

QUICKLY
Puc jurar que ho sóc, tal com ho era la
meva mare al darme a llum.

FALSTAFF
Dóno fe al teu jurament. Què'm vols?

QUICKLY
Podría jo concedir a Vostra Senyoría
una paraula o dues?

FALSTAFF
Dues mil, encisera, y et donaré audiencia.

QUICKLY
Hi ha, senyor, una senyora Ford... Veniu
una mica més cap aquí, si us plau.
Jo, m'estic ab el doctor Caius.

FALSTAFF
Bé, digues. La senyora Ford, eh?

QUICKLY
Vostra Senyoría ho ha entés perfectament.
Una mica més cap aquí, si un plau.

FALSTAFF
Te responc de que ningú ens escolta.
Aquestos són mos criats, entens? mos
criats.

QUICKLY
Vostres criats? Déu els benehesca y els
ampari en son servei.

FALSTAFF
Bé; la senyora Ford! Y quines noves
men duheu?

QUICKLY
Verament, senyor, es una criatura excelent:
Jesús, Jesús! Vostra Senyoría es una mica
bojot. Què s'hi farà? Jo demano a Déu que
us perdoni, y a nosaltres també.

FALSTAFF
La senyora Ford... veiam, la senyora Ford.

QUICKLY
Veureu; aquí teniu el com y el què de la
qüestió. L'heu entrenada d'una tal mena
de manera, que es una cosa meravellosa.
El més enfaristolat de tots els
cortesans que corren per aquí, quan la
cort es a Windsor, no l'hauría mai poguda
entrenar d'aquesta mena de manera; y això
que no n'hem vistos pocs ni gaires
per aquestos indrets de cavallers y de
lords, y de gentilhomes en carroça! Sí,
paraula; carroces y més carroces, lletres
y més lletres, presents y més presents; y
que flairaven de debò, semblaven tots ells
de mesc; y anaven, en bona fe, ab robes de
seda y or que zumzaven armoniosament;
y deien coses elegants, y teníen vins
dolços com una mel, dels més costosos
y delicats; us prometo que n'hi havía
per guanyar el cor de qualsevol dòna.
Doncs ja veieu, no van poder abastar
ni una sola miradeta. A mí mateix,
aquest matí me dongueren vint angels
que dringaven, però jo desafío tots els
angels, y de totes les menes de maneres,
de que rehixin altrement que per les víes
honestes. Y us asseguro que el més
faramaller de tots els cavallers no ha pogut
obtenir tant solament de beure ab ella en
una mateixa copa. Y això que hi havía
senyors Comtes; y més y tot, fins guardes
del rei. Doncs mireu, us asseguro que an
ella tant se li endaven els de cap ací com
els de cap enllà.

FALSTAFF
Però vós, que m'innoveu de part d'ella?
Depressa. Cuiteu, Mercuri ab faldilles.

QUICKLY
Ella, verament, ha rebuda la vostra
lletra, per la qual us envía mil mercès,
y us dóna notificació de que el séu marit
serà fóra de casa entre dèu y onze.

FALSTAFF
Dèu y onze?

QUICKLY
Sí, paraula; aleshores hi podreu anar
y veure, diu ella, l'estampa que vós
sabeu. El senyor Ford, son marit, no
hi serà pas. Déu meu! la tendra dòna
passa ben malament les hores ab el
séu marit; aquest home es un gelós de
marca. Pobre criatura, quina vida, es un
matament.

FALSTAFF
Dèu y onze! Dòna, digueuli força coses
de ma part. No hi faré falla.

QUICKLY
Està bé, ben dit. Però encara tinc un
altre encàrrec per Vostre Senyoría. La
senyora Page us envía comanacións corals,
y us ho puc dir a l'orella, es una
dòna modesta y virtuosíssima; una dama,
mireu si es prou, que no us faltarà a la
pregaria de la nit y del matí com cap
altre de Windsor, y això no es dir mal de
les demés. M'ha encarregat que digués a
Vostra Senyoría que el séu marit surt
poques vegades de casa, però que tant
mateix espera que podrà trobar una ocasió.
En ma vida he vist una dòna esbojerrarse
per un home an aquest estrem. De segur
que teníu encantàries. Confesseuho, vaja,
sigueu franc.

FALSTAFF
No; t'ho asseguro. Fòra de l'encís de les
meves qualitats personals, no tinc altra
fatillería.

QUIQKLY
Benehit sigui el vostre coret!

FALSTAFF
Però díguem una cosa, si et plau. La
dòna den Ford y la dòna den Page, no
s'han pas contat l'una a l'altre llur amor
per mí?

QUICKLY
Vet-aquí que fóra una bona facecia!
Suposo que no seràn tant curtes de
gambals. Bonica facecia, vàlguens Déu!
Però la senyora Page desitjaría que li
cedissiu a qualsevol preu el vostre petit
patge. Son marit ha agafat la dèria de
tenir el petit patge; y, certament, el
senyor Page es un marit com cal; no hi
ha una dòna a Windsor que dugui una
vida tant regalada com la senyora Page!
Fa lo que li plau, diu lo que li plau, tot
ho reb, tot ho prega, se colga quan li ve
de gust; ella es mestressa de tot; però s'ho
mereix, perque si hi ha a Windsor una
dòna que robi el cor es ben bé ella.
Cal que li envieu el vostre patge; no hi
ha remei.

FALSTAFF
Fòra; li enviaré.

QUIQKLY
Doncs feuho. Ja compreneu que podrà anar
y venir de l'un a l'altre de vosaltres dos;
y passi lo que passi, tingueu una paraula
convinguda per conèixer els sentiments de
l'un y de l'altre sense que el minyonet
hagi de comprendre la més petita cosa;
nó es bò que criatures així tinguin el mal
davant dels ulls. La gent madura té seny,
com tothom diu; es clar, han corregut món.

FALSTAFF
Adéussiau; saludeules totes dues. Heus-aquí
ma butxaca, y encara et dec més que no et
puc pagar. Menut, vesten ab aquesta dòna.
Aquestes noves me giren el cervell.

        _Exeunt Quickly y Robí_

PISTOLA
Aquesta malestruga es missatgera de
Cupidó; llencem veles al vent, anem a sa
percaça, preparemnos al combat, foc!
Serà la meva presa, o que l'Occeà capbuci
a tothom.

        _Exit Pistola_

FALSTAFF
Tú fas dolentíes d'aquestes, vell Falstaff?
Segueix ta vía. Jo treuré partit de ta
vella còrpora, més encara de lo que he fet.
Te van en seguiment, y després d'haver
llençat tant de diner, ara ve l'hora de
guanyarne. Mercès, ma bona còrpora vellota.
Que digui l'enveja que et formaren d'una
faisó grollera; si la faisó es agradable,
tantseval.

        _Entra BARDOLF_

BARDOLF
Senyor, aquí baix hi ha un senyor que es
diu Brook, que desitja parlarvos y conèixeus,
y ha enviat a Vostra Senyoría una ampolla
de ví d'Espanya pel esmorzar.

FALSTAFF
Se diu Brook?

BARDOLF
Sí, cavaller.

FALSTAFF
Que pugi. Benvingudes les coneixences
que s'anuncien ab un semblant licor. Ah,
ah, senyora Ford y senyora Page, ja us
tinc ben segures. Anem. _Vía!_

        _Exit Bardolf_

       _Torna a entrar BARDOLF
        ab FORD disfreçat_

FORD
Déu us guard, senyor.

FALSTAFF
Y a vós igualment. Desitjaveu parlarme?

FORD
Excuseume, si goso entrar així al vostre
alberg sense ceremonia.

FALSTAFF
Benvingut. Què desitgeu? Vésten, minyò.

        _Exit Bardolf_

FORD
Senyor, aquí teniu un home que ha despès
molt de diner. M'anomeno Brook.

FALSTAFF
Senyor Brook benvolgut, jo desitjo lligar
ab vós una més fonda coneixença.

FORD
Mon bon sir Joan, jo desitjo la vostra;
no pas que jo vulgui rebre alguna ventatja
de la vostra fortuna; heu de saber que
estic, segons tota apariencia, en mellor
condició que vós per deixar diners; y
això es lo que m'ha encoratjat en certa
manera a introduir me d'una faisó que no
es gens complimentosa; car diuen que
quan el diner obre la marxa se baden
totes les portes.

FALSTAFF
El diner es un bon soldat, empeny cap
endavant.

FORD
Verament, porto un saquet de diner
que'm fa nosa. Si voleu ajudarme a durlo,
sir Joan, prengueune el tot o la meitat per
donarme algun conçol en la meva fatiga.

FALSTAFF
No sé pas, senyor, per quin titol haig
de portar coses vostres.

FORD
Jo us ho diré, senyor, si teniu la
gentilesa d'escoltarme.

FALSTAFF
Parleu, senyor Brook; jo estaré molt
content de podervos fer algun servei.

FORD
Sento dir que sóu un home lletrat, senyor.
Seré breu; me sóu conegut de temps, encara
que malgrat mon desig no hagi trobat mai
una ocasió de ferme conèixer. Lo que vaig
a descobrirvos, m'obliga a exposar a la
llum del dia les meves tares; però, mon bon
sir Joan, quan adreceu un ull a les febleses
que us descobriré, tombeu l'altra cap a la
llista de les vostres; d'aquesta faisó, jo
m'escaparé més fàcilment de la censura,
perque ningú mellor que vós sab lo natural
que es el pecar com jo ho faig.

FALSTAFF
Molt bé, continueu.

FORD
Hi ha en aquesta ciutat una senyora
casada ab un tal Ford.

FAL5TAFF
Bé, senyor.

FORD
L'estimo de fa molts temps y he gastat
per ella _l'oro y el moro_, us ho juro. Jo la
seguía ab tota la perfidia del amor, cercant
tots els medis de sortirli al encontra,
afalagant la més petita ocasió d'ovirarla
tant sols. No satisfet ab els presents que
li comprava a tothora, he donat molt de
diner al séu entorn per saber quins seríen
els dons que li plaguessin. En una paraula,
l'he perseguida com l'amor me perseguía a mí;
ab una ala infatigable. Però, adhuc havent
merescut alguna recompensa, sigui per les
meves intencións, sigui pels meus esforços,
no n'he rebuda absolutament cap, a menys que
l'experiencia no sigui un tresor; aquest
sí que l'he adquirit ab grans despeses, y
això m'ha ensenyat a dir que
_Amor com un ombra fuig
del diner que'l persegueix
y persegueix a qui fuig
y fuig de qui el persegueix._

FALSTAFF
Mai n'heu obtingut la promesa de que
us complauría?

FORD
Jamai.

FALSTAFF
Li heu dit alguna cosa respecte an
aquest punt?

FORD
Jamai.

FALSTAFF
De quina natura fou, doncs, el vostre
amor?

FORD
De la natura d'una bella casa bastida
en terra agena; quan això esdevé, la llei
disposa que un, per haverse equivocat de
lloc, perdi l'edifici.

FALSTAFF
Però, a què vé que'm feu aquesta confidencia?

FORD
Quan acabi, ho sabreu tot, sir Joan.
Diu la gent que encara que ella sembli
tant severa quan se tracta de mí, altres
vegades la seva alegría va tant enllà que
la compromet davant l'opinió del món.
Veus-aquí, finalment, sir Joan, el fons de
mon projecte. Vós sóu un home de categoría,
parleu admirablement, sóu admés a la societat
més escullida, feu forrolla per la vostra
situació y la vostra persona, sóu generalment
anomenat per vostres gestes guerreres,
vostres elegancies cortesanes y vostra
sabiesa pregona.

FALSTAFF
Ah, senyor!...

FORD
Me podeu ben creure, y sobretot, que
n'esteu prou enterat. Aquí teniu diners;
gasteu, gasteune; gasteune més, gasteu
tot lo que tinc; y jo en cambi us emmanllevaré
tota la quantitat del vostre temps que calgui
per fer jugar les bateríes del amor contra la
virtut de la dòna d'aquest Ford; ampreu tota
mena d'enginys de la galantería; forceula a
que's reti. Si algú pot véncela sóu vós, més
que qualsevol altre.

FALSTAFF
Convindría a la rohentor del vostre
apassionament que jo guanyés lo que vós
voleu posseir? Me sembla que escullíreu
un remei ben singular.

FORD
Oh, entengueu lo que vull. Com que
ella pren d'aquesta manera la solidesa de
sa virtut com a peanya, el meu cor no
gosa descobrir sos sentiments. Ella m'apar
massa esplendent perque jo mai pugui aixecar
els ulls envers ella. Mes si jo compareixía
al seu davant ab algunes proves irrefutables
a la mà, els meus desitjos tindríen un
precedent, y un títol per ferse valdre;
aleshores la batría en ses fortificacións
d'honor, de bona fama, de fe conjugal y
altres mil defenses que ara em presenten
una resistencia massa aparatosa. Què men
dieu d'això, sir Joan?

FALSTAFF
Senyor Brook, començo primerament
per servirme del vostre diner ab tota
franquesa; en acabat, poseu la vostra mà
dintre la meva; y finalment, com jo sóc
un gentilhome, vós tindreu la dòna den
Ford, si us plau.

FORD
Oh, estimat senyor!

FALSTAFF
Senyor Brook, us dic que la tindreu.

FORD
No passeu pena pel diner, sir Joan; no
us en ha de mancar.

FALSTAFF
No passeu pena per la senyora Ford, senyor
Brook, que no us ha de mancar. Puc
confiàrvosho; hi tinc una cita que ella
mateixa m'ha donat. La seva missatgera o
intermediaria eixía precisament d'aquí
quan vós sóu entrat; us prometo
que seré a casa d'ella entre dèu y onze.
Es en aquesta hora que son marit, gelós
del dimoni, ha d'esser ausent. Torneu
aquest capvespre, y ja veureu quina empenta
hauré donat al vostre afer.

FORD
Estic contentíssim d'havervos conegut;
Heu vist alguna vegada en Ford, senyor?

FALSTAFF
Que's faci penjar, el pobre benèit enramat!
No el conec gens. Però li faig un tort
anomenantlo pobre. Diuen que aquest gelós
Cassandre té caramulls d'or; això fa que
jo trobi la seva muller d'una alta bellesa.
Jo la tindré com a clau del cofre d'aquest
benèit enramat. Serà la meva hisenda.

FORD
Voldría, senyor, que coneguessiu el marit
perque'n poguessiu evitar la presencia si
calgués.

FALSTAFF
Que's faci penjar aquest bergant rosegacrostes!
L'esglaiaré de tal manera que no sabrà a quin
recò ficarse. Posant el bastó, sospés en
l'aire com un meteor, el tindré manso com
un anyell y acotarà la testa enramada. Ja
veuràs, mestre Brook, com governaré aquest
pagès; y tú t'encarregaràs de la seva muller.
Vina aquest capvespre de bonhora. En Ford es
un belitre, y encara serà alguna cosa més; ja
pots contar desd'ara que es un belitre y un
enramat. Aquest capvespre vés en cerca mía.

        _Exit Falstaff_

FORD
Quin malehit infame, miserable cínic!
Que'm vinguin a dir encara que la meva
gelosía no té cap fonament! La meva
dòna li ha enviat un missatge; l'hora està
fixada; l'inteligencia es una cosa feta.
Quí s'ho hauría pogut imaginar! Mireu si
una dòna enganyosa no es pitjor que l'infern!
Mon tàlam serà maculat, mos cofres
saquejats, mon honor a miques; y no n'hi
ha prou d'aquests ultratges infamants,
encara haig de soportar apel·lacións
abominables, y això de la boca del qui
m'afronta. Quins títols! Quins calificatius!
Digueume _Satanàs_, no es gens extraordinari,
_Llucifer_, està bé, _Pere Botero_, passi;
y no obstant són títols y denominacións
dels diables y dimonis! Però enramat,
enramat! El mateix dimoni no te un
nom semblant. En Page es un ase, un ase
descomunal; vol fiarse de la seva dòna, no
vol esser gelós! Més m'estimaría confiar
la meva mantega a un flamenc, mon formatge
a Huc, el capellà galès; mon ampolla
d'aiguardent a un irlandès, la meva
aca a un lladre de camí ral perque la
dugués a passejar, que no pas la meva
muller a la seva propria guarda. A tothora
la dòna cavila, rumía, sen pensa mil
y una; y lo que elles se fiquen al cap, ho
han d'executar; més aviat esclataríen
que no pas abandonar la dèria. Llohat
sigui el cel que'm feu gelós! Es a les onze.
Ja pendré les meves mides; sorpendré la
meva dòna, me venjaré den Falstaff, y
em riuré den Page. Anem, anem, més
val arribar ab tres hores d'avenç que
ab un minut de retard! Enramat. enramat!
Oh! ex, ex, ex!

         _Exit_



VII

EN EL PARC DE WINDSOR

        _Entren CAIUS y RUGBY_

CAIUS
Jack Rugby!

RUGBY
Senyor?

CAIUS
Quina hora es, Jack?

RUGBY
Ja es més de l'hora, senyor, a que el
senyor Huc havía promès que vindría.

CAIUS
Mala negada! Ha salvat la seva ànima
no venint aquí. Mala negada! Jack
Rugby, si arriba a venir es home mort.

RUGBY
Es un home prudent, senyor; savía que
Vostra Senyoría el matava si ell comparegués.

CAIUS
Mala negada, no es tant mort un bacallà com
ho fóra ell si jo arribava a matarlo.
Rugby, preneu la vostra espasa; vull dirvos
com el mataría.

RUGBY
Per amor de Déu! No sé jugar les armes, senyor.

CAIUS
Bergant, preneu la vostra espasa.

RUGBY
Aquieteuse; ve gent.

        _Entren l'HOSTALER, SHALLOW, SLENDER
         Y PAGE_

L'HOSTALER
Déu t'ajudi, mon brau doctor.

SHALLOW
Dén us guard, senyor doctor Caius.

PAGE
Que tal, mon bon senyor doctor.

SLENDER
Bon dia y bona hora, senyor.

CAIUS
Per quina raó sóu vinguts aquí un, dos,
tres y quatre?

L'HOSTALER
Per veure com te bats, com pares, com
li ripostes, com vas d'ací d'allà, com picas
ab la punta y el cantell, com fas tes passades,
com dónes estocades en terça y en quarta,
y finalment la flanconada. Ha mort, guerrer
de l'Etiopía? Ha mort, Francisquet? Ah valent!
Què diu mon Escolapi, mon Galeno? Oh, cor de saúc!
Ah! l'has rematat, valent de mena, l'has rematat?

CAIUS
Mala negada! aquest capellà es el més
espantadiç de la terra; no gosa treure el nas.

L'HOSTALER
Tu ets un rei castellà, un don Pedro, un
Rector de Grecia, mon brau donzell.

CAIUS
Jo us ho prego; sigueu testimonis de com
l'he esperat sol, cinc o sis, o dues o
tres hores, y no es vingut.

SHALLOW
Demostra tenir més seny que vós, senyor
doctor. Ell es el metge de les ànimes
y vós el dels cossos, y si us batíeu aniríeu
sorollosament contra l'esperit de les vostres
dues professións. Veritat, senyor Page?

PAGE
Senyor Shallow, vós heu sigut, vós mateix,
un famós espatotxí, maldament ara sigueu
un home de pau.

SHALLOW
En nom de Déu! senyor Page, vell y tot
com ara sóc, y jutge de pau, no puc veure
una espasa sense que els dits me formiguegin.
Ja podem esdevenir jutges y doctors y
capellàns, senyor Page, sempre conservem
algun regust de la nostra jovenesa.
Tots hem nascut de dòna, senyor Page.

PAGE
Es una gran veritat, senyor Shallow.

SHALLOW
Els fets ho confirmen, senyor Page. Senyor
doctor Caius, vinc per emmenarvos
a casa vostra; sóc jutge de pau. Vós heu
mostrat esser un metge saberut, y el senyor
Evans ha demostrat esser un eclesiàstic
pacífic y saberut. Cal que us porti
a casa vostra y que vós m'acompanyeu,
senyor doctor.

L'HOSTALER
Un instant, senyor jutge.
        _a Caius-
Una paraula, senyor menja-criatures.

CAIUS
Menja-criatures! Y això què vol dir!

L'HOSTALER
Es un nom que nosaltres donem a la
gent valenta, mon brau companyò.

CAIUS
Mala negada! Jo menjo més criatures
que no pas l'Anglès! A aquest dimoni
d'enredaire de clergue li tallaré les
orelles!

L'HOSTALER
Mon brau companyò te farà una testa nova.

CAIUS
Una testa nova? Que vol dir això?

L'HOSTALER
Vol dir que't demanarà perdò.

CAIUS
Mala negada! Sí, senyor, me farà una
testa nova, y ben nova! Jo ho vull!

L'HOSTALER
Jo l'obligaré a que ho faci, y si no que
sen vagi allà aon no hi plou.

CAIUS
Grans mercès.

L'HOSTALER
Y ademés,mon brau...Però, permeteu...
        _Apart, als demés_
Vós, mon convidat, y el senyor Page, y
vós també, cavaller Slender, anèuvosen
tots a Frogmore, passant per la ciutat.

PAGE
Sir Huc està allí, veritat?

L'HOSTALER
Sí. Ja veureu de quin humor el trobareu,
jo aniré camps através, y us duré el
doctor. Està bé així?

SHALLOW
Anemhi.

TOTS,    _a Caius_
Adéussiau, mon bon senyor doctor.

        _Exeunt Page, Shallow y Slender_

CAIUS
Mala negada! Vui occir el capellà, ja
que vol parlar a Anna Page, el bergant.

L'HOSTALER
Que mori, però ara com ara enveina la
teva impaciencia. Llença aigua freda
damunt la teva furia y vina a Fregmore
pel camí dels camps. Te menaré a una
masía aon la senyoreta Anna està invitada
a un àpat y allà podràs festejar;
m'explico, mon galàn?

CAIUS
Mala negada! Us dóno mercès per tot
això. Mala negada! Us porto llei. Us faré
una bona clientela, tots els comtes, els
cavallers, els lords, els gentilhomes que
jo goreixo.

L'HOSTALER
Com de ma banda jo prometo esser el
teu antagonista aprop de la senyoreta
Anna. Es això?

CAIUS
Mala negada! Molt ben dit, com un llibre.

L'HOSTALER
Veniu doncs.

CAIUS
Vingueume al darrera, Jack Rugby.

        _Exeunt_



VIII

CAMP A LA VORA DE FROGMORE

        _Entren sir Huc, EVANS y SIMPLE_

EVANS
Amic Simple, bon servidor del senyor
Slender, digueume, si us plau, en quins
indrets cercàreu el senyor Caius, qui es
fa passar per doctor en medecina?

SIMPLE
A fe, senyor, l'he cercat pel costat de
Londres, per la banda del parc, per tot
arreu, pel cantó del antic Windsor; per
tot arreu, certament; si no es pel cantó de
la ciutat...

EVANS
Us prego ardentment que cerqueu així
mateix per aquest indret.

SIMPLE
Me n'hi vaig, senyor.

        _Exit Simple_

EVANS
Déu me benehesca! Estic enfurismat, y
tot el meu esperit trontolla. Si s'ha rigut
de mí, quin encís! Tot ho veig negre! Li
badaría el cap ab la seva ampolla
d'orins, si es presentés una avinentesa.
Déu me benehesca.
        _CANTA_
   Vora de l'aigua profonda
   que s'escola tot sentint
   els madrigals armoniosos
   de l'aucella del matí,
   hi faríem llits de roses
   y setis a nostre albir.
   Vora de...
Misericordia! Més aviat sento ganes de
plorar.
        _CANTA_
   Madrigals melodiosos
   cantaven els aucellics,
   jo era aprop de Babilonia
   escoltant llur cant diví
   y hi havien llits de roses
   a la vora de...

SIMPLE
Heusel-aquí, senyor; ve per aquella
banda.

EVANS
Benvingut.
        _CANTA_
   Vora de l'aigua profonda...
Déu faci prosperar el mellor dret! Quines
armes du?

SIMPLE
No du armes, senyor; veus-aquí també
el meu senyor y el senyor Shallow que
venen del cantó de Frogmore ab un altre
senyor. Ara davallen per la costa.

EVANS
Deume el vestit si us plau, o mellor,
guardeulo en vostres braços.

        _PAGE, SHALLOW, Y SLENDER entren
         y fenyen sorpresa de veure Evans
         apunt pel duel._

SHALLOW
Qui havía de dir que fossiu aquí, senyor
rector! Bon dia, bon dia, sir Huc.
No hi ha cosa més estranya que ensopegar
ab un jugador sense daus y un doctor
sense llibres.

SLENDER
Ah! dolça Anna Page!

PAGE
El cel us guardi de tot mal averany,
estimat sir Huc!

EVANS
Que Déu, en sa misericordia, us dongui
a tots vosaltres la seva benedicció.

SHALLOW
Qué veig? La ciencia y l'espasa? Es que
les estudieu totes dues alhora, senyor
rector?

PAGE
Y sempre tant deixondit, sir Evans!
Mireu que no dur més el perpunt en
aquest dia tant humit y malcarat!

EVANS
Hi ha causes y motius per això.

PAGE
Som vinguts a cercarvos, senyor rector,
per fer una bona obra.

EVANS
Molt bé; quina bona obra?

PAGE
Allà baix hem deixat un personatge molt
respectable, qui havent rebut indubtablement
un agravi d'algú, envía a rodar tota
resignació y tota gravetat fins a un
extrem que no podeu imaginarvos.

SHALLOW
En vuitanta anys de vida, y més y tot,
no trobí mai un home del séu estat, de la
seva gravetat y la seva saviesa que oblidi
així tot lo que's deu an ell mateix.

EVANS
Quí es?

PAGE
Conto que'l coneixeu; es el senyor doctor
Caius, nostre célebre metge francès.

EVANS
Per la voluntat de Déu y la ira de mon
esperit, m'estimaría més mil vegades
que'm parlessiu d'un plat de bullit.

PAGE
Per què?

EVANS
Tot lo que ell sàpiga d'Hipòcrates y de
Galeno... y ademés es un imbècil. Us
asseguro que es l'imbècil més cobart que
pogueu tenir ganes de conèixer.

PAGE
Aposto qualsevol cosa que es ell qui
s'havia de batre ab el doctor.

SLENDER
Ah, dolça Anna Page!

SHALLOW
Certament; les seves armes ho indiquen.
Aguanteulos tots dos. Aquí està el doctor
Caius.

PAGE
Vaja, excelent senyor Rector, enveineu
la vostra espasa.

SHALLOW
Y vós la vostra, estimat senyor doctor.

L'HOSTALER
Desarmemlos, Y després que's barallin
si volen. Que conservin llurs membres, y
desgraciin l'idioma anglès.

CAIUS,    _baix, a son enemic_
Deixeu que us digui un mot a cau d'orella,
si us plau: Per què no'm vinguereu a
trobar?

EVANS,  _baix_
Tingueu paciencia, si us plau.
        _En veu alta_
Hi ha més dies que fatics.

CAIUS
Mala negada! sóu un cobart, un tanoca
y un tabal!

EVANS,  _en veu baixa_
No donguem motiu de riota an aqueixos
senyors, si us plau.
        _En veu alta_
Jo badaré el vòstre cap de mesquí ab
l'estre dels orins, per ensenyarvos a no
comparèixer a la cita que'm doneu.

CAIUS
Com s'enten, diable! Joan Rugby, y
vós, l'hostaler de la Lligacama, ¿no l'he
esperat per exterminarlo, no l'he esperat
en el lloc que havía dit?

EVANS
Tant cert com que tinc una ànima cristiana,
aquesta era la banda que estava
indicada. Prenc per testimoni l'hostaler
de la Lligacama.

L HOSTALER
Apaibagueuvos l'un y l'altre, Galès y
Gàlic! doctor de les Galies y capellà de
Gales, metge de l'ànima y metge del cos.

CAIUS
Ah, vet-aquí una bonica historia! molt
bé, molt bé!

L'HOSTALER
Quietut he dit! escolteu l'hostaler de la
Lligacama. Tinc política? Tinc subtilesa?
Sóc un maquiavel? Haig de perdre el meu
doctor? No, que'm dóna doctrina y medecina.
Haig de perdre el meu rector? No,
que m'alliçona ab paraules y paràboles.
Dónem ta mà, doctor terrenal; molt bé.
Dónem ta mà, doctor celestial; molt bé.
Fills de la saviesa, us he enganyat, l'un
y l'altre; us he fet anar a dues bandes
diferentes. Els vostres cors són altívols,
la vostra pell està salvada; que una
ampolla de ví de Canaries acabi tot això;
veniu, deixeu les vostres espases en
penyora. Segueixme, home de pau; veniu,
veniu, veniu.

SLENDER
Oh dolça Anna Page!

        _Exeunt Shallow, Slender, Page
         i l'Hostaler_

CAIUS
Ah, ja veig lo que es estat. Us penseu
que som dos ximples! Ah, ah!

EVANS
Qué us sembla! Ens ha fet servir de joguina.
Desitjo que siguem un parell de bons amics,
y ens arrambem una mica les testes per
venjarnos d'aquest tinyós, d'aquest estrafalari,
del vil hostaler de ta Lligacama.

CAIUS
Mala negada! de bon grat. M'ha promès
que'm duría al indret aont està Anna
Page. Mala negada! s'ha rigut massa de mí.

EVANS
Li badaré el cap. Seguiume, si us plau.

        _Exeunt_



IX

CARRER MAJOR DE WINDSOR

        _Entren la SENYORA PAGE Y ROBÍ_

SENYORA PAGE
Endavant, endavant, homenet xiroi; us
havíen dada tasca de seguidor, però
us heu tornat guia. Què us estimeu més,
ensenyarme la via a mí, o guaitar els
talons de vostre senyor?

ROBÍ
M'estimo més, a fe mía, servirvos com un
home que no pas seguirlo com un menudall.

SENYORA PAGE
Oh! sóu un petit adulador; ja ho veig,
ab el temps sereu un cortesà.

        _Entra en FORD_

FORD
Feliç encontre, senyora Page! Aont aneu?

SENYORA PAGE
Oh, senyor! anava a veure la vostra
muller. Es a casa?

FORD
Sí, Y tant desenfeinada que us podría
servir de parella en les ganes de passar
l'estona. Me penso que si els vostres marits
finaven, us casarieu totes dues.

SENYORA PAGE
Sí, ab dos marits; esteune segur.

FORD
Aont us heu firat d'aquest domicell?

SENYORA PAGE
No em puc recordar el malehit nom de
qui el dongué a mon marit. Com s'anomena
vostre senyor, xiquet?

ROBÍ
Sir Joan Falstaff.

FORD
Sir Joan Falstaff!

SENYORA PAGE
Ell mateix, en persona; mai me puc recordar
com se diu. Mon marit y ell s'han fet tant
amics... La vostra dòna, dieu, es a casa seva?

FORD
Sí, ja us he dit que hi es.

SENYORA PAGE
Permeteu, senyor, m'emmalalteixo
quan no la tinc davant.

        _Exit la senyora Page y Robí_

FORD
Té el cap ben sencer en Page? Té ulls
per mirar? Té un ombra de seny natural?
De segur que tot això ho té en vaga, res
li serveix. Valgam Déu! Aquest brivall
duría una carta a vint llegues, ab la
mateixa facilitat ab que un canó encerta a
vint passes. En Page serveix les combinacións
de sa muller, dóna tentacións y ocasions
a sa follia. Y ara, teniu, ella sen va cap
a casa, duent el criadet den Falstaff.
No es difícil d'endavinar l'imminencia
d'una tempesta. El criat de Falstaff
ab ella! Oh, les conspiracións ben urdides!
Tot està apunt, y les nostres dònes revoltades
se condemnen juntes. Molt bé, jo't
sorpendré. Jo suministraré en acabat la
tortura a la meva dòna; esqueixaré el vel
de virtut de la senyora Page, proclamaré
que en Page es un Acteón de bona geia y
de bon grat, y tots els veíns, testimonis
de la meva ira exclamaràn: Això es un home!
        _Sona el rellotge_
El rellotge me dóna la senyal; la seguretat
en que estic de la cosa, justifica les
meves enquestes. Quan hagi trobat en
Falstaff me adreçaràn més lloances que
verbes; y tant cert com la terra es sòlida,
en Falstaff es a casa meva. Anemhi.

        _Entren PAGE, SHALLOW, SLENDER,
         l'HOSTALER, sir Huc EVANS, CAIUS Y
         RUGBY._

SHALLOW
Encantats de trobarvos, senyor Ford.

FORD
Molt bé; excelent companyia, per mon
nom. A casa m'espera un àpat excelent;
veniu tots a dinar ab mi, si us plau.

SHALLOW
Lo que es a mí, m'haureu de dispensar,
si us plau, senyor Ford.

SLENDER
Caldrà quem'excuseu també a mí. Hem
quedat en que dinaríem ab la senyoreta
Anna, y no hi faltaría per més diners dels
que pugui dir.

SHALLOW
Intentem un casament de la senyoreta
Anna Page y mon cosí Slender, y avui
han de darnos la resposta.

SLENDER
Espero que m'afavorireu, pare Page.

PAGE
Completament, senyor Slender; me declaro
vostre afavoridor. Però la meva dòna,
senyor doctor Caius, està absolutament
a favor vostra.

CAIUS
Si, mala negada, y la noia m'estima;
la meva majordona Quickly m'ha enterat
de tot això.

L'HOSTALER
Ep, y que'm dieu del jove senyor Fenton,
qui dança, gambadeja, te una joventut
esplèndida, fa versos, diu paraules
boniques y està embaumat de totes les
olors d'abril y maig? Tantseval, ell es
qui l'haurà; la sòrt està de la seva banda;
ell es qui l'haurà.

PAGE
Mai ab el meu consentiment, us ho prometo.
Aquest donzell no té una malla;
pertanyé a la colla del príncep calavera
y den Poins; es d'una esfera massa elevada,
sab massa. No; no es valdrà dels
meus dits per enganxar l'una ab l'altre
les miques de la seva fortuna. Si pren la
meva filla, que la prengui sense dot. Els
meus diners esperen el meu consentiment,
y el meu consentiment no està per ell.

FORD
Almenys que vinguin alguns de vosaltres
a dinar ab mí. Sense contar ab el
bon àpat, us divertireu. Vui ensenyarvos
un monstre; heu d'esser dels nostres, senyor
Page; vós també en sereu, estimat doctor;
y vós igualment, sir Huc.

SHALLOW
Doncs adéussiau; força divertiment.
D'aquesta manera festejarem mellor a
casa del senyor Page.

        _Exeunt Shallow y Slender_

CAIUS
Joan Rugby, tornèuvosen a casa; aviat
tornaré.

        _Exeunt Rugby_

L'HOSTALER
Adéussiau, corets estimats; men vaig
a trobar mon noble cavaller Falstaff, y
a beure, en sa companyía, vi de Canaries.

        _Exit l'Hostaler_

FORD, apart
Me sembla que jo abans li serviré una
ampolla que'l farà dançar. Veniu, estimats
senyors?

EVANS
Anem ab vós a veure el monstre.

        _Exeunt_



X

UNA CAMBRA A CAN FORD

        _Entren la SENYORA FORD Y la SENYORA
         PAGE_

SENYORA FORD
Veniu, Joan, Robert.

SENYORA PAGE
Cuiteu! Y el cove de la bugada?

SENYORA FORD
No tingueu por, Robí, depressa.

        _Entren CRIATS ab un cove_

SENYORA PAGE
Correu, veniu, veniu.

SENYORA FORD
Deixeulo allà.

SENYORA PAGE
Doneu vostres comandaments als criats;
ja queda poca estona.

SENYORA FORD
Recordeuvos bé de lo que us he manat,
Joan, y vós també, Robert. Estigueu
apunt allà dins, a la porta de la cambra
de la cervesa, y quan me sentiu que crido
a correcuita, veniu totseguit; us carregarèu
a les espatlles aquest cove, sense vacilar,
sense repós; y aleshores us el endueu
al rentador, vers la prada de Datchet; us
el endueu y el vuideu en la fossa llotosa
que hi ha a la ribera del Tàmessis.

SENYORA PAGE
Ho fareu puntualment?

SENYORA FORD
Els ho he dit y repetit; saben la lliçó de
memoria. Sortiu, y veniu apenes us cridi.

        _Exeunt els Criats_

SENYORA PAGE
Ah! veus-aquí el petit Robí!
        _Entra Robí_
Què tal, espieta? Quines noves dueu?

ROBÍ
Sir Joan, mon amo, es a la porta del
darrera. Senyora Ford, desitja la vostra
companyía.

SENYORA PAGE
Mireume, gentil ninotet, ens guardareu
fidelitat?

ROBÍ
Sí, us ho juro; el meu senyor ignora que
sigueu aquí. Adhuc m'ha fet l'amenaça
d'una llibertat per sempre més si us deia
les noves; car m'ha assegurat que'm daría
comiat per tota la vida.

SENYORA PAGE
Ets un bon minyò. La teva discreció et
vestirà; aquest pas ha de valdret unes
calces y un perpunt; però vaig a amagarme.

SENYORA FORD
Aneu. Tú, ves a dir al teu senyor que
estic sola. Senyora Page, recordeuvos del
vostre paper.

        _Exit Robí_

SENYORA PAGE
T'ho prometo. Si el desgracio, xiulam.

        _Exit la Senyora Page_

SENYORA FORD
Aneu, aneu. Ja corretgirem aquestes
males humors, aquesta grossa esponja
amarada. Cal ensenyarli a distingir les
tórtores de les gralles.

        _Entra FALSTAFF_

FALSTAFF
Joia divina, t'he assolida? Ara podré
morir sense recança. Ja he viscut prou.
Aquest era el terme de mon ambició. Oh,
moment de benaventurança!

SENYORA FORD
Oh, sir Joan estimat!

FALSTAFF
Senyora Ford, jo no sé mentir, jo no sé
afalagar. Oh, senyora Ford; vaig a cometre
un pecat per un desig que sem'escapa;
voldría que el vostre marit fos mort y
enterrat! T'ho dic davant del senyor dels
senyors, te faría missenyora.

SENYORA FORD
Jo, vostra missenyora, sir Joan? Per
amor de Déu, seria una missenyora ben
escarrancida.

FALSTAFF .
Que la cort de França en presenti una
que se't pugui comparar. Des d'aquí oviro
com ton ull iguala l'esclat del diamant;
tens les celles enarcades de la manera
precisa que cal per sostenir la cofadura que
s'estila en els retrats, la cofadura ab vels,
tota mena de cofadura de punt de Venecia.

SENYORA FORD
Un senzill mocador, sir Joan; aquesta
es la sola cofadura que'm vagi bé a la
cara, y no us penseu que molt.

FALSTAFF
Uses traidoría quan parles així. Series
una perfecta dama de la cort, poses el
peu ab una fermesa que't daría un caminar
perfecte si duies un verdugat ab semicercles.
Jo conec ben bé lo que seríes,
si no s'hi hagués atravessat la fortuna
enemiga. Però natura es amiga teva;
vaja, cal que ho reconeguis.

SENYORA FORD
Creieume, no hi ha en mí res de lo
que dieu.

FALSTAFF
Què es, doncs, lo que m'obligà a estimarte?
Dèixam convèncert de que hi ha
en tú quelcom extraordinari. Té; jo no
puc dir floreta per ací, floreta per allà,
com aquestos domicells ensucrats qui tenen
tot l'aire de donetes disfreçades d'home,
y que exhalen més perfums que una botiga
d'herbolari en la tongada de les herbes
fresques. No, no puc; però t'estimo, no
estimo sinó a tú, y t'ho mereixes.

SENYORA FORD
Ah! no'm traiu, sir Joan! Tinc por de
que estimeu la senyora Page.

FALSTAFF
Tant se valdría que diguessiu que
m'agrada passejarme per davant de la
porta d'un acreedor, banda més odiosa
per mí que la gola d'un jorn de caló.

SENYORA FORD
Sí, es veritat, ja sab el cel com us estimo,
y un día o altre us en adonareu.

FALSTAFF
Persevera en aquestos bons propòsits,
qué jo men faré mereixedor.

SENYORA FORD
Y jo us dic que vós els mereixeu, perque
si no jo no els hauría forjats.

ROBÍ,   _darrera el teatre_
Senyora Ford! Senyora Ford! Veus-aquí la
senyora Page tota roja, tota pantejant,
ab la mirada tèrbola, que voldría
parlarvos immediatament.

FALSTAFF
Cal que no em vegi; m'amagaré darrera
el cortinatge.

SENYORA FORD
Sí, per caritat; aquesta dòna es la malicia
personificada.
        _En Falstaff s'amaga_
        _Entren la SENYORA PAGE y en ROBÍ_
Què hi ha? Què passa?

SENYORA PAGE
Oh, senyora Ford! Què heu fet? Esteu
deshonrada, perduda, perduda sense salvació.

SENYORA FORD
Però, què es això, estimada senyora Page?

SENYORA PAGE
Oh, bon Jesús! Es possible, senyora Ford!
Tenint un marit tant honrat y cabal,
donarli un semblant motiu de sospita!

SENYORA FORD
Quín motiu de sospita?

SENYORA PAGE
Quín motiu de sospita! Feu memoria.
Còm m'heu enganyada!

SENYORA FORD
Còm s'enten! Per amor de Déu, aont
aneu a parar!

SENYORA PAGE
Dòna, el vostre marit arribarà tot d'una,
ab tota la justicia de Windsor a la recerca
d'un gentilhome, que segóns ell diu,
està a casa seva en aquests moments
(sense que vós hi feu cap oposició) per
aprofitar son ausencia d'una faisó criminal.
Esteu perduda!

SENYORA FORT,   _apart_
Parleu més alt.
        _En alta veu_
Espero que això no serà.

SENYORA PAGE
Plagués al cel que no fos veritat que
tinguessiu un home aquí! Lo que es ben
cert, almenys, es que el vostre marit ve
a cercarlo, acompanyat de mitja població.
Jo m'he avençat per dàrvosen l'avís;
si us judiqueu innoscenta, n'estic ben
joiosa. Però si de fet teniu algun amic a
casa vostra, que surti, que surti lo més
d'hora possible. No us quedeu encantada;
feu que us tornin els sentits, defenseu el
vostre nom, o deu comiat per sempre més
a tota satisfacció en vostra vida.

SENYORA FORD
Què haig de fer, amiga estimada! Hi ha
un gentilhome a casa meva, y m'espahordeix,
més que la meva deshonra, el perill
que l'amenaça. Donaria mil lliures perque
estigués fora de casa.

SENYORA PAGE
Oh! per ma fe, deixeu corre vostre
_donaría, donaría_; veus-aquí el vostre
marit qui s'acosta. Sabeu alguna manera de
ferlo escapar? No l'amagueu dintre
de casa, de cap manera! Còm m'heu duta
enganyada! Però allà veig un cove. Si es
d'una mida aposta, l'hi podem ficar. El
taparem ab roba bruta, com si l'enviessiu
a la bugada. Precisament ara es quan se
fan aquestes feines; envieulo per medi de
vostra gent a la prada Datchet.

SENYORA FORD
Es massa gros per entrarhi. Qué serà
de mí?

        _Entra FALSTAFF_

FALSTAFF
Deixeumho provar; deixeumho provar;
una probatura! Sí que hi cabré, sí. Seguiu
el concell de vostra amiga. Hi cabré.

SENYORA PAGE
Com! Sir Joan Falstaff! Cavaller, així
compliu lo que deia vostra lletra!

FALSTAFF
T'estimo, no t'estimo sinó a tú; ajúdam
a sortir d'aquí, deixa que'm fiqui aquí
dintre... Mai...

        _Entra en el cove, s'hi aclofa
         y el tapen de roba bruta_

SENYORA PAGE
Robí, ajudeunos a tapar el vostre senyor.
Crideu els vostres servents, senyora Ford.
Ah! cavaller traidor!

SENYORA FORD
Ei, Joan! Robert, Joan!
        _Exit Robí
         Entren els dos SERVENTS_
Teniu; enduéuvosen aquesta roba bruta;
passeu una perxa per les dues nances;
Déu meu, que sóu calmosos! Porteulo a la
bugadera, a la prada Datchet; depressa,
correu!

        _Entren FORD, PAGE, CAIUS, sir EVANS_

FORD
Acosteuvos, si us plau. Si he sospitat
nesciament, us regonec el dret a burlarvos
de mí; no m'estalvieu, si així fos, les
ralleríes, que les hauré merescudes.
Atureuvos! Aon porteu aixó?

ROBERT
Ai ai; a la ribera.

SENYORA FORD
Bé! quina necessitat teniu de saber aont
ho duen? Són aquestos vostres afers? No
faltaría sinó que us ocupessiu de la
bugada!

FORD
Ho dueu a rentar! Si jo pogués rentar
igualment la taca del meu nom! Enramat,
enramat, un verdader enramat, jo
us en responc; y adhuc enramat novell,
d'aquesta temporada.
        _Exeunt els criats
         enduentse el cove_
Senyors, aquesta nit he somniat; ja us
contaré mon somni. Comencem per buscar
les meves claus; aquí estàn. Pujeu,
aneu d'una banda a l'altra, visiteu mes
cambres, oloreu per tot; nostra guineu es
al parany, n'estic segur; deixeu que
clogui aquesta sortida, Y ara deu una
batuda pel enclòs.

PAGE
Benvolgut senyor Ford, calmeuvos; us
feu injuria a vós mateix; això ja es
massa.

FORD
Tant me fa, senyor Page, tant me fa.
Pugem, senyors; us divertireu. Seguiume,
senyors.

EVANS
Tot aixó  són visions, y gelosíes
fantasmagòriques.

CAIUS
Mala negada! no es aquesta la moda de
França; a França no hi ha pas gelosos
per un sant remei.

PAGE
Seguimlo, senyors, ja que ell ho vol;
guaitem el resultat de les seves
inquisicións.

        _Evans, Page y Caius, exeunt_

SENYORA PAGE
No us sembla la comedia doblement
riallera?

SENYORA FORD
No sé a quin dels dos estic més contenta
d'haver atrapat, si a mon marit o a
sir Joan.

SENYORA PAGE
Quines angoixes havía de passar quan
el senyor Ford ha demanat que hi havía
en el cove!

SENYORA FORD
Tinc por de que no calgui rentarlo an
ell també. Li haurem fet un servei,
enviantlo a pendre un bany.

SENYORA PAGE
Que'l pengin, a aquest bergant que no
més pensa en disbauxes; voldría veure
tota la gent de sa niçaga passant aquestes
agoníes.

SENYORA FORD
Cal que mon marit hagi tingut qualque
raó singular de sospitar que sir Joan era
aquí. Mai l'he vist ab una gelosia tant
desaforada.

SENYORA PAGE
Ja trobaré manera de saberho: mes encara
ens hem de divertir a despeses de
Falstaff. La seva febre de llibertinatge
no's gorirà ab aquest sol remei.

SENYORA FORD
Li enviarem la senyora Quickly, aquesta
imbècil xarxona, per excusarnos de
que l'hagin llençat a l'aigua, y darli una
nova esperança que li serà motiu d'una
altra correcció.

SENYORA PAGE
Ben pensat. Demli una cita, demà a les
vuit, perque vingui a rebre una compensació.

        _Tornen entrar FORD, PAGE, CAIUS y
         sir Huc EVANS_

FORD
S'ha fet fonediç. Potser el bajoc s'ha
vantat de coses que estaven més enllà de
son albir.

SENYORA PAGE
Sentiu?

SENYORA FORD
Sí, sí, calleu. Senyor Ford, me tracteu
d'una gentil manera, no es veritat?

FORD
Sí, sí senyora.

SENYORA FORD
Déu faci que les vostres accións siguin
mellors que els vostres pensaments.

FORD
Aneu.

SENYORA PAGE
Senyor Ford, us heu fet un flac servei.

FORD
Bé, bé, jo sóc qui en porto la pena.

EVANS
Si hi ha algú dintre la casa, a les cambres,
als cofres, als armaris, que el cel no'm
perdoni mos pecats el dia del Judici Final.

CAIUS
Mala negada! Jo dic igual. No hi ni una rata.

PAGE
Vaja, vaja, senyor Ford! No us en doneu
vergonya? Quin mal esperit, quin dimoni us
ha ficat a la testa semblants acudits?
No voldría incorre en una malaltía
d'aquesta mena per tots els tresors
del castell de Windsor.

FORD
He sigut culpable, senyor Page; y pago la
pena.

EVANS
Esteu malalt de tenir una mala conciencia.
La vostra muller es una dòna tant honrada
que se la pot escullir entre cinc mil,
y adhuc entre cinc centes.

CAIUS
Mala negada! té tot el tirat d'una dòna
que s'estima.

FORD
Mellor que així siga. Senyors, us he
promés un dinar. Veniu; mentrestant darem
una volta pel parc; perdoneume, si
us plau. Ja us contaré perque fiu tot això.
Anem, dòna meva; anem, senyora Page;
perdoneume, si us plau. Us ho prego ab
tot el cor, perdoneume.

PAGE
Anem, senyors, entrem. Més, per ma fe,
el posarem com un Sant Llàtzer. Jo, per
ma banda, us invito a esmorzar demà, a
casa meva, y després a caçar aucells.
Tinc un falcò admirable per anar pel
bosc. Entesos?

FORD
Completament.

EVANS
Si n'hi va un, jo seré el segón de la colla.

CAIUS
Si n'hi ha un o dos, jo seré el tercer.

FORD
Senyor Page, veniu, feume la mercé.

        _Exeunt. Evans y Caius romanen sols_

EVANS
Y vós, feume la mercé de recordarvos
d'aquest putiner belitre de la Lligacama.

CAIUS
Sí, sí, de tot mon cor.

EVANS
Aquest putiner belitre de les riotes y
les facecies.

        _Exeunt_



XI

UNA CAMBRA A CAN PAGE

       _Entren FENTON y la senyoreta ANNA PAGE_

FENTON
Veig que en ma vida podré assolir el
bon afecte de ton pare. No insisteixis per
tant en adreçarmhi, Anneta meva.

ANNA
Déu meu! doncs, còm ho farem?

FENTON
Tingues l'ardidesa d'obrar pel teu
compte. Ell posa com obstacle la meva
alta naixença; preten que jo cerco no
més reparar ab els séus cabals el desgavell
de la meva fortuna. Encara troba altres
motius de querella: me culpa de les
esvalotades companyíes ab que visquí, y
sosté que es impossible que jo't consideri
d'altra manera que com un heretament.

ANNA
Potser te raó.

FENTON
No; ho juro davant del cel, per tota
la meva felicitat venidora. Es cert, ho
confesso, que els cabals de ton pare foren
el primer motiu que m'encaminà a oferirte
mos homenatges; més, quan feia per
maneta de plàuret, desseguida et trobí
força més preable que l'or amonedat, o
les riqueses que s'apreten dins les saques;
y ara ja no aspiro a més fortuna que a la
de gaudirte.

ANNA
Benvolgut senyor Fenton; a pesar de
tot no us canceu de recercar la benvolença
de mon pare; senyor Fenton, treballeuhi
séns fatiga. Si vostra solicitut y les
pregaries més humils no hi poden res,
aleshores... aleshores, escolteu un mot.

        _Se retiren a una banda per conversar_

SHALLOW
Senyora Quickly, interrompeu el coloqui
llur; mon parent desitja enrahonar pel séu
compte.

SLENDER
Tant mateix, convé que faci el cop.
Endavant, no més es qüestió d'enardirse.

SHALLOW
No us esporuguiu, cosí.

SLENDER
Oh, ella no m'esporugueix; ella rai; no
més hi ha que tinc por.

QUICKLY
Escolteu, el senyor Slender voldría dirvos
dues paraules.

ANNA
Desseguida estic per ell. Ell es l'escullit
de mon pare.
        _Apart_
Trescents lliures de renta no n'agencen
poques ni gaire s de maníes y ridiculeses!

QUICKLY
Y còm se troba l'estimat senyor Fenton?
Una parauleta, deixeu que us digui una
parauleta.

SHALLOW
S'acosta. Coratge, mon cosí. Oh, minyò!
tú teníes un pare...

SLENDER
Jo tenía un pare, senyoreta Anna. Mon
cosí us en podría contar histories ben
xiroies. Benvolgut cosí, conteuli, jo us ho
preg, a la senyoreta Anna, l'historia de
les dues oques que mon pare emblà en un
corral.

SHALLOW
Senyoreta Anna, mon cosí us estima.

SLENDER
Sí, us estimo més que a qualsevol altra
dòna del comtat de Glocester.

SHALLOW
Us farà viure ab tots els honors deguts
a la vostra categoría.

SLENDER
Us en responc, y en quant an això no temo
a ningú de qualsevol llinatge, dintre
l'ordre d'escudería.

SHALLOW
Portarà a la caixa nupcial cent cinquanta
lliures.

ANNA
Mon bon senyor Shallow, deixeu que'm
festegi ell mateix.

SHALLOW
Mercès, en bona veritat, mercès per
aquest encoratjament. Cosí, Anna us
crida; us deixo fer.

ANNA
Senyor Slender?

SHALLOW
Senyoreta Anna?

ANNA
Expliqueu les vostres voluntats.

SLENDER
Les meves voluntats! Je, je, me feu gracia!
Per favor del cel encara no estic prou
malalt per fer testament y dictar les meves
voluntats.

ANNA
Us demano solament lo que voleu de mí.

SLENDER
Lo que es jo, jo en persona, no vull pas
res, o si de cas ben poca cosa. Vostre
pare y mon oncle han fet algun concertament
i si la cosa rehix, m'anirà d'allò
més bé, y si no, que hi farem! sòrt qui
l'ha! Ells us poden esplicar mellor que jo
l'estat de la qüestió. Mireu; demaneuho
al vostre pare; veusel-aquí.

        _Entren el senyor y la senyora PAGE_

PAGE
Hola, estimat Slender! Estímal, Anna,
filla meva. Com, què veig? Què hi fa aquí
el senyor Fenton? Senyor, me feu una
veritable ofensa no deixant en pau la
meva casa. Ja us diguí, si no m'erro, que
he disposat de la meva filla.

FENTON
Senyor Page, no us altereu.

SENYORA PAGE
Mon bon senyor Page, deixeu d'importunar
la meva filla.

PAGE
No es per vós, la noia.

FENTON
Senyor, voldrieu escoltarme?

PAGE
No, benvolgut senyor Fenton. Entrem,
senyor Shallow; entrem, Slender, fill meu.
Senyor Fenton, vós, sabedor com sóu de
mos designis, me falteu.

        _Exeunt Page, Shallow y Slender_

QUICKLY,  _a Fenton_
Parleu a la senyora Page.

FENTON
Benvolguda senyora Page, estimant la
vostra filla d'una faisò absolutament
honorable, me crec obligat a sostenir les
meves pretensións sense defallir, a pesar
dels obstacles, les rebufades y les conductes
agressives. Feume la mercè de protegirme.

ANNA
Mare mia, no'm caseu ab aquell estaquirot.

SENYORA PAGE
No es aquest el meu designi, us cerco
un marit de força mellor qualitat.

QUICKLY
Que es mon amo el doctor.

ANNA
Per amor de Déu! Més m'estimaría esser
enterrada, o véurem perseguida d'una
pluja de naps.

SENYORA PAGE
Vaja, no us amohineu! Senyor Fenton, no
seré la vostra amiga ni la vostra enemiga.
M'enteraré de si la meva filla us estima,
y lo que sàpiga d'aquest particular
decidirà la meva conducta. Fins
aleshores, adéussiau, senyor; cal que
l'Anneta entri a casa; si no, son pare
rondinaria.

        _Exeunt la senyora Page y Anna_

FENTON
Adéussiau, estimada senyora; adéu, Anneta.

QUICKLY
Això es obra meva. -Y ara!- li diguí
-voldríeu sacrificar la vostra filla a un
imbècil o a un metge?- Ho veieu, senyor
Fenton? Es obra meva.

FENTON
Ten dóno mercès, y et prego que aquesta
nit cerquis una ocasió per donar aquest
anell a la meva cara Anneta; y quédat
això pel treball.

        _Exit_

QUlCKLY
Vés, y que el cel te dongui bona sòrt.
Es un troç de pa. Una dòna passa a través
del foc y l'aigua per servir un home
així. Però, tant mateix, jo voldría que
mon amo assolís la senyoreta Anna, o
potser voldría que l'assolís el senyor
Fenton. Faré lo que pugui per tots tres,
perque els ho prometí, y mantindré ma
paraula, però singularment quedaré bé
ab el senyor Fenton. Ara que hi penso,
les dues senyores m'han donat un altre
encàrrec pel cavaller sir Joan Falstaff.
Quina beneita sóc d'embadalirme així.

        _Exit_



XII

UNA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA.

        _Entren FALSTAFF y BARDOLF_

FALSTAFF
Bardolf!

BARDOLF
Al vostre servei.

FALSTAFF
Vesme a cercar un gerro de ví d'Espanya;
y fícamhi una torrada.
        _Exit Bardolf_
He viscut tantes anyades per veurem a
la fí portat dins un cove com un munt
d'escombraríes y per esser llençat al
Tàmessis? Molt bé, molt bé! Si m'exposo
mai més a semblant aventura que prenguin
el meu cervell per ferne bunyols, y el
donguin a un cà per estrenes de principi
d'any. Els lladres m'han vessat en el
canal ab tant poc remordiment com si
haguessin ofegat un rengle de cadellets
encara cegos; Y per les meves dimensións
se pot imaginar si em capbuço ab gaira
velocitat. Maldament el fons hagués sigut
al capdevall del infern, hi arribaría.
Afortunadament l'aigua no era molta, y en
aquella banda estava plena de sorra.
M'hauría ofegat; es una mort que aborreixo,
perque l'aigua diuen que va inflant, y vés
quina fila hauria fet quan estés inflat;
una vera montanya de carn passada.

        _Torna BARDOLF ab el ví_

BARDOLF
Hi ha la senyora Quickly, senyor, Y us
vol parlar.

FALSTAFF
Ah, ah. Posem primerament un xic de
ví d'Espanya a l'aigua del Tàmessis.
Tinc el ventre tant gelat com si hagués
pres mandonguilles de neu a manera de
píndoles per refrescarme els ronyons.
Dígali que vingui.

BARDOLFF
Entreu, bona dòna.

        _Entra QUICKLY_

QUICKLY
Ab el vostre permís. Excuseume. Bon
jorn, Senyoría.

FALSTAFF
Treume totes aquestes copes; prepàrem
un bol de ví d'Espanya ab sucre.

BARDOLF
Y ab ous, senyor?

FALSTAFF
No; sol y natural. No vui semença de
pollet dins la meva beguda.
        _Exit Bardolf_
Què tením?

QUICKLY
En bona fe, senyor, vinc a trobar Vostra
Senyoría de part de la senyora Ford.

FALSTAFF
La senyora Ford? N'estic fortament ressentit;
quin aigarell; tinc els dintres inondats.

QUICKLY
Per amor de Déu! Ai, senyor! no hi té
culpa la pobre senyora; han sigut els séus
criats, que han equivocat les seves ordres.

FALSTAFF
Jo també m'he equivocat al fiarme de
la folla promesa d'una dòna.

QUICKLY
Ah, senyor! està feta una mar de plors;
si la veiau se us partiría el cor. Son marit
va aquest mati a caçar aucells; ella us
prega que aneu una altra vegada a casa
seva entre nou y dèu. M'ha encomanat que
us ho faci saber a correcuita; jo us prometo
que us conçolarà de la vostra malaventura.

FALSTAFF
Bé, consenteixo a ferli una altra visita.
Dieuli que reflexioni bé, que un home no
té preu. Que consideri la seva fragilitat,
y judiqui la meva excelencia.

QUICKLY
Li diré, senyor.

FALSTAFF
No us en oblideu. Entre vuit i nou, no es
això?

QUICKLY
Entre vuit y nou, senyoría.

FALSTAFF
Està bé, marxeu; sen pot refiar.

QUICKLY
La pau sigui ab vós, senyor.

FALSTAFF
Me maravella que no comparegui el senyor
Brook; m'havía pregat que l'esperés aquí;
el séu diner me té el cor robat. Ah! aquí
el tenim.

        _Entra FORD_

FORD
Déu vos guard, senyor.

FALSTAFF
Què tal, senyor Brook! veniu sens dubte per
escatir lo que ha passat entre jo i la senyora
Ford.

FORD
Aquest es l'objecte de ma visita, certament.

FALSTAFF
Senyor Brook, no us vull enganyar; sóc
anat a casa seva a l'hora senyalada.

FORD
Bé, senyor, y còm us hi rebéren?

FALSTAFF
Senyor Brook, d'una manera molt desagradable.

FORD
Còm es? Tal vegada hi hagué trasmudança en el
cor d'ella?

FALSTAFF
No, senyor Brook, però son marit, de
testa enramada, a qui la gelosía manté
en un esverament sense treva ni sosseg,
arribà durant l'entrevista, al instant en
que s'acabaven les besades, afalags y
mútues protestes ab que hem entrat en
materia. Portava una colla d'amics séus
que en son neguit havía escalfat de
cap, excitantlos a cercarme dintre la
casa.

FORD
Y ara! Mentres vós ereu allí?

FALSTAFF
Mentres jo hi era.

FORD
Y en Ford us ha cercat sense poder trobarvos?

FALSTAFF
Escolteu. Per benhaurança meva, comparegué
a bon temps una tal senyora Page; aquesta ens
avisà l'arribada den Ford; la dòna den Ford
no savía lo que's pescava, però al capdevall
me feren sortir dins el cove de la bugada.

FORD
Dins el cove de la bugada?

FALSTAFF
Sí, atzar fatal, dins el cove de la
bugada; me comprimiren fins a ofegarme
sota un caramull de camises, de faldilles
brutes, de mitjons, de toballóns greixosos;
tot lo qual formava, senyor Brook, el
concert més pudent de flaires inaguantables
que mai hagi desconçolat el nas humà.

FORD
Hi estiguereu molt de temps?

FALSTAFF
Ara sentireu, senyor Brook, tot lo que
he sofert per posar aquesta dòna malèfica
al vostre servei! Quan vaig quedar apilotat
d'aquesta manera dintre el cove, dos bergants,
qui serveixen a cân Ford, arribaren; y
com que llur mestressa els ordenà que'm
duguessin a la prada de Datchet en
qualitat de roba bruta, me agafaren
damunt de llurs espatlles. Trobaren a
la porta llur senyor indignadíssim,
y gelós com un brau; y els demanà una o
dues vegades quina cosa portaven dins el
cove. Jo tremolava com la fulla al arbre,
tement que aquell boig rematat no hi volgués
dar una mirada; però el destí que l'ha
guarnit de branques, deturà sa destra;
vaig respirar. Ell entrà per continuar
les seves recerques, y jo vaig sortir com
a pilot de roba. Però fixèuvoshi bé, senyor
Brook; me calgué sofrir les agoníes
de tres morts diferentes; primer l'esglai
inconcebible de vèurem descobert pel gelós,
vilíssim capripède; després de veurem
torçat com una bona fulla d'acer espanyol
dins la circunferencia d'un receptàcul,
ab els punys tocant la punta dels peus,
y el cap entre els talóns; y finalment
d'esser empresonat com un cos en
disolució dintre de robes pudentes qui
fermentaven de llur mateixa bruticia.
Imagineuvos; un home de la meva niçaga!
Un home com jo que tem la calor com si
fos de mantega; un home que constantment
està amarat com si es fongués; es un
verdader miracle que no hagi mort ofegat.
Y imagineuvos que quan això ja no podía
durar, quan ja estava mig cuit en mon propri
llard, fet una mena de guisat holandès, m'han
llençat al Tàmessis, m'han refrescat dins
l'aigua viva a tall de ferradura que ja està
rohenta! Digueume si això no es espaventable,
senyor Brook!

FORD
Certament, senyor, estic desconçolat de que
hagueu sofert totes aquestes passades per
amor de mí. Veus-aquí mes esperances fallides;
ja no podreu fer cap més probatura.

FALSTAFF
Senyor Brook, abans que declararme vençut
d'aquesta manera, preferiria esser llençat
al Etna com ho fúi al Tàmessis. Aquesta
matinada el marit va a caçar aucells, y ella
m'ha anunciat una nova cita. M'espera de vuit
a nou, senyor Brook.

FORD
Ja són les vuit tocades, senyor.

FALSTAFF
Què dieu! Doncs men vaig a la cita.
Torneume a veure quan us plagui; sabreu
com marxen les coses; ella ha d'esser vostra;
aixi remataré la meva obra. Adeussiau,
adeussiau, serà vostra, senyor Brook. Senyor
Brook, vós enramareu en Ford.

        _Exit_

FORD
Oh! Déu meu! es un engany! es un somni!
Deixondiuvos, senyor Ford; deixondiuvos,
deixondiuvos, senyor Ford; vet-aquí, senyor
Ford, que us malmeten vostre mellor perpunt.
Veus-aquí les funestes consequencies del
matrimoni y de tenir roba y coves de bugada.
Molt bé! proclamaré ma situació; agafaré aquest
home de disbauxes; serà a casa, no sem
podrà escapar; estic segur de que no sem
pot escapar. No's pot ficar dins una butxaca,
ni lliscar adins del calaixet del pebre: però,
de temença de que el dimoni que el guía no li
presti socors, vull regirar les bandes aon serà
impossible que estigui. Ja que no puc evitar
d'esser lo que sóc, la certesa que en tinc no em
darà cap mica de conformitat; si estic embrancat,
ai dels que s'embranquin en les meves branques!

        _Exit_



XIII

CARRER MAJOR DE WINDSOR

        _Entren la senyora PAGE, la senyora
         QUICKLY y WILLIAM_

SENYORA PAGE
Te penses que ja es a câ la senyora Ford?

QUICKLY
De segur que hi deu esser, o està a frec
a frec d'arribarhi; però us ben asseguro
que està enutjat de mala manera perque
el remullàreu. La senyora Ford us prega
que vingueu tot d'una.

SENYORA PAGE
D'aquí un segón estic per ella; no'm cal
altra cosa sinó acompanyar a l'escola mon
homenic. Però calla, aquí ve son mestre.
Me jugaria qualsevol cosa que avui fan festa.
        _Entra EVANS_
Còm es això, sir Huc, què no hi ha escola avui?

EVANS
No; el senyor Slender vol que deixem
jugar els infants.

QUICKLY
Benehit sigui el séu bon cor!

SENYORA PAGE
Sir Huc, diu el meu marit que el noi no
lleva gaira profit dels séus estudis. Feuli
algunes preguntes, si us plau, sobre el
séu rudiment.

EVANS
William, acòstat; aixeca la testa, vaja.

SENYORA PAGE
Vina, fillet meu, aixeca la testa, respón
al senyor mestre. No t'esporugueixis.

EVANS
Veiam, digueume quantes són les menes de
nombres del sustantiu.

WILLIAM
Dues.

QUICKLY
Ai, ai! jo haguera dit que de _nombra_ no
n'hi havía més que una, per que la gent
sempre enrahona només que de la _nombra._

EVANS
Deixeuvos de parlotejar. Còm se diu
infant en llatí?

WILLIAM
_Puer._

QUICKLY
Ai, senyor, ja es una bona veritat que
la quitxalleta són unes pues!

EVANS
Sóu la dòna més bajoca de la terra; calleu,
per amor de Déu. Què es _lapis_, xiquet?

WILLIAM
Una pedra.

EVANS
Y la pedra, què es?

WILLIAM
Un roc.

EVANS
No, home, no; una pedra es _lapis_. Fícatho
bé al cap, fesme el favor.

WILLIAM
_Lapis_.

EVANS
Molt bé. William, d'aont ixen els articles?

WILLIAM
Del pronom, y es declinen així: _Singulariter
nominativo, hic haec hoc_.

EVANS
_Nominativo, hic haec hoc_. Posahi els cinc
sentits, fixati bé. _Genitivo, hujus_. Doncs
bé, quin es l'acusatiu?

WILLIAM
_Accusativo, hunc_.

EVANS
Per favor, mira de fer memoria, xiquet.
_Accusativo, hunc, hanc, hoc_.

QUICKLY
Un cranc coc. Vet-aquí un llatí de cuina.

EVANS
Dòna, abandoneu la xerrameca. Com
fa el cas vocatiu, William?

WILLIAM
_O! vocativo, o!.

EVANS
William, el vocatiu es _caret_, recordeusen
bé.

QUICKLY
Ara veieu! Tantes vegades que ho dic
jo això de carat!

EVANS
Acabeu d'un cop, mestressa.

SENYORA PAGE
Vaja, vaja, quietut.

EVANS
A veure, William, digueu el cas genitiu
en plural.

WILLIAM
El cas genitiu?

EVANS
Sí.

WILLIAM
Genitiu: _horum, harum, horum_.

QUICKLY
Què diables li conta del _tiu_ de Jenny?
L'oncle de Jenny es un trapella, y la seva
vida no li pot servir de cap exemple al
infantó.

EVANS
Bona dòna, sóu una descarada.

QUICKLY
Maldament ho fós! Vés ara que li
conta al xiquet! A què vé esplicarli
tot això del hic, y del coure crancs, y
ferli saber les histories dels perduts de
la ciutat! Es una manera ben lletja de
quedar!

EVANS
Oh, dòna, jo penso que tens el cap esquerdat.
No comprens la natura dels casos, dels
genres y dels nombres? Ets una criatura tant
estulta com un hom pugui desitjar.

SENYORA PAGE
Silenci, per amor de Déu.

EVANS
Ara, William, digueume alguna declinació
pronominal.

WILLIAM
Les he oblidades; en bona refé.

EVANS
_Hic, haec, hoc_. Si oblideu els _hics_, els
haecs_ y els _hocs_, us castigaré ab el fuet.
Y ara, aneu a jugar si voleu. Aneu.

SENYORA PAGE
Està més entrenat del que'm pensava.

EVANS
Te la memoria desperta. Adéu, senyora Page.

SENYORA PAGE
Adéu, benvolgut sir Huc.
        _Exit sir Huc_
Cap a casa, minyonet; no podem perdre ni
un minut.

        _Exeunt_



XIV

UNA CAMBRA A CAN FORD

        _Entren la senyora FORD y FALSTAFF_

FALSTAFF
Senyora Ford, el greu que sentiu, esvaheix
el que jo sentía. Veig que l'amor
que'm dueu sab bé les consideracións
que'm són degudes; jo prometo complir
ab vós acuradament, y aixó no ja, senyora
Ford, en lo que pertoca al simple dever
amatori, sinó en tots els séus encontorns,
dependencies y cerimonies. Però avui esteu
assegurada contra les irrupcións del marit?

SENYORA FORD
Sen es anat a la caça d'aucells, tendre
sir Joan.

        _La senyora Page, dins_

SENYORA PAGE
Déu us guard, senyora Ford.

SENYORA FORD
Entreu a la meva cambra, sir Joan.

        _Exit Falstaft
         Entra la senyora PAGE_

SENYORA PAGE
Bon dia, cara de rosa. Digueume, teniu
algú a casa?

SENYORA FORD
Jo? Ningú, si no es els meus criats.

SENYORA PAGE
Men puc refiar?

SENYORA FORD
Ningú, es ben cert.
        _Baix_
Enraoneu més alt.

SENYORA PAGE
Molt bé; estic contentíssima de que no
hi hagi ningú.

SENYORA FORD
Per què?

SENYORA PAGE
Per què, veína? Sapigueu que vostra
marit es recaigut en ses primeres follies.
L'hauríeu de sentir allà abaix, ab el meu
marit, com s'encaterina, com s'enrogalla
de parlar contra tots els casats, com
maleheix la descendencia d'Eva, de
qualsevol color que sía; l'haurieu de veure
copejantse el front y clamant: -Eixiu, oh
branques!- De manera que qualsevol frenesí
que jo hagi vist en aquest món, ara
m'apar dolcesa, moderació y apaibagament
si el comparo ab la seva febre. Us ben
felicito de tot cor de no tenir el cavaller
a casa.

SENYORA FORD
Còm! Tal volta enraona d'ell?

SENYORA PAGE
No parla d'altra cosa, y declara ab
juraments que mentres ahir el cercava, ell
fou endut en un cove; assegura an el meu
marit que el cavaller es aquí a pesar de
tot; y li ha fet abandonar la cacera tant
an ell com a tots els demés per demostralse
la justicia de les seves sospites.

SENYORA FORD
Què encara són lluny, senyora Page?

SENYORA PAGE
Cà, molt aprop, al capdevall del carrer;
desseguida arribaràn.

SENYORA FORD
Estic perduda; el cavaller es aquí.

SENYORA PAGE
Ah! doncs esteu perduda, no hi ha remei;
y el cavaller es pot donar per mort.
¿Quina mena de dòna sóu? Feulo eixir,
feulo eixir. Val més una mica
d'empaguehiment que no pas l'assessinat.

SENYORA FORD
Y per aont eixirà? Aon podrem escondirlo?
No el podem pas ficar dintre un cove.

        _Entra FALSTAFF_

FALSTAFF
No, no'm vull posar un altre camí dins
el cove; però no'm puc escapar abans de
de què arribi?

SENYORA PA GE
En nom de Déu! tres germàns del senyor Ford,
ab pistoles a les mans guarden la porta
perque ningú no ixi; si no fos per ells,
us podríeu escapar abans de que comparegués.
Però què feu? Y ara!

FALSTAFF
Què faig? Vaig a enfilarme per la xemeneia.

SENYORA FORD
Desgraciat! es aon tothom descarrega els
fusells al arribar de la cacera. Devalleu
al forn.

FALSTAFF
Aont es?

SENYORA FORD
Allà y tot us cercaríen, a fe a fe. No hi
ha a casa un armari, un cofre, una caixeta,
un forat, un pou, una volta que ell
no hagi detallat en un inventari que té
per escrit, y que li serveix per fer memoria;
tot ho repassa ab l'inventari a la mà.
No veig manera d'amagarvos dintre de casa.

FALSTAFF
Aleshores cal eixir?

SENYORA PAGE
Si eixiu ab vostra mateixa figura, sóu
mort. Potser si eixisseu disfreçat...

SENYORA FORD
Còm el podríem disfreçar?

SENYORA PAGE
Déu meu, no ho sé, en bona veritat. No
hi ha cap roba de dòna prou ample per
ell; que si n'hi hagués, ab un capell de
dòna, una màscara y una cofia, no el
deuríen pas regonèixer.

FALSTAFF
Amigues caríssimes, que se us acudeixi
alguna cosa, qualsevol cosa, abans de
permetre que passi una desgracia.

SENYORA FORD
La tia de ma criada, aquella donaça de
Brentford, va deixar un vestit a dalt.

SENYORA PAGE
A fe que es això lo que ens convenía.
Es tant grossa ella com ell. També tindreu
son capell de frisa, y sa màscara.
Pugeu a dalt sense perdre temps, sir Joan.

SENYORA FORD
Munteu, munteu, estimat sir Joan, mentres
la senyora Page y jo us cerquem alguna
cofia que us escaigui.

SENYORA PAGE
Correu, correu; desseguida estareu arreglat.
Poseuvos el vestit.

        _Exit Falstaff_

SENYORA FORD
Voldría de tot cor que mon marit el
trobés fet un carnestoltes. No pot sofrir
la vella de Brentford, la té per bruixa, li
ha proibit que vingués a casa, y l'ha
amenaçada ab pegarli una palliça.

SENYORA PAGE
Pugui conduirlo el cel fins al bastó del
teu marit, y en acabat que el diable
mogui el bastó!

SENYORA FORD
Però es de debò que ve el meu marit?

SENYORA PAGE
Ja ho crec si es de debò! Fins y tot parla
del cove. Cal que n'hagi olorat alguna
cosa, no puc atinar com.

SENYORA FORD
No trigarem a saberho. Diré als meus
criats que's tornin a endur el cove, y així
el trobarà a la porta com l'altra vegada.

SENYORA PAGE
Bé, però tingueu estés que arribarà d'un
moment al altre. Pensem en l'agençament
de la bruixa de Brentford.

SENYORA FORD
Deixeu que primer de tot dongui les
meves ordres als servents per lo del cove,
Pugeu; ja us daré una cofia.

SENYORA PAGE
Tant-de-bo acabi en una forca, el
miserable disbauxat! mai l'haurem malmenat
com ell se mereix! En nostra tasca
s'hi veurà la demostració de que les
dònes poden esser joioses y virtuoses
ensemps. Nosaltres, que riem y joguinegem
tothora, no fem tort a ningú. Bé ha dit el
refrany: _Guàrdat del gat que no miola_.

        _Exit
         Entren els CRIATS_

SENYORA FORD
Hala, vosaltres aneu a posarvos altre
cop el cove damunt les espatlles; vostre
senyor es gairebé a la porta; si us ordena
que el deixeu a terra, obeiulo. Hala,
depressa.

        _Exit_

PRIMER CRIAT
Vina, tú, y aixequem el tumbol.

SEGON CRIAT
Déu vulgui que no l'ompli encara un cavaller!

PRIMER CRIAT
Me sembla que no. Tant m'estimaría
portar el mateix cove carregat de plom.

        _Entren FORD, PAGE, SHALLOW, CAIUS
         y EVANS_

FORD
Com volgueu, senyor Page. Però si la
cosa se demostra, sabríeu algun remei
per obtenir que jo no fos un ximple? A
terra el cove, grandíssims. Crideu la meva
dòna. Hala, galàn donzell, eixiu del cove!
Sóu els sustentàculs de l'infamia, oh
bergants! Hi ha una coalició, una lliga, un
complot, una conspiració en contra meu;
però tot se girarà contra el malehit dimoni.
Ep! muller! eixiu, comparegueu,
comparegueu; comparegueu quan us demano;
ara sabrem quina roba honestíssima envieu
a la bugadera.

PAGE
Francament, això ja es massa, senyor
Ford; no se us pot deixar en llibertat per
més estona; us haurem de tancar.

EVANS
Això es follia, està tant foll com un cà
rabiós.

        _Entra la senyora FORD_

SHALLOW
Això no es bonic, senyor Ford, creieume,
no es gens bonic.

FORD
Aquesta es precisament la meva opinió.
Atanceuvos, senyora Ford, senyora Ford,
dòna com cal, dòna com cal, esposa modesta,
criatura virtuosíssima que té per
marit un gelós trastocat; atanceuvos. La
meva sospita es bajoca, veritat, senyora?

SENYORA FORD
El cel es testimoni de que obreu injusticia
si sospiteu que he comés cap turpitut.

FORD
Molt ben dit, oh front altívol! manteniu
aquest tò. Hala, bergant, eixiu.

        _Llença la roba fóra del paner_

PAGE
Això passa de ratlla.

SENYORA FORD
No us cau la cara de vergonya? Deixeu la roba.

FORD
Us llevaré la careta.

EVANS
Això es no tenir ombra de seny. Ara
voleu atacar la roba de la vostra muller?
Vaja, deixeuho corre.

FORD
Us dic que buideu el cove!

SENYORA FORD
Com s'entén, senyor, còm s'entén?

FORD
Senyor Page, tant cert com ara es de
dia, ahir un home fou tret de casa meva
ficat dins el cove. Per què no hi podria
esser avui? Tinc la certesa de que es dintre
de casa. Tinc claricies que no menten;
la meva gelosía te bon fonament. Lleveu
tota aquesta roba.

SENYORA FORD
Si trobeu aquí dins un home a qui matar,
caldrà que sigui del tamany de les
mosques.

PAGE
No hi ha cap home aquí.

SHALLOW
Per la meva ànima lleal! això no està gota
bé, senyor Ford; us esteu perjudicant.

EVANS
Senyor Ford, acudiu a la pregaria, y
no seguiu les inclinacións del vostre cor.
Tot això es passió de gelosía.

FORD
Ho regonec. El que jo cerco no es aquí dins.

PAGE
No es en cap altra banda més que en
vostre cervell.

FORD
Ajudeume a capgirarho tot, aquesta sola
vegada. Si no trobo res, us dispenso
d'excusar ma follia; que jo sigui qui rebi
en les verbes del dinar; digueu de mí
«gelós com en Ford qui cercava el galant
de sa muller dins una esclofolla de nou».
Però volgueume assistir encara una vegada;
una vegada y prou.

SENYORA FORD
Ei, senyora Page! baixeu ab la vella,
que el meu marit vol pujar a la cambra.

FORD
La vella? Quina vella?

SENYORA FORD
La vella de Brentford, la tia de la criada.

FORD
Ella! Aquesta bruixa, aquesta malenada,
aquesta desvergonyida criatura?
No li he dit que no tornés a posar els
peus a casa? Ja ho estic veient, deu esser
vinguda a portar algun missatge. Nosaltres,
simples mortals, no podem imaginar tot lo
que passa per la destra d'una fatillera
que diu la bonaventura. Ella es val
d'encisos, de xifres, de ninots y altres
embusteríes de la mateixa casta. Tot
això està fòra de la nostra inteligencia;
no'n podem atènyer res. Devalleu, bruixa,
gitana de cent anys, devalleu, que jo
us ho mano.

SENYORA FORD
No, no, maridet meu estimat. Senyors
benvolguts, impediuli que bati aquesta
vella.

        _Entra FALSTAFF disfreçat de dòna,
         menat per la senyora PAGE_

SENYORA PAGE
Veniu. Na Xerrameca; veniu, deume la mà.

FORD
Ah! bona xerrameca te donaré jo! Fòra
de casa, bruixa!
        _El bat_
Espectoració, infamia, perdició, pecat!
Ah, jo un faré un bell conjur; jo us diré
la bonaventura!

        _Exit Falstaff_

SENYORA PAGE
No us en deu pena? Juraría que heu
matat aquesta pobre dòna.

SENYORA FORD
Podría ben esser, en bona fe. Vaus-aquí
una gesta que us honora.

FORD
Voldría vèurela penjada aquesta bruixa.

EVANS
Si haig de dir les coses tal com són, me
temo que aquesta dòna ho sigui, de bruixa.
No m'agrada que una dòna tingui el pel
ufanós, y he vist tota una boscuria
devall la seva màscara.

FORD
Senyors, me voleu seguir? Us ho prego,
veniume en seguiment; sereu testimoni
del resultat de les meves sospites. Si us
dóno una pista falsa, no'm cregueu mai
més quan faci el lladruc.

PAGE
Anem, obeím encara les seves fantasíes.
Veniu, senyors.

        _Exeunt Page, Ford, Shallow y Evans_

SENYORA PAGE
Us responc de que l'ha batut d'una manera
llastimosa.

SENYORA FORD
Al contrari, sense cap llàstima.

SENYORA PAGE
Soc de parer de que el bastò ha d'esser
benehit y penjat al altar; ha servit per
una tasca meritoria.

SENYORA FORD
Conteu que, autorisades com estem per la
nostra dignitat de mullers y el testimoni
de la nostra conciencia podem portar més
enllà la nostra venjança? .

SENYORA PAGE
Me sembla verament que l'esperit llibertí
està ben alliçonat a hores d'ara; y que,
de no haverse compromés ab el diable per
un pacte fet davant de notari, no tindrà
més ganes d'atentar a la nostra virtut.

SENYORA FORD
Direm als nostres marits les facecies
que li hem jugades?

SENYORA PAGE
Certament, encara que no més fos per llevar
del esperit del vostre les cavilacións ab
que s'atormenta. Si ells judiquessin en llur
prudencia que aquest infeliç bergant, el
gros cavaller, mereix encara una lliçó,
nosaltres continuarèm essent els ministres
de la venjança.

SENYORA FORD
Us garanteixo que'l voldràn avergonyir
davant de tothom. Jo, francament, trobo que
l'escarni no fóra complert si no s'acabava
ab una vergonya ben sonada.

SENYORA PAGE
Anem desseguida a posar el ferro al foc;
no acabés refredantse.

        _Exeunt_



XV

UNA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren l'HOSTALER y BARDOLF_

BARDOLF
Senyor, els alemanys preguen que els
hi dèu tres cavalls. Demà llur duc, en
persona, arriba a la cort, y ells l'hi han
d'eixir al encontre.

L'HOSTALER
Y ara! Qui es aquest duc que viatja tant
secretament? No he sentit pas dir que
vingués a la cort. Fes per manera de que
enraoni ab aquests estrangers. Parlen anglès?

BARDOLF
Si, senyor; us els enviaré tot seguit.

L'HOSTALER
Tindràn els cavalls, però els pagaràn;
els hi costaràn un ull de la cara. Fa vuit
dies que comanden a casa meva, y per
culpa d'ells he hagut de dar comiat als
hostes que hi havía. Cal que paguin, ja
es poden preparar. Anem, vina.

        _Exeunt_



XVI

CAMBRA A CAN FORD

        _Entren PAGE, FORD, SENYORA PAGE,
         SENYORA FORD y Sir HUC EVANS_

EVANS
Es el mellor acudit de testa femenina
que hagi mai sentit a dir!

PAGE
Y us envià les dues lletres ensemps?

SENYORA PAGE
Al mateix quart d'hora.

FORD
Muller, perdònam. D'ara en endavant, fes
lo que't plagui; primer sospitaria el sol
de fredor que no pas tú d'esser lleugera.
Tu feres que tornés a la meva ànima heretge
una fe incontrastable en la teua virtut.

PAGE
Molt bé, molt bé; s'ha acabat. No sigueu
tant extremós en la reparació com ho
fóreu en l'atac; més val que'ns ocupem
pel nostre afer. Cal doncs, per disposar
una gaubança pública, que nostres mullers
donguin encara una cita an aquest vell
bergantaç, y allà el sorpendrèm y quedarà
aclaparat.

FORD
No se m'acut idea més bona que la llur.

PAGE
Què? Ferli dir que a mitja nit l'esperen
al parc? Per amor de Déu; no s'ho creurà
jamai.

EVANS
Heu dit que fou llençat a l'aigua, y el
capolàren quan duia el vestit de la vella?
Me sembla que tindrà temences que no el
deixaràn venir. Me penso que sa carn està
mortificada; a hores d'ara ja son desig deu
esser consumit.

PAGE
Jo bé ho conto.

SENYORA FORD
Bah! cavileu no més la jugada que li
podrieu fer, y nosaltres ja cavilarem els
medis de ferli anar.

SENYORA PAGE
Hi ha una antiga rondalla d'Herne, el
caçador, qui era estat guarda de les
boscuries de Windsor, y qui, mentres dura
l'hivern, cada nit retorna al punt de la
mitja nit a giravoltar al entorn d'un
roure, ab unes grans banyes de cérvol
damunt la testa. En sa carrera llampa
l'arbre, encisa el bestiar, trasmuda en
sang la llet de les vaques, y arrocega
una cadena qui fa un renou esglaiador.
Vosaltres heu sentit parlar d'aquesta
aparició y sabeu que nostres avis ignocents
y supersticiosos recullíren y ens
trasmeteren, com a veritable, l'historia
d'Herne, el caçador.

PAGE
Y tal! encara hi ha gent que no gosaria
passar de nit vora del roure d'Herne. Però
a què ve l'historia?

SENYORA FORD
Figureuvos! es el fonament del nostre plà.
Convé que Falstaff vingui a trobarvos al
peu del roure disfreçat d'Herne, ab unes
grans banyaces damunt del cap.

PAGE
Bé, suposem que hi vagi. Y, disfreçat
així, de què us servirà? Quin es el plà
que se us acut?

SENYORA PAGE
L'hem meditat, y es aquest. Disfreçarem
Anneta Page, ma filla, y mon xiquet, y
també tres o quatre infants de llur mida,
que vindràn a esser follets, fades,
semaniots, habillats de blanc y de verd,
ab corones de bugíes enceses damunt la
testa, y ab campanetes a les mans.
Els amagarem en qualque fossa de
l'encontrada; y al moment que trobessim
Falstaff les dues amigues, ells eixiríen
sobtadament, deixant oir canturies singulars.
Al ovirarlos, fugiríem totes dugues
esparverades, ells l'envoltaríen, y, segons
l'habitut fadesca, pessigaríen l'impur
cavaller demanantli com es que a l'hora de
les màgiques folgances gosa penetrar en
llur domini sagrat sota un agençament profà.

SENYORA FORD
Y fins que hagi confessat la veritat,
nostres genis enganyosos el pessigaràn
de valent y el cremaràn ab llurs bugíes.

SENYORA PAGE
Quan tot ho hagi confessat, compareixerem
tots plegats, arrebaçarèm les banyes al
esperit y el conduhirem a Windsor, fentne
riota.

FORD
Si la minyonía no està ben ensinestrada,
no jugaràn bé llur paper.

EVANS
Jo ensenyaré als infants lo que han de fer, y
també hi vull esser, com un d'aquests diablets,
a cremar el cavaller ab la meva atxa.

FORD
Serà una gran facecia! m'encarrego de
comprar les màscares.

SENYORA PAGE
La meva Anneta serà la regina de les fades;
la disfreçaré gentilment ab un vestit blanc.

PAGE
Vaig a comprar l'estofa.
        _Apart_
Y a dir en secret a Slender que robi la
meva Anneta, per casarshi a Eton.
        _Alt_
Anem, envieu desseguida el missatge a
cân Falstaff.

FORD
Y jo tornaré a vèurel sota el meu nom
de Brook, perque'm digui sos projectes.
Estic segur de que hi anirà.

SENYORA PAGE
Séns dubte. Aneu y cuideuvos de fernos
a mans tota la disfreça dels semaniots, ab
tots els accessoris.

EVANS
Cuitem; serà una gaubança admirable,
y una facecia molt virtuosa.

        _Exeunt Ford, Page y Evans_

SENYORA PAGE
Senyora Ford, encarregueuvos d'enviar
Quickly a sir Joan per escatir lo que
pensa.
        _Exit senyora Ford_
Jo, men vaig cap a cal doctor; ell es el
meu predilecte. No consentiré que un altre
esdevingui el marit d'Anneta Page.
Slender té molts cabals, però es un bajoc.
Mon marit el prefereix, però el doctor té
una pila de diners y bones amistats a la cort.
Ell assolirà ma filla; ell es qui l'assolirà,
maldament vinguessin mil pretendents de més
valúa que ell a demanarla.

        _Exit_



XVII

UNA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren l'HOSTALER Y SIMPLE_

L'HOSTALER
Què cerques, bajoc, testa de suro? Què hi ha?
Digues, parla, respón, aviat, prompte, ab
llestesa y a corre cuita.

SIMPLE
Senyor l'Hostaler, en bona fe, jo voldría
parlar a sir Joan Falstaff de part del
senyor Slender.

L'HOSTALER
Heus-aquí sa cambra, son casal, son castell,
el séu llit y el de son cambrer. A la pared
hi es pintada de nou y de fresc l'historia
del Fill pròdig. Aneu, tusteu, crideu;
ell us contestarà com un antropofàgic.
Tusteu, repeteixo.

SIMPLE
Una dòna vella, una donaça pujà a la
seva cambra. Senyor, jo pendré la llibertat
de romandre fins y tant que devalli; a dir
veritat,es ella a qui jo voldría veure.

L'HOSTALER
Ah! una donaça! Podría raptarnos el
cavaller. Vaig a cridarlo. Ep, mon gros
cavaller, sir Joan groixut, pàrlans desde
la profunditat de tos pulmóns belicosos.
Ets aquí? Es ton hostaler, ton Efesià qui
et demana.

FALSTAFF,  _desde dalt_
Què passa, l'hostaler!

L'HOSTALER
Veus-aquí un tartarès de la Bohemia
qui espera que la donaça devalli; déixala
devallar, déixala devallar, mon gros amic.
La meva casa es honrada. Ex! entrevistotes, ex!

        _Entra FALSTAFF_

FALSTAFF
L'Hostaler, fa una estona que hi havía
dins una cambra una donaça vella; però
ja es partida.

SIMPLE
Senyor, feume la mercè de dir si no era
pas la endevinaire de Brentford!

FALSTAFF
Doncs bé, sòpita criatura, sí, ho era.
Què li voleu?

SIMPLE
El meu amo, senyor, el meu amo, el senyor
Slender, m'ha enviat a sa requesta al
véurela pel carrer, desitjant escatir
si un tal senyor Nym que li ha emblat
una cadena, té o no la cadena.

FALSTAFF
Ja he parlat a la vella sobre aquest
particular.

SIMPLE
Digueume, si us plau, la seva resposta.

FALSTAFF
Me digué, per mon nom, que l'home qui
s'ha endut la cadena del senyor Slender
es exactament l'home que li ha presa.

SIMPLE
Hauria volgut enraonar jo mateix ab aquesta
dòna. Encara li havía de preguntar altres
coses.

FALSTAFF
Quines coses? Digueu.

L'HOSTALER
Sí, hala, desseguida.

SIMPLE
No us les puc dissimular.

FALSTAFF
Si no les dissimules, ja't poden cantar
les absoltes.

SIMPLE
Doncs, senyor, no era altra cosa sinó
demanar una cosa referent a la senyoreta
Anna Page: que es saber si la planeta de
mon senyor voldrà que l'assoleixi o no la
assoleixi.

FALSTAFF
Sí, aquesta es sa planeta.

SIMPLE
Quina, senyor?

FALSTAFF
Assolirla, o no assolirla. Aneu, feuli
avinent que així m'ho ha dit la vella.

SIMPLE
Me puc pendre la llibertat de dirli així
mateix, senyor?

FALSTAFF
Sí, betzol, preneuvos aquesta gran llibertat.

SIMPLE
Dóno mercès a Vostra Senyoría. Mon senyor
estarà ben content d'aquestes noves.

        _Exit Simple_

L'HOSTALER
Ets un sabi, un gran sabi, sir Joan. De bò de
bò hi havía en ta cambra una endevinadora?

FALSTAFF
Sí, n'hi havía una, l'hostaler, una que
m'ha ensenyat més coses que totes les que
havía apreses durant la meva vida, y no he
pagat res per saberles; al contrari, m'han
pegat a mí.

        _Entra BARDOLF_

BARDOLF
Ai de nosaltres! pietat, senyor! ens han
estafat, estafat ab tota conciencia!

L'HOSTALER
Aon són mos cavalls! Ja cal que men
duguis noves detallades, bergant.

BARDOLF
Han escapat ab els traidors. Tot d'una que
havíem deixat Eton, estant jo a la gropa
darrera un d'ells, m'han agafat, y em
llençàren dins una fossa plena de llot; tots
tres punyíren els corcers, y desapareguéren
com tres diables alemanys, tres doctors Fost.

L'HOSTALER
Són eixits al encontre de llur duc, bergant; no
diguis que fugíren, els Alemanys són gent de bé.

        _Entra sir Huc EVANS_

EVANS
Aont es nostre hostaler?

L'HOSTALER
Què maneu, senyor?

EVANS
No podeu aclucar l'ull. Un amic meu
qui arriba de la ciutat me conta que hi
havía tres Alemanys qui estafàren tots
els hostalers de Readings, de Maidenhead
y de Colebrook. Us aviso, perque us porto
llei, ja veieu. Sóu un home de seny, un
home tot ple de sarcasmes y de riotes que
fan riure; no estaría bé que us enganyessin.
Adéu.

        _Exit
         Entra CAIUS_

CAIUS
Aont es, l'hostaler de la Lligacama?

L'HOSTALER
Aquí, senyor doctor, aquí, y tot cavilós,
y ficat en un dilema ben terrible.

CAIUS
No sé quin serà; més algú m'ha innovat
que fèieu grans preparatius per un duc
de Germania. Per ma fe, a la Cort ningú
sab que vingui un duc d'aquesta mena.
Us dic això perque us tinc apreci. Adéu.

        _Exit_

L'HOSTALER
Auxili! Assistencia! Corre, mala pècora.
Assistiume, cavaller! Quedo sense una malla!
Corre, en nom de Déu! Crida assistencia,
crida. Perdició! Ni una malla!

        _Exeunt l'Hostaler y Bardolf_

FALSTAFF, _tot sol_
Voldría que tot el món fos enganyat,
ja que a mí m'enganyàren, y a més a
més me batéren. Si a la Cort arribaven
a saber com he sigut matamorfosejat, y
com en aquesta metamòrfossi em banyàren
y em bastonejàren, gota a gota faríen
fondre el meu greix per untarne les botes
dels pescadors. Els cortesàns me perseguiríen
ab llurs acudits fins que quedés remollit
com una pèra macada. Mai més he tingut
fortuna d'ençà del dia que vaig fer
trampa en el jóc de cartes. Si tenía prou
alè per dir les pregaries, faría penitencia.
       _Entra QUICKLY_
Ah! vós aquí? D'aon veniu?

QUICKLY
Per comanda de totes dues, en bona fe.

FALSTAFF
Que el diable sen dugui l'una y la diablesa
l'altra; totes dues estaràn ben aparellades.
Per amor d'elles he soportat més angoixes
de lo que permet la malhaurada inconstancia
del cor humà.

QUICKLY
Com si elles no haguessin sofert! De bò
de bò, us en responc. Una d'elles, sobretot
la senyora Ford, pobriçona, està tota
blava y morada dels vituperis, y en tot
el séu cos no hi ha un reconet de blanc.

FALSTAFF
Què'm parles de blau y de morat! Jo
porto tots els colors del arc de Sant Martí,
a causa de la gran batuda. Fins he estat
apunt de que m'empresonessin pensantse
que era la fatillera de Brentford. Si no
fos estada la traça admirable ab que he
pres l'aspecte d'una vella pacífica, el poca
pena del constable m'enviava al cep en
qualitat de fatillera, al cep de la gent
mal nascuda.

QUICKLY
Permeteu, sir Joan, que us parli dins
la vostra cambra; sabreu com marxen els
afers, y us responc de que no posareu
mala cara; veus-aquí alguna lletra que
us innovarà alguna cosa d'això. Pobre
gent! quines angoixes per conjuminar
una cita! Segurament algú de vosaltres
no va ab prou dalit pel camí del cel; bé
ho fan coneixedor aquestes malaventures.

FALSTAFF
Pugeu a ma cambra.

        _Exeunt_



XVIII

UNA ALTRA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren FENTON y l'HOSTALER_

L'HOSTALER
Senyor Fenton, no'm digueu una sola
paraula; els disgustos m'acaben la vida;
que sen vagi tot a rodar.

FENTON
Vúlgasme parar atenció; favoreix el
meu dalè, y assoliràs, a fe de gentilhome,
cent lliures d'or a més a més de lo que
hagis perdut.

L'HOSTALER
Us escolto, senyor Fenton, y al menys
us prometo conservaros el secret.

FENTON
Us he parlat manta vegada de mon
dolç amor per la gentil Anna Page. Ella,
per la seva part, ha correspost al meu
afecte tant com jo pogués desitjar. Porto
una lletra seva, y us meravellaríen les
coses que hi diu. Els detalls de la facecia
que m'innova, estàn de tal manera barrejats
ab lo que a mí m'interessa, que no us
podría contar cada cosa separadament y
sense posarvos al corrent de tot. El gros
Falstaff ha de jugar un gran paper en
tot això. Aquí veureu
        _Li mostra la lletra_
tot el plà de l'escena; escolteume bé,
hostaler de ma vida. La dolça Anneta
cap a la mitja nit sen té d'anar al roure
d'Herne per representarhi la Regina de les
Fades; ja trobareu aquí per qual motiu.
Son pare li ha recomanat que mentres
cadescú estigui enfeinat ab el séu paper,
s'escapi, disfreçada com anirà, ab Slender,
y sen vagin a Eton per casarse immediatament.
Ella ha fet veure que consentía. Al mateix
temps sa mare, qui sempre ha sigut oposada a
aquest matrimoni y es romasa fidel a Caius,
son protegit, ha donat també consigna al
doctor perque se l'emmeni a l'hora en
que cadescú s'ocupi de la seva figuració,
y la dugui al decanat, aont un capellà
estarà avisat per casarlos tot d'una; y
Anna, sotmesa en apariencia als progectes
de sa mare, ha promès al doctor que
cumpliría. Ara, doncs, oiu l'acabament;
el pare conta que sa filla anirà vestida
de blanc, y que Slender, en el moment
oportú, regoneixentla pel vestit, li pendrà
la mà, li dirà que'l segueixi, y ella sen
anirà ab ell; per sa banda la mare, volent
designarla bé al doctor, ja que tothom
anirà ab màscares y disfreces, conta vestirla
d'una faisó ben singular, ab unes
teles verdes y vaporoses, cintes penjants,
y bonics de gran fulgurança al volt de la
testa. Quant el doctor pensi que el moment
es vingut, ha de copçarli la mà, y
la noia ha promès que seguiría quan li
fessin aquesta senyal.

L'HOSTALER
Y ella qui pensa enganyar, son pare o
sa mare?

FENTON
Hostaler, pensa enganyarlos tots dos,
per anarsen ab mí. Lo que jo us demano
es que comprometeu el vicari perque
m'esperi a l'esglesia entre mitja nit y la
una, perque ab el llaç d'un llegítim
matrimoni junyeixi nostres cors.

L'HOSTALER
Molt bé, arrangeu les vostres coses; jo
men vaig a cercar el vicari; porteu la
donzella, el capellà no ha de mancarvos.

FENTON
Ten seré eternament lligat, sense contar
ab el guesardó que't donaré tot seguit.

        _Exeunt_



XIX

UNA CAMBRA DEL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren FALSTAFF y la senyora QUICKLY_

FALSTAFF
Estronca d'una vegada el parloteig.
Adéu; hi aniré. Aqnesta serà la tercera
probatura; el nombre impar me darà
benastrugança. Prou, vésten. Diuen que
els nombres impars contenen una virtut
divinal, tant si sels aplica a la naixença,
com a la fortuna, com a la mort. Adéu.

QUICKLY
Us tindré apunt una cadena, y faré
mans y mànegues perque no us faltin un
parell de banyes.

FALSTAFF
Adéu, d'una vegada. El temps se pert. Ala,
dreceu el cap, comenceu a fer samaniat.
        _Exit la senyora Quickly
         Entra FORD_
Ah, senyor Brook, ditxosos ulls! Senyor
Brook; aquesta nit s'ha d'aclarir tot això,
aquesta nit o mai de la vida. Sigueu al
parc a mitja nit, a la vora del roure
d'Herne; hi veureu coses meravelloses.

FORD
Mes no acudíreu air, senyor, a la cita
que us donguéren?

FALSTAFF
Hi aní, tal com me veieu, senyor Brook,
fet un pobre vell, y en vaig retornar
fet una pobra vella; el marit, el belitre
den Ford, té en el cos el més prodigiós,
el més estrafalari dimoni de gelosía
que mai s'hagi ficat a governar, senyor
Brook, estrafalaris d'aquesta guisa.
Sapigueu que m'ha cruelment batut sota la
meva apariencia de jaia; ah, en mon
aspecte d'home no tindría temença d'un
Goliath que vingués ab una llençadora a
la mà, perque al capdevall, què es la
vida sinó una llençadora? Porto pressa;
veniu ab mí; us ho contaré per peces
menudes, senyor Brook. D'ençà del temps
en que plomava les oques vives, feia
campana y jugava a la baldufa, no havía
sabut fins avui que cosa era una bona
palliça. Seguiume, y us diré coses ben
singulars d'aquest belitre de Ford.
Aquesta nit seré venjat, y us faré a mans la
seva dòna. Tenim l'aventura apunt; m'he
ficat en Ford a la butxaca. Veniu, coses
misterioses se colombren; veniu, senyor
Brook.

        _Exeunt_



XX

EL PARC DE WINDSOR

        _Entren PAGE, SHALLOW Y SLENDER_

PAGE
Atanceuvos, atanceuvos. Ens hem d'ajocar
dins aquestes fosses del castell fins y
tant que les atxes de nostres follets donguin
la senyal. Slender, fill meu, recordeuvos
de la meva filla.

SLENDER
Sí, en bona refè; hi he parlat, y hem
convingut en la paraula d'avís per regonèixens
l'un a l'altre. Jo aniré vers ella,
que durà un vestit blanc; li diré _psit!_ y
ella me dirà _titit_; y d'aquesta manera, ja
veieu, ens farem coneixedors l'un de l'altre.

SHALLOW
Bé està, però no us calen el vostre _psit_
y el séu _titit_. Tant mateix el color blanc
l'anunciarà y us la farà conèixer. Han
sonat dèu hores.

PAGE
La nit es ombrívola. Els semaniots, les
llumenetes hi faràn d'allò més bonic. Que
el cel protegeixi aquest divertiment! Ningú
de nosaltres cavila cap iniquitat si no
es el diable, y an aquest el reconeixerem
per les banyes. Anem, seguiume.

        _Exeunt_



XXI

CARRER MAJOR DE WINDSOR

        _Entren les senyores PAGE, FORD y el
         doctor CAIUS_

SENYORA PAGE
Senyor doctor, la meva filla anirà vestida
de verd. Doneuli el braç tant aviat
com us llegui, enduéusela al decanat, y
apresseu la cerimonia. Aneu al parc; nosaltres
dues hem d'entrarhi plegades.

CAIUS
Ja sé lo que'm pertoca fer. Adéu.

SENYORA PAGE
Bona sòrt, doctor.
        _Exit el doctor Caius_
El meu marit tindrà més rabia pel casament
d'Anneta ab el doctor, que joia
per la facecia que preparem a Falstaff.
Tantseval. Més m'estimo el reny d'una
hora, que una engunia per tota la vida.

SENYORA FORD
Aont es en Joan ab el séu exèrcit de
semaniots? y l'Huc, nostre dimoni galès?

SENYORA PAGE
Estàn aclofats dintre d'un xaragall que
hi ha a la vora del roure d'Herne, ab els
llums amagats. Tot d'una que Falstaff
comparegui y séns acosti, els faràn
resplandir ensems en mig de les tenebres.

SENYORA FORD
Es impossible que no s'esporugueixi.

SENYORA PAGE
Si no s'esporugueix, almenys serà avergonyit,
y si s'esporugueix, la vergonya serà major.

SENYORA FORD
L'anem conduhint al parany ab força
gentilesa.

SENYORA PAGE
Per castigar llibertíns d'aqueixa mena,
y les innobles cobejances llurs, un parany
no es una traició.

SENYORA FORD
L'hora s'atança. Cap a l'alzina, cap
a l'alzina.

        _Exeunt_



XXII

EL PARC DE WINDSOR

        _Entren EVANS y FADES_

EVANS
Tresqueu, menudalla, fades xiroies;
endavant, y recordeuvos del vostre
paper. Sobretot, coratge. Seguiume cap al
xaragall, y quan us digui el mot d'avís,
feu lo que ja sabeu. Avant, tresqueu,
avant, feu vía.

        _Exeunt_



XXIII

UN ALTRA BANDA DEL PARC

        _Entra FALSTAFF, disfreçat ab unes
         banyes de cérvol damunt la testa_

FALSTAFF
Han sonat les dotze batallades al rellotge
de Windsor; l'hora s'acosta. Oh, déus
de geia amorosa, assistiume en aquest
trànzit. Oh, Jupitre; fes memoria de que
per amor d'Europa te mudares en brau;
s'asseia Cupidó en mig de les teves banyes.
Oh, força del amor qui de tant en
tant fa que una bestia sembli persona, o
que una persona sembli bestia! Quan
fóres enamorat de Leda, també, oh Jupitre,
te convertires en cigne. Oh, amor
omnipotent! fins a quin estrem el déu se
vegé aprop de fer l'anec. La primera
culpa te convertí en bestia; pecat bestial,
oh, Jupitre! La segona culpa te convertí
en au! y: _Au!_ va esser lo que diguéres a
Leda. Si els déus tenen un cap tant
ple de pardalets, què han de fer els
pobres humàns? Ara bé, jo sóc cérvol de
Windsor, y bé puc dir que sóc el més fornit
de la boscuria. Jupitrel-lo, amàram de
frescor y assosega mon autumne, o bé no
prenguis a mala part que jo escampi la
virior sobrera de ma figura gegantina.
Qui vé? Serà la meva cervoleta?

        _Entren la senyora FORD y PAGE_

SENYORA FORD
Sir Joan, sóu vós? Sóu aquell cérvol,
aquell cérvol potentíssim?

FALSTAFF
Sí, ma cervoleta bruna. Y ara, que l'espai
versi un ruxat de patates de Màlaga,
faci ressonar el llamp al ritme de la
cançó de _les Mànigues Verdes_, me llenci
una calabruixada d'especies, una nevada
d'escarxofes, un oratge desencadenat de
temptacións! Aquest es el meu sopluig.

        _L'abraça_

SENYORA FORD
La senyora Page es vinguda ab mí,
coret meu estimat.

FALSTAFF
Dividiume com un cabrit que s'ofereix
a dos jutges; preneu un quart cadescuna;
jo conservaré les meves costelles; el llom
serà pel guardabosc, com vol l'usatge.
El frondós ornament, sigui llegat a vostres
marits. Oh, oh! sóc o no l'home de la
selva? Sé imitar o no sé imitar Herne, el
caçador? Tant mateix, Cupidò s'ha mostrat a
la fí brivall de consciencia, y restitueix.
A fe d'espectre de bones costums, sieu
benvingudes.

        _Renou adins_

SENYORA PAGE
Déu meu! què es aquest aldarull?

SENYORA FORD
El cel perdoni nostres pecats!

FALSTAFF
Però què diable pot esser?

SENYORA FORD Y SENYORA PAGE
Fugim! fugim!

        _S'escapen corrents_

FALSTAFF
Me penso que el diable no vol que'm
condempni, tement que el meu greix
reviscoli les flames infernals; car, si
això no fos, no impediría mos designis.

        _Entra sir Huc disfreçat de sàtir,
         la senyora QUICKLY y PISTOLA; ANNA
         PAGE fent de regina de les fades,
         acompanyada de son germà y de força
         altres minyòns disfreçats de fades
         y ab llumenetes enceses a la testa_

QUICKLY
Follets de mena blanca, verda o bruna
saltant escotorits al clar de lluna
y en la tenebra de la nit; infants
qui meneu lo Futur en vostres mans,
compliu tot d'una les missións sagrades.
Oh, Follet pregoner! vinguin les fades.

PISTOLA
Escolteu, oh Follets, el vostre amic;
calleu, bolves del aire! Tú, _Ric-ric_
cap a les llars de la ciutat camina,
y aon no amagui el foc la cendra fina,
ont escombrat no vegis el fogar
pessiga les serventes als passar,
y elles com mores devindràn morades.
Perque la Sobirana de les Fades
qui dú corona d'un etern esclat
odia els sutzes y la sutzetat.

FALSTAFF,  _baix, tremolós_
Oh, són fades! Qui els hi parli, ja es tot
d'una agonejant. Tanco els ulls; m'agec a
terra; no's pot veure lo que fan.

EVANS
Aneu, oh, _Beth!_ damunt la vostra vía
si una donzella per etzar hi havía
qui piadosa abans d'entrâ en el llit
per tres vegades la pregaria ha dit
tingui una bella visió joconda;
del nin lieuger deuli la sòn profonda.
Si una dorm sense angoixa dels pecats,
pessigueula en els braços y els costats,
en espatlles y barba, peus y esquena.

QUICKLY
A la tasca, esperits de tota mena,
y pel castell de Windsor, esperits
aneuse esparpillant en tots sentits.
Oh, fades! espandiu de la fortuna
una mercè preuada en cadescuna
de les sagrades sales; fins al jorn
del judici final aquest sojorn
en jovenesa y esplendor estigui;
de son senyor que sigui digne, y sigui
el senyor digne d'ell! Ab les sentors
d'un baume excels y de les flôs mellors
aneu polint el cadiratge on munten
les dignitats de l'Orde quan s'ajunten;
les estàtues ab llur decoració,
y armadures y escuts, sota un blasó
immaculat, qui els santifica. -Fades
qui danceu a la nit damunt les prades,
feu tot cantant una rodona com
la del cancell de l'Orde.- Que'l tocom
on la petjada de la dança abonda
hegui verdô més pura y més feconda
que no cap prada que hagi vist l'humà.
«Qui pensi mal, avergonyit serà»,
escribiu ab colôs esmeragdines
ab flôs albes, d'atzur y purpurines;
que elles facin memoria del esclat
dels safirs y les perles y el brodat
que la llegió de l'Orde, molt potenta,
sota el genoll doblegadiç ostenta;
ja un alfabet de flors tenen les fades.
Ara no cal que romanguem plegades
marxeu tot d'una, però no oblidem
la dança acostumada que farem
a vora el roure d'Herne, fins que sía
una hora.

EVANS
        Jo us ho prec, senyora mía;
demnos la mà pel orde de costum
ja per menar la dança hi haurà llum;
tindrem una dotzena de lluhernes
que ens serviràn a guisa de llanternes!
Mes atureuvos, que he sentit ençà
de la terra mitgera un cos humà.

FALSTAFF
Un follet! y accent de Gàles? Sigui el cel
apiadat y men lliuri! De formatge en un troç
fóra mudat.

EVANS
D'ençà de l'hora en que a la vida eixires,
oh insecte vil, has congriat les ires.

QUICKLY
Que toqui el flam experimentador
la punta de son dit; si pecador
no es, el flam s'entornarà endarrera
séns ultratjarlo mica; si ell s'altera
es que ha ensutzat el cor innoblement.

PISTOLA
Proveuho tots!

EVANS
             Veiam si el foc l'encén!

        _El cremen ab llurs atxes_

FALSTAFF
Ai, ai, ai!

QUICKLY
           Podridura, podridura,
tot sadollat de cobejança impura!
volteulo fades, y ab el vostre cant
avergonyiulo; mentre aneu voltant
pessigueulo a compàs.

EVANS
                   Es justa empresa,
que es un abassegat, pou de vilesa.

CANT
Doncs, vergonya al desig afrontós
doncs, vergonya a impuresa y luxuria
la luxuria es un foc ple de furia;
la goluderia -del cor cobejós
encén en les venes- aitals flamarades.
Si l'home hi cavila, el van eixes flames cremant cada punt
y cada vegada sen van més amunt.
Pessigueulo plegades, oh fades,
castigueuli les males passades,
pessigueulo, cremeulo, gireuli al voltant,
fins que morin les atxes novelles,
les blanques estrelles,
la claror de la lluna minvant.

        _Entren PAGE y FORD, senyora PAGE y
         senyora FORD. S'apoderen de FALSTAFF_

PAGE
No; no fugiu d'aquesta manera. Me
sembla que aquesta vegada no us fareu
fonediç; no teniu cap altra disfreça que
la d'Herne, el caçador, per escaparvos?

SENYORA PAGE
Veniu, si us plau; tant mateix no hem
de fer durar més la facecia. Y bé, sir
Joan estimat, què men dieu de les dònes
de Windsor? Y vós, guaiteu, senyor marit;
l'ornament de la testa de cérvol no
escau mellor a la boscuria que a la ciutat?

FORD
Benvolgut senyor, ara podeu dir qui es
el beneit, vós o jo? Senyor Brook, Falstaff
es un belitre, un belitre ab la testa
enramada. Veus-aquí ses branques, senyor
Brook; y de tots els gàudis que Falstaff
se prometía en el verger que Ford
posseheix, no ha assolit més que el del
cove de la bugada, el del bastó y el de
vint lliures esterlines que caldrà retornar
al senyor Brook. Senyor Brook, els cavalls
de Falstaff estàn retinguts en penyora
d'aquest manlleu.

SENYORA FORD
Sir Joan, estem de mala sòrt; no hem
arribat jamai a trobarnos en santa pau.
No sóu bò per casar sinó per caçar.

FALSTAFF
Començo a entendre que m'ha tractat
com si fos un ase.

SENYORA FORD
Sí, y com un bou; vet-aquí les proves.

         _Senyalant les banyes_

FALSTAFF
De manera que els follets, no eren follets?
Dues o tres vegades m'ha passat
pel magí l'idea de que no eren follets;
però el remordiment de la conciencia,
l'esglai que sobtadament invadí mes facultats
no'm deixava advertir la grollería
del parany, y em feren pujar de peus,
contra tota llei d'apariencia, en que els
follets eren follets. Ja veieu com l'esperit
se pot veure contorbat quan s'ocupa en
la malicia.

EVANS
Sir Joan Falstaff, serviu a Déu, amolleu
els desitjos pecaminosos, y els follets
no us pessigaràn cap més vegada.

FORD
Molt bé, Huc espiritual!

EVANS
Y vós, deixeu corre les gelosíes, si us
plau.

FORD
Ningú em veurà mai més desconfiar de
la meva dòna a no esser que vós, capellà
galès, arribessiu a saber prou la llengua
d'Anglaterra per festejarhi.

FALSTAFF
M'he assecat, m'he arborat la testa sota
el foc solar de tal manera que ja no men
quedi per escapar d'un desengany matucer?
Un boc galès m'haurà fet dançar
a la seva guisa, y em podrà cofar ab un
barret de foll com els del séu país? Fóra
hora de que m'escanyessiu ab una bola
de formatge tou.

EVANS
El formatge y la mantega no s'ajunten
gaire; y tot vós sou una mantega.

FALSTAFF
Formatge y mantega! He hagut de viure
fins el dia d'avui perque m'alliçoni un
cavaller que malmet l'idioma d'Anglaterra?
N'hi ha prou y massa per fastiguejar
tot el reialme de la vida alegra y
les aventures nocturnes!

SENYORA PAGE
Molt bé, sir Joan! Us pensaveu que, maldament
la virtut fos desterrada de nostres cors,
y evaporada per les bandes sobiranes,
y haguessim determinat condempnarnos
sense cap mica d'escrúpol, ens hagués
pogut mai el diable enamorar de vós?

FORD
D'un pudding amarat, d'un capdell d'estopes?

SENYORA PAGE
D'un panteig eternal?

PAGE
Vell, glaçat, marcit, d'un sí com una
montanya?

FORD
Ab una llengua Satànica!

PAGE
Ab la pobresa de Job.

FORD
Y dolent com la seva muller.

EVANS
Entregat a les fornicacións, a les tabernes,
al ví d'Espanya, al beire, a les licors,
a la beguda, als juraments y a les
desvergonyes, y a tota mena d'etcéteres!

FALSTAFF
Molt bé! jo sóc el motiu de vostres
eloqüencies; estic retut, m'heu confós, ni
tant sols me veig ab cor de respondre an
aquest xitxarel·lo de Gales, y l'ignorancia
en persona me trepitja. Endavant, per mi
no estigueu.

FORD
Us prometo, benvolgut, que no trigarem en
durvos a Windsor a un cert senyor Brook a
qui heu estafat el diner, y per qui
consentíreu en fer de comissionista;
m'apar que quan torneu aquest diner,
la vostra amarguesa serà força més aguda
que les que fins ara us hagin malmès.

SENYORA FORD
No, maridet, deixeuli aquest diner;
així tot quedarà arreglat, y serem amics.

FORD
Ben dit, així sigui; encaixem; tot està
perdonat.

PAGE
Vaja, alegre cavaller,aquesta nit soparàs
a casa meva, y riuràs a les despeses
de la meva dòna, així com ella riu a les
teves; dígali que el senyor Slender acaba
de casarse ab la noia.

SENYORA PAGE, _apart_
Hi ha gent qui es doctora y no sab
tant. Si es veritat que Anna Page sigui
ma filla, a aquestes hores es muller del
doctor Caius.

        _Entra SLENDER_

SLENDER
Oh, oh, oh! pare Page.

PAGE
Què passa, fill meu, què passa? Esteu
llestos?

SLENDER
Sí, ben llestos... Voldría que hi fiqués
el nas l'home més aixerit del comtat de
Glocester, y estic segur de que's quedaría
_in albis_ o sinó que'm pengin.

PAGE
Doncs que ha succeit, fill meu?

SLENDER
Arribo allà baix, a Eton, per casarme
ab la senyoreta Anna Page; y en contes
d'ella hi havia un minyò com un Sant
Pau; si no haguessim sigut a l'esglesia li
hauría fet un cap nou, o ell me l'hauría
fet a mi. Que no'm bellugui mai més, si
no'm pensava que era l'Anna Page; y era
un xaval de la diligencia!

PAGE
Per ma fe, us haureu equivocat.

SLENDER
Oi! Vés quina troballa! Prou que ho sé,
fonoll; si he trobat un minyò en contes
d'una noia! Si m'hi hagués arribat a casar
refiat de les apariencies, hauría fet un
bon negoci!

PAGE
Això es culpa de vostra beneitería. No us
vaig esplicar com havíeu de regonèixer la
meva filla per son vestit?

SLENDER
M'he adreçat a la que duia vestit blanc;
li he dit _psit_ y ella em digué _titit_ com
estava entès ab la senyoreta Anna; y
doncs no era la senyoreta Anna, sinó un
xaval de la diligencia.

EVANS
Bon Jesús! Senyor Slender, sóu tant
curt de vista que us aneu a casar ab un
bordegaç?

PAGE
Això m'inquieta de mala manera. Què
faig ara?

SENYORA PAGE
Benvolgut amic, no us enfadeu; savía
el vostre intent, y aleshores vaig fer que
la meva filla se vestís de verd, y si haig
de dir veritat, a hores d'ara es ab el doctor,
al decanat, y s'està casant.

        _Entra CAIUS_

CAIUS
Mala negada! Aont es la senyoreta
Anna Page? M'han ben ennavegat, m'he
casat ab un donzell, un pagès; no té res
que veure ab Anna Page. Mala negada!
M'han ben ennavegat!

SENYORA PAGE
Y ara! No heu pres la qui anava vestida
de verd?

CAIUS
Sí, mala negada, y era un donzell.
Mala negada! vaig a alçar el coure per
tot Windsor.

        _Exit_

FORD
Es ben estrany? Doncs qui s'haurà endut
la llegítima Anna Page?

PAGE
El meu cor no pressent cap cosa bona.
Aquí està el senyor Fenton.
        _Entren FENTON Y ANNA PAGE_
Què hi veniu a fer aquí, senyor Fenton?

ANNA
Perdó, mon bon pare; perdó, ma bona mare.

PAGE
Què es això? Senyoreta, com pot esser
que no sigueu ab el senyor Slender?

SENYORA PAGE
Per quin etzar no sóu ab el doctor, senyoreta?

FENTON
L'esporuguiu. Escolteume; us diré tota
la veritat. Cadescú de vosaltres la casava
d'una mala faisó, sense cap fonament
d'amor correspost. Lo que hi ha, de bon
de veres, es que ella y jo fa estona que
ens hem lligat amorosament, y que avui
ja ho estem d'una manera tant forta que
cap accident ens podría separar. El pecat
que ella ha comès es una virtut;
aquest frau no ha d'esser calificat ni
d'engany criminal, ni de desobediencia
ni de falta de respecte, ja que la vostra
filla ha evitat els dies de malenança y de
maledicció que li hauría fet passar un
casament per força.

FORD
Tantseval, no us quedeu embadalits, ja
no hi ha remei; en els afers amorosos, es
el cel qui tría les condicións. Els diners
compren les terres, la fortuna entrega les
dònes.

FALSTAFF
Estic banyantme en aigua de roses; no
més tiràreu contra meu y algun tret ha
caigut damunt de vosaltres.

PAGE
Tant mateix, es com ell diu; quín remei
hi ha? Fenton, que el cel te dongui
benhaurança! Un hom ha d'acceptar lo que
ja no pot discutir.

FALSTAFF
Quan els càns són desfermats, heuen
tota mena de presa.

EVANS
Jo dançaré y menjaré confits a les noces.

SENYORA PAGE
Què s'hi farà! Jo també em rendeixo!
Senyor Fenton, que el cel us dongui dies
interminables de felicitat. Mon bon marit,
aneusen tots a casa, a riure d'aquesta
alegre historia, davant d'una bona fogarada,
y sir Joan que rigui com els demés.

FORD
_Amen_. Sir Joan; vostra paraula serà
complerta; el senyor Brook disposarà
aquesta nit de la senyora Ford.

        _Exeunt omnes_





*** End of this LibraryBlog Digital Book "Merry Wives of Windsor - Les alegres comares de Windsor" ***

Copyright 2023 LibraryBlog. All rights reserved.



Home