Title: The Merchant of Venice. Catalan - El Marxant de Venecia
Author: Shakespeare, William, 1564-1616
Language: Catalan
As this book started as an ASCII text book there are no pictures available.


*** Start of this LibraryBlog Digital Book "The Merchant of Venice. Catalan - El Marxant de Venecia" ***


EL MARXANT DE VENECIA
WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓ: JOAN PUIG I FERRETER (1882-1956)
EDICIÓ: ESTAMPA DE E.DOMENECH - BARCELONA 1909

(Nota de la transcripció: S'ha respectat la ortografia original,
una mica erràtica a l'època d'aquesta edició)



PERSONATGES

EL DUX DE VENECIA.
EL PRÍNCEP DEL MARROC.
EL PRÍNCEP D'ARAGÓ.
ANTONI...              el marxant de Venecia.
BASSANIO...            el séu amic.
SOLANIO...
SALARINO...
GRACIÀ...              amics d'Antoni y de Bassanio.
LLORENÇ...             enamorat de Jèssica.
SHYLOCK...             jueu.
TÚBAL...               altre jueu, amic de Shylock.
LANCELOT GOBBO...      el graciós, criat de Shylock.
EL VELL GOBBO...       pare de Lancelot.
LLEONART...            criat de Bassanio.
BALTASAR...
STEVE...               criats de Porcia.
PORCIA...              rica pubilla.
NERISSA...             la seva acompanyanta.
JÉSSICA...             filla de Shylock.

MAGNÍFICS SENADORS DE VENECIA.
OFICIALS DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA.
UN GUARDA DE PRESÓ.
CRIATS y demés gent de servei.

L'acció té lloc, ara a Venecia, ara a Belmont,
en la rica finca de Porcia, en terra ferma.



I

VENECIA

L'AGENCIA DE COMERÇ D'ANTONI

(Entren Antoni, Salarino y Solanio)

ANTONI
En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me
preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar
com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de
quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt,
que quasi jo mateix me desconec.

SALARINO
Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occeà, segueix les
vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles
magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar
que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les
humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.

SOLANIO
Creieume, senyor, que si jo veiés els meus interessos en semblant
perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les
meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber
d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls;
y tot quant, per les meves suposicions, me fes tèmer una
desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.

SALARINO
El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el
pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el
mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense
pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el
meu hermós _Sant Andreu_ encallat, ab son arbre mestre més baix
que la quilla com si volgués besar la seva tomba. Podría per
ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no
pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant
el flanc de la meva nau l'esbotzarien... derramant totes les
meves especies per les ones de crestes bramadores que
s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això possible sense
tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser
reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital
pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria
en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si
Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les
seves mercaderies.

ANTONI
No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan
aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els
meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No són,
doncs, les meves especulacions que'm posen trist.

SALARINO
Serà que esteu enamorat?

ANTONI
Fòra! Fòra!

SALARINO
Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no
esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que
esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues
cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns
tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com
lloros al sò del sac de gemecs; els altres posan una cara tant
macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una
rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa
partir de riure.

(Entren Bassanio, Llorenç y Gracià)

SOLANIO
Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab
Llorenç y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.

SALARINO
Hauria restat ab vós fins a tant que us hagués vist l'ànima
alegra, però com que us venen amics mellors que jo, men vaig.

ANTONI
Molt agradósa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per això, que
si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y
aprofiteu l'ocasió pera deixarme.

SALARINO
Bon dia, molt senyors meus!

BASSANIO
Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us
aneu tornant massa esquerps. Té d'anar sempre així la cosa?

SALARINO
Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres.

(Sen van Salarino i Solanio)

LLORENÇ
Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres
dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa
de trobarnos per l'hora del dinar.

BASSANIO
No mancaré.

GRACIÀ
Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les
preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu
comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni
l'ombra de lo que fòreu.

ANTONI
Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu
jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.

GRACIÀ
Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la
vellesa'm surtin a força d'alegria y de rialles! Més me plaurà
sentirme les entranyes bullentes de ví que'l cor glassat ab
sospirs malagradosos! Per què un home ab el cos ple de sang
xardorosa hauria de semblarse al séu avi, emmotllat en guix? Per
què dormir quan estàs despert, y esgrogueirte y fóndret de mal
humor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat:
hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un
llac d'aigües putrefactes, que expressament se't mostren immòvils
y seriosos per emmantellarse ab una reputació de sabiesa, de
gravetat y de profondor y que semblen dirte: _Jo sóc micer
l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap goç no lladri!_ Oh,
bon Antoni! Quants ne conec que passan per sabis no més perquè
callan sempre, y estic ben segur que si obrien la boca farien
tornar mal parlats als séus oients, obligantlos a tractar al
pròxim imbècil! Un altre dia m'extendré més. Creume, no vulguis
pescar ab l'esqué de la melancolia, la reputació, aquest gojó
dels tontos!... Anem, bon Llorenç... A reveure!... En havent
dinat acabaré el sermó.

LLORENÇ
Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A mí sí que'm toca fer
de sabi mut; aquest Gracià no'm deixa obrir mai boca.

GRACIÀ
Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys més encara, el meu company
fidel, y ni tu mateix recordaràs el sò de la teva veu.

ANTONI
Adéu! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.

GRACIÀ
Mellor, en bona fe!... car el silenci es cosa que sols escau a
les llengües en salmorra o a les verges fredament castes.

(Sen van Llorenç y Gracià)

ANTONI
Hi trobeu un sentit en tot això?

BASSANIO
Gracià es l'home de Venecia que té més gracia en dir abundoses
frevolitats. Els séus acerts són com dos grans de blat perduts en
dos quarters de pallús; els cercareu tot un dia pera trobarlos y
quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.

ANTONI
Bé, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu promès un
secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.

BASSANIO
Vós no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva
fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves
rendes no m'han permès fer durar. No'm queixo de no poder seguir
ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme
honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat
la meva joventut, un xic massa pròdiga. Es a vós, Antoni, a qui
més dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecció
me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera
lliurarme dels meus deutes.

ANTONI
Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y
si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu
estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers
medis, estan a cor-obert a la vostra disposició.

BASSANIO
Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una
altra en la mateixa direcció y d'igual distancia y la seguia ben
atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y
aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per
l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candorós es mon
intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de
jove, està perdut tot lo que us dec; però si vós esteu d'acord en
engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com
que jo seguiré'l séu vol atent, no dubto mica de trobarles totes
dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt
agrait deudor per la primera.

ANTONI
Vós qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat
enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien més els
vostres dubtes, posant en interrogació mon ferm desprendiment,
que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. Vós que sabeu lo
que us convé y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer
y ho faré. Així, parleu.

BASSANIO
Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les més
rares virtuts abrillanten; jo dels séus ulls he rebut ja dolços
missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla
de Cató, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el séu valer,
car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats;
sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or
y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de
Colcos, aont els Jàsons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni,
amic meu. Si jo tingués solsament els medis pera sostenir la
rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva ànima, que'l
triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.

ANTONI
Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab
diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Però
vés, prova, mira quan pot el meu crèdit a Venecia. Jo estic
disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben
equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vés, cerca, jo cercaré
per la meva part, y estic segur que trauré diners de la confiança
o de la simpatia que inspiro.

(Sen van)



II

BELMONT

A CASA DE PORCIA

(Entren Porcia y Nerissa)

PORCIA
Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu està força cansat
d'aquest gran món.

NERISSA
Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin
tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el
molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no
es del tot menyspreuable un mitjà viure; lo superfluu més aviat
envelleix, lo senzillament necessari es de més llarga vida.

PORCIA
Bones màximes y ben dites!

NERISSA
Mellors serien si fossin practicades.

PORCIA
Si el fer sigués tant fàcil com ho es saber lo que cal fer, les
hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de
prínceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris
consells. Me serà més planer ensenyar a vint persones lo que es
obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els
meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les
passions, que'l temperament fogós saltarà per damunt de la regla
freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels
paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no són
gens propries en vigilies d'escullir marit... Ai!, què dic,
escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em
desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la
del pare mort!... No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir
ni refusar ningú?

NERISSA
El vostre pare fou sempre un sant varó y els homes com ell solen
estar guiats per l'inspiració en llurs últims volers. Heus aquí
perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vós sereu del
qui esculleixi, segons la seva oculta intenció, entre les tres
caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortirà més que bé pera
vós, esteune segura l'home sortat será digne del vostre amor. A
veure! Sentiu ja alguna amorosa afecció per un d'aquests
nobilíssims pretendents que han arribat?

PORCIA
Voldria que'm tornesses a dir els séus noms, un per un; a mida
que tu'ls nomenaràs jo tels aniré describint y així, per la
descripció, endevinaràs el meu afecte.

NERISSA
Primer que tots el príncep napolità.

PORCIA.
Ah! aquest degué nàixer a l'estable, que no més parla del séu
cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mèrit de poderlo ferrar
ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un
ferrer.

NERISSA
Després ve'l compte palatí.

PORCIA
No més fa que arrugar les celles com si volgués dir: _Si no'm
voleu, decidiuho d'un cop_. Escolta sense somriure les més
gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en
filosof ploraner, ja que de jove està tant donat a la tristesa.
Primer voldria casarme ab un cap de mort portant un òs a la boca,
que ab un d'aquests dos homes. Déu me lliure d'ells!

NERISSA.
Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu?

PORCIA
Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra.
Certament, jo sé que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho
dubto. Aquest té un cavall mellor que'l del Napolità; la mala
costum d'arrugar la cella la té encara més viva que'l compte
palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que
una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria
ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sinó vint.
En fí, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que
m'estimés follament jo mai podria correspòndrel.

NERISSA
Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove baró d'Anglaterra?

PORCIA
Ja sabs tu que no li dic res perquè l'un y l'altre no'ns entenem;
ell no parla llatí, ni el francès, ni l'italià y tu pots jurar
solemnement que jo no posseeixo un borrall d'anglès. Té l'aire
d'un home distingit, més ai!... qui pot parlar ab un maniquí?
Però que extravagant vesteix! Diría jo que ha comprat el perpunt
a Italia, els calçons a França, el casquet a Alemanya y ses
maneres ací y allà, per tot arreu.

NERISSA
Y que'n penseu del séu veí, el lord Escossès?

PORCIA
Que's mostra caritatiu ab el séu veinatge, puig ha emmatllevat
una bofetada a l'Anglès y ha jurat tornarli tant prompte li sigui
possible. Crec que'l Francès li surt en fiança y promet tornar en
lloc d'una bofetada, dues.

NERISSA
Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?

PORCIA
Fastigós al matí quan està dejú y encara més a la tarda quan està
ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els
pitjors, un xic més que una bestia: Si per desgracia me toqués,
no'm mancarà un medi d'escaparme d'ell.

NERISSA
Si temptava la prova y guanyés ab son acert a l'escullir la
caixa, vós anirieu contra la voluntat del vostre pare, no
volentlo.

PORCIA
Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de
ví del Rhin damunt la caixa oposada; així, encara que'l mateix
diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triarà. Faria tot
lo del món, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.

NERISSA
No heu de tèmer res, senyora, que cap d'aquests nobles serà per
vós; tots m'han fet saber la llur resolució d'entornarsen al séu
país y de no alterarvos més ab ses atencions, a no esser que, per
obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes
imposada pel vostre pare.

PORCIA
Encara que ma vida degués envellir com la de la Sibyla, jo
moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons
l'últim volè del meu pare. Estic meravellada de la discreció
d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no
vulgui ben lluny de mí y a Déu prego que a tots els concedeixi
bon viatge.

NERISSA
Us recordeu, senyora, d'un Venecià, sabi y valent a l'ensemps,
que en vida del vostre pare vingué aquí en companyia del marquès
de Montferrat?

PORCIA
Sí, sí, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.

NERISSA
Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres
ulls han vist no'n recordo cap de més digne d'obtenir una dòna
hermosa.

PORCIA
No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves
alabances.

(Entra un Criat)

PORCIA
Parla! Què hi ha de nou?

EL CRIAT
Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de
vós. Ademés ha arribat un correu que envia el príncep del Marroc,
avançant la nova de l'arribada del séu senyor que serà aquesta
nit mateixa.

PORCIA
Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogués veure
l'arribada del cinquè, cosa dolça seria pera mí la seva vinguda.
Però si tenint les qualitats d'un sant té la cara del color del
diable, m'agradaria més pera confessor que pera marit. Vina,
Nerissa. (al Criat) Passa al davant, estornell! Acabem de plantar
un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.

(Sen van)



III

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Bassanio y Shylock)

SHYLOCK
Tres mil ducats? Bé.

BASSANIO
Sí, senyor, per tres mesos.

SHYLOCK
Per tres mesos? Bé.

BASSANIO
Y com ja us ho he dit, Antoni donarà sa fiança per aquesta
cantitat.

SHYLOCK
Antoni fiador... Bé.

BASSANIO
Podeu ferme aquest favor? Me voleu donar aquesta alegria? Podré
saber la vostra resposta?

SHYLOCK
Tres mil ducats, per tres mesos y la fiança d'Antoni...

BASSANIO
Què hi responeu?

SHYLOCK
Antoni es bò.

BASSANIO
Heu sentit dir mai lo contrari?

SHYLOCK
Oh! no, no, no, no. Si jo dic que es bò es que vull dir que es
solvent. Però'ls séus interessos estan en perill: té una nau camí
de Trípoli y una altra cap a les Indies. Ademés, acabo
d'enterarme en el Rialto, que una tercera de les seves
embarcacions se dirigeix a Mèxic, una quarta a l'Anglaterra; y
d'altres ne té encara en llunyanes especulacions aventurades. Ara
bé; les naus no són més que fustes, al cap y a la fi; els
mariners homes com els altres. Heu de saber que hi ha rates de
secà y rates d'aigua; lladres de terra y lladres marins: vull dir
pirates; després hi ha els perills de les aigües, dels vents y de
les roques. Tres mil ducats?... Crec que puc aceptarli la fiança.

BASSANIO
Esteune ben segur que podeu.

SHYLOCK
Ben segur vull estarne y es pera assegurarmen que ho vull
reflexionar. Podria parlarli a Antoni?

BASSANIO
Podeu venir a dinar ab nosaltres.

SHYLOCK
Oh, mai! No vull fer sentor de porc, ni menjar d'allò que'l
vostre profeta Nasareth ne feu l'estada del diable! Molt a gust
compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y demés coses
per l'istil; però de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab
vosaltres. Què's diu de nou pel Rialto? Qui vé cap aquí?

(Entra Antoni)

BASSANIO
Es el senyor Antoni.

SHYLOCK, (per si)
Quin aire'l séu, de publicà servil y empalagós! Com a cristià el
detesto, però més encara per la seva indigna humilitat de deixar
el diner de franc, ab lo qual fa que baixi l'interés usual aquí,
entre nosaltres, a Venecia. Si un dia cau a les meves urpes m'hi
rabejaré ab tota l'antiga rabia que li porto. L'home que odía al
nostre poble sant y baladreja allí mateix aont els marxants se
reuneixen, contra les meves operacions, y contra mí donant a mos
llegítims guanys el nom d'usura!... Malehída sigui la meva tribu
si no'm venjo!

BASSANIO, (en veu alta, a Shylock qui sembla absord)
No sentiu? Shylock!

SHYLOCK
Estic calculant lo que ting en caixa, y segons els comptes que
faig ara de memoria, no m'es possible reunir la soma entera
d'aquests tres mil ducats. No hi fa res! Túbal, un ric hebreu de
la meva tribu, me deixarà lo que'm manqui... Més anem a pams!
Quants mesos demaneu? (A Antoni) Que la sort us acompanyi, bon
senyor! El vostre nom honradíssim movía ara mateix els nostres
llavis.

ANTONI
Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a
interès, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat
pressosa, vaig a trencar la meva costum. (A Bassanio) Sab ja la
cantitat que voldrieu?

SHYLOCK
Sí, sí, tres mil ducats.

ANTONI
Y per tres mesos.

SHYLOCK
No hi pensava ja... Heu dit tres mesos? Y després vós... la
vostra lletra de fiança... Ah, aveure això... però... escolteu!
Heu dit vós, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu
diners a interès.

ANTONI
No, no ho faig mai.

SHYLOCK
Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban,
aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell,
era el tercer patriarca després de nostre sant Abraham; sí, era
el tercer...

ANTONI
Y bé, què més? Deixava a interès, ell?

SHYLOCK
No, ell no deixava a interès; al menys com vós dirieu,
positivament a interès, no. Però èscolteu bé lo que feia Jacob.
Ell y son oncle Laban havian convingut que tots els anyells que
fossin ratllats y clapats perteneixien a Jacob com a salari.
Arribada l'hora del zel, a la fí de la tardor, les ovelles
buscaren el mascle; mentres el treball de la generació se
realisava en les llanudes besties, el maynós pastor que havia
mitg pelat unes verguetes, me les plantà al davant de les ovelles
lascives al moment de l'acte de natura, y les besties que en
aquella hora concebiren, a l'esser arribat el dia deslliuraren
uns anyells virolats que foren per Jacob. Era aquest un bon medi
de guany, y Jacob fou benehit, y benehit es tot guany quan no es
robat.

ANTONI
Senyor, aquí anava Jacob darrera d'un guany aventurat que no
estava en son poder obtíndrel, sinó que era creat y dirigit per
la mà de Déu. Ab aquesta raó voldrieu justificar l'interès?
Vostre or y vostra plata són potser ovelles y moltons?

SHYLOCK
No us ho sabria dir; en tot cas jo'ls faig produhir igualment
depressa. Però, senyor, escolteume bé...

ANTONI
Observeu una cosa, Bassanio; y es com el diable pot valdres de
l'Escriptura pels seus fins. Una ànima perversa que s'apoii en
els sants testimonis, es com un criminal ab la rialla als llavis,
una bella fruita podrida del cor. Oh! com la falsetat es hermosa
per defòra!

SHYLOCK
Tres mil ducats! Es una bella soma! Y per tres mesos dels
dotze... Veiam quin serà l'interès?

ANTONI
A veure, Shylock, us haurem d'estar agraits?

SHYLOCK
Senyor Antoni, moltes y moltes vegades, en el Rialto, m'heu
avergonyit a propòsit del meu diner y de l'ús que'n faig. Jo ho
he soportat ab paciencia, alçant les espatlles, car la sofrenta
resignació es el distintiu de tota la nostra tribu. Vós me dieu
descregut, goç, brigand o bé escupiu a la meva capa de juheu pel
sol fet d'usar com me plau de lo que'm pertany. Y bé, doncs,
sembla que avui necessiteu que jo us ajudi, eh! Endavant! Vós me
veniu a trobar y em diheu: _Shylock, nosaltres necessitem
diners!_ Y sóu vós qui dieu això, vós qui m'heu llençat la vostra
bava al rostre, qui m'heu tret del vostre davant a puntades de
peu, com treien el goç d'un extrany de la vostra porta! Soliciteu
diners vós? Què us hauria de dir jo?. No deuria dirvos: _De quan
ençà tenen diners els goços? Com es possible que un cà pugui
deixar tres mil ducats?_ O bé m'he d'inclinar profondament y, ab
un tò,servil, contenintme'l respir dirvos, ab un blà mormull
d'humilitat: _Mon graciós senyor, vós m'escupíreu el passat
dimecres, me treguereu del costat vostre a puntades de peu, tal
dia, no fa gaire vareu tractarme de goç. Per totes aquestes
gentileses vaig a deixarvos tant de diner?_

ANTONI, (vivament)
Y sóc ben capaç encara d'anomenarte igual, d'escupirte a la cara
y d'engegarte lluny de mi a puntades de peu. Si deixes aquest
diner no es pas com amic que'l deixes: l'amistat ha volgut mai
negociar ab el xorc metall deixat a un amic? No! Més aviat deus
considerar que'l deixes a un enemic, tu. Si ell manca al
compliment, la bona cara que li faràs a l'exigir contra ell la
punició!

SHYLOCK
Ah! veieu com us sortiu de tò, ara! Jo voldria reconciliarme ab
vós, guanyar la vostra amistat, oblidar les injuries ab que m'heu
sollat, atendre les vostres necessitats d'avui sense un miserable
sòu d'interès pel meu diner, y vós no'm voleu entendre. La meva
oferta, es, per tant, plena de benevolencia.

ANTONI
La benevolencia en persona.

SHYLOCK,
Jo us la vull mostrar la meva bona voluntat. Veniu ab mí a casa
de un notari y firmeume una senzilla lletra; Y com a cosa de
broma, que consti allí que si no'm torneu el diner que jo us
deixi en tal dia y en tal lloc, vós perdreu una lliura de la
vostra carn sana, la qual serà tallada y presa de la part del
vostre cos que més me plagui.

ANTONI
En bona fe m'hi aving; firmaré aquest document y diré ab gust
que'l juheu dóna proves de gran benevolencia.

BASSANIO
No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo
quedarme sense'l diner.

ANTONI
Vaja, amic, no siguis temerós; no hi ha perill d'aquesta pèrdua.
Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que
entrarà a casa meva, nou vegades per valor d'aquesta lletra.

SHYLOCK
Oh, pare Abraham! Són ben bé aquests els cristians! La duresa
dels séus actes els ensenya a mal pensar de les intencions dels
altres. (a Bassanio) Diheume, per favor, vós; si acàs ell me
mancava al rendiment, què hi guanyaré d'exigir el deute? Una
lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa
com una lliura de carn de moltó, de bou, o de cabra. Ho
repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig
aquest favor. Si ho acepta, bé! Sinó, adéu! Però, per pietat, no
m'insulteu fins en les meves bondats.

ANTONI
Sí, Shylock, firmaré'l document.

SHYLOCK
Aneu, doncs, desseguida, a esperarme a câl notari; feuli redactar
aquesta acta de broma. Jo men vaig de dret a cercar els diners y
de passada donaré un cop d'ull a casa que l'he deixada a la
trista mercè d'un criat mal guardià, y desseguida sóc ab
vosaltres.

(Sen va)

ANTONI
Vés, corre, juheu; veuràs com aquest hebreu se fa cristià; se
torna bon home.

BASSANIO
Les mellors paraules me desagraden eixint d'un pensament roí.

ANTONI
Anem. No hi ha res a tèmer. Les meves naus arriben un mes abans
del venciment.

(Sen van)



IV

BELMONT

A CASA DE PORCIA. MUSICA DE CORNS

(Entran EL PRÍNCEP DEL MARROC, moro abronzat, vestit de blanc, y
tres o quatre homes del séu seguici, igualment habillats; darrera
d'ells PORCIA, NERISSA y altres acompanyantes)

EL PRÍNCEP
No'm mireu ab mals ulls pel color de ma pell, fosca emprempta del
meu veí, el sol de foc, vora del qual m'he criat. Porteume dels
fills del nord l'home més blanc, d'allà aon la flama de Febus ab
pena fon el glas, y per la vostra amor, obrimnos una vena pera
veure quin dels dos té la sang més roja. Creu, hermosa dama, que
aquest rostre ha esglaiat als homes braus, y per l'amor meu te
juro, que les més superbes verges de nostres regions l'han
doblement aimat. Jo no voldria mudar de color, quan no fos pera
devenir senyor dels vostres pensaments, ma dolça reina.

PORCIA
Jo no esculliría guiada únicament per la lleugera impressió d'una
mirada de noia; ademés l'etzar a que està subjecte el meu destí,
me roba la facultad d'escullir lliurement. Però si el meu pare,
per sa prudencia tutelar, no m'hagués destinat a esser la muller
de qui m'obtingui pel medi que us he dit, vós, princep famós,
tindrieu tants drets a la meva afecció com els altres pretendents
vinguts fins ara.

EL PRÍNCEP
Això sol desvetlla el meu agraiment. Conduiume, doncs, per favor,
davant d'aquestes caixetes, que vull provar fortuna! Per aquesta
cimitarra que va morfondre el gran Sofí y a un Príncep de Persia,
que en tres batalles ha batut al sultà Solíman, te juro que estic
dispost a aterrar ab mon esguard les més insolentes mirades, y ab
la meva valentia el més ardit coratge, a arrebaçar els cadells de
la mamella de l'òssa y fins amenaçar al lleó bramolant en contra
de sa presa, tot pera conquerirte, hermosa meva! Més ai! que si
Hercul y Lychas juguen als daus pera decidir victoria, l'etzar
pot fer caure el mellor punt de la mà del més feble y Alcides
serà vençut pel seu patge. Vetaquí com jo, guiat per la cega
fortuna, podría fallar en allò que obtindrà un de menys digne y
morir bentost de dolor!

PORCIA
Cal que prengueu la sòrt com vingui; renuncieu del tot a
escullir, o jureu abans de ferho, que, si sóu dissortat en vostra
tria, mai més, temps a venir, parlareu de casament a cap més
dòna... Reflexioneu, doncs...

EL PRÍNCEP
M'hi aving. Anem! Guieume cap a la meva sòrt.

PORCIA
A l'iglesia, primer. Després de dinar provareu la vostra fortuna.

EL PRÍNCEP
Que aleshores l'etzar me sigui favorable! Ell pot fer un cel o un
infern de la meva vida!

(Sen van. Musica de corns)



V

VENECIA

UN CARRER

(Entra Lancelot Gobbo)

LANCELOT
Caldrà que la meva conciencia s'ablaneixi y em deixi escapar de
casa l'amo juheu. El dimoni em toca'l colze y em tempta ab bones
paraules. Me diu: _Gobbo, Lancelot Gobbo_, o _bon Lancelot_, o
_bon Gobbo_ o bé _bon Lancelot Gobbo, estira les cames, pren
l'embranzida y escàpat_. La meva conciencia me diu: _No, vés ab
compte, Lancelot honrat, vés ab compte, honrat Gobbo_, o, com
deia; _honrat Lancelot Gobbo, no fugis pas, posa aquest projecte
sota els talons de les teves sabates_. Aleshores el dimoni,
sempre ferm, m'asperona a equiparme pera la marxa: _En camí!_ diu
el dimoni; _vesten!_ diu el dimoni; _en nom de Déu, pren una bona
determinació_, diu el dimoni, _y escàpat d'una vegada!_ Tot
seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab
son clamor, me diu molt prudentment: _Amic meu y honorós
Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat_ (o mellor, d'una
dòna honrada, car al meu pare no li manquen petites màcules; no
sempre s'ha sabut retenir... li han fet goig certes coses) La
conciencia, dic, me diu: _Lancelot no't moguis. Moute_, diu el
dimoni: _No't moguis_, diu la meva conciencia. Y jo dic:
_M'aconcelleu bé, conciencia_; y al dimoni: _Dimoni_, li dic,
_m'aconcelleu bé_. Si obeheixo la meva conciencia, haig de restar
ab l'amo juheu, un home que, ab perdó de Déu sigui dit, es una
mena de diable; y si vull plantar al juheu, haig d'obeir al
dimoni, y aquest sí que, si vosaltres no diheu lo contrari, es el
diable en persona. Però el juheu es segurament el mateix diable
fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva
conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a
câl juheu. Es el dimoni qui'm dóna el mellor concell d'amic. Vaig
a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te són
obedientes; vaig a escaparme.

(Entra el vell Gobbo, portant un cistell)

GOBBO
Senyor! Jove! Sí, home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via
pera anar a câl mestre juheu?

LANCELOT, (pera sí)
Déu del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego
d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting
ganes d'experimentarlo.

GOBBO
Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon
se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

LANCELOT
Al primer revolt que trobeu gireu a mà dreta, al revolt que
segueix, tombeu a l'esquerra, y després, que dimoni! no gireu ni
a dreta ni a esquerra, sinó que a l'altre revolt, aneu baixant de
totes maneres cap a câl juheu.

GOBBO
Oh, senderons de Déu! Me sembla que serà dificultós de trobar
aquest camí! Y sabrieu dirme, vós, si un tal Lancelot qui viu ab
el juheu, hi viu o no, ara?

LANCELOT
Parleu del jove noble Lancelot? (Pera sí) Fixeuvoshi bé en quin
tràngul el poso. (En veu alta) Parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO
Oh, no es pas un noble, senyor, sinó el fill d'un pobre home. El
séu pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en
extrem pobre, però, gracies a Déu, pot anar tirant.

LANCELOT
Està bé! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del
jove noble Lancelot.

GOBBO
De Lancelot, pera servirvos, senyor.

LANCELOT
Però, bon vell, escolteume si us plau, _ergo_, diheume, no es
cert, parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO
De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!

LANCELOT
_Ergo_, del noble Lancelot. No parleu del noble Lancelot, pare,
car aquest jove cavaller, (gracies a la fatalitat y al destí y a
altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes
germanes y demés branques de la ciencia) es irremissiblement
finat, o per parlar més clar, se n'ha anat al cel.

GOBBO
Rellamp! Que Déu men guardi! Aquest minyò era el meu únic puntal,
el meu bastó de vellesa.

LANCELOT
Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un
bastó, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?

GOBBO
Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano,
digueume la veritat: el meu noi, (que Déu el tingui al cel!) es
viu o mort?

LANCELOT
Però que no'm reconeixeu, pare?

GOBBO
Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.

LANCELOT
Ah! per més clar que hi vegessiu, en bona fe sinó us costava
igual de reconèixem; espavilat es el pare que sab qui es el séu
propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi;
doneume la benedicció pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una
mort no pot restar molt temps oculta, a un pare sí que pot
ocultàrseli el séu fill; més, a la fí, la veritat se mostra nua.

(S'agenolla)

GOBBO
Alceuvos, si us plau, senyor; sé del cert que vós no sóu
Lancelot, el meu noi.

LANCELOT
A vós us ha de plaure no burnejar més y donarme la vostra
benedicció. Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill
que teniu, aquell noi que tindreu.

GOBBO
No ho puc creure que vós sigueu el meu fill.

LANCELOT
Sóc jo qui no sé si dec creureho; però sé que sóc Lancelot, el de
cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna,
Marguerida, es la meva mare.

GOBBO
Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que
ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens!
Portes més pèl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares,
a la cua.

LANCELOT
Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixença cap endintre;
la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia més pèl
ell a la cua que jo a la barba.

GOBBO
Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo?
Aquí li porto un present. Us aveniu bé, ara?

LANCELOT
Molt bé, molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa
seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu
amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una
corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm
podrien comptar els òssos de les costelles. Estic molt content
que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor
Bassanio. Aquest sí que fa lluir ab riques y flamantes llureies!
Si no puc entrar al séu servei men vaig a correr tant de món com
Déu ha fet... Oh, sòrt de les sòrts! Aquí el tenim, en presencia.
Escometeulo, pare, o, si haig de viure més temps ab el juheu,
vull tornarme tant juheu com ell.

(Entra Bassanio, seguit de Lleonard y altres criats)

BASSANIO, (a un criat)
Sí que podeu, més apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo
més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa
llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Gracià que vingui
sense perdre temps a casa meva.

(Un criat sen va)

LANCELOT, (en veu baixa a Gobbo)
Empreneulo, pare!

GOBBO
Que Déu beneheixi a Vostra Exelencia!

BASSANIO
Grans mercès! Desitges quelcom de mí?

GOBBO
Aquí teniu el meu fill, senyor, un pobre noi...

LANCELOT
No, no es un pobre noi, senyor, sinó el servent del ric juheu, el
qual voldria, senyor, com el meu pare us dirà ab més detalls...

GOBBO
El minyò té, com si diguessim, una gran follia per servir.

LANCELOT
En efecte, el resum y l'exposició del meu assumpte, es que jo
serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us
especificarà...

GOBBO
Ell y el séu amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra
Exelencia, s'avenen com gat y goç.

LANCELOT
Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els séus mals
tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a més vell, us
explicarà, segons penso, ab abundancia...

GOBBO
Aquí porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia,
essent la meva demanda...

LANCELOT
En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia
pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabrà per boca
d'aquest honrat vell, que encara que mal m'està el dirho, es
pobre, a més d'esser vell, y es, ademés, el meu pare...

BASSANIO
Que l'un o l'altre parli per tots dos! Què voleu?

LANCELOT
Servirvos a vós, senyor.

GOBBO
Aquest es l'atreviment de la nostra petició.

BASSANIO, (a Lancelot)
Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el
teu amo Shylock m'ha parlat y sé que't deixa lliure d'anar
endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric,
pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.

LANCELOT
El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y
vós, senyor: ell té quelcom, més vós, senyor, teniu la gracia del
cel.

BASSANIO
Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. Vés a pendre comiat del
teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als séus
homes) Que se li dongui la llureia més ostentosa de tot el
servei! No distreuressen.

(Conversa en veu baixa ab Lleonart)

LANCELOT
Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sóc capaç de trobar
amo! Ah! y això que he estat sempre un cap buit! Molt bé.
(Mirantse'l palmell de la mà) Hi ha cap home en tota Italia, que
jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de mà més
venturós? No'm mancarà felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida
solament! Mireu aquí quina corrúa de mullers! Bon Déu! quinze
promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera
començar, un home tot sol. Y després tres vegades me salvaré
d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que menaça
la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'això sen diuen sòrts!
Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona
noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.

(Sen van Lancelot y el vell Gobbo)

BASSANIO
Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis
comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit
dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via.

LLEONART
Hi faré tot quan sàpiga.

(Entra Gracià)

GRACIÀ
Aont es el vostre amo?

LLEONART
Per allà, passejantse, senyor.

(Lleonart sen va)

GRACIÀ
Senyor Bassanio!...

BASSANIO
Gracià!

GRACIÀ
Us haig de demanar una cosa.

BASSANIO
Tingueula per concedida.

GRACIÀ
Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a
Belmont.

BASSANIO
Si es necessari, vina!... Però escolta una cosa, Gracià: tu ets
massa impetuós, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus?
aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap
amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que
no't coneix prou, creume, tenen no sé què de massa lliure. Jo
voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la
modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el
teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y
tiraria per terra les meves esperances.

GRACIÀ
Escolteume bé a mí, senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un
seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar
un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y
lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies,
amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir:
_Amen!..._ pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la
civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de
complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra
confiança!

BASSANIO
Està bé, veurem com us portareu.

GRACIA
Ah! però aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo
que farem aquesta nit?

BASSANIO
No, fóra una llàstima això. Al contrari, jo voldria moureus a que
toquessin els ressorts més atrevits de vostra gresca, car tenim
uns amics ab moltes ganes de riure. Ab això a reveure! Hi ha
feines que m'esperen.

GRACIÀ
Y jo cal que vagi a trobar a Llorenç y als demés; serem ab vós a
l'hora del sopar.

(Sen van)



VI

UNA CAMBRA A CASA DE SHYLOCK

(Entran Jèssica y Lancelot)

JÈSSICA
Me sab molt greu que abandonis així al meu pare; casa nostra es
un infern y tu, joiós endemoniat, l'orejaves un poc de sa fortor
d'aborriment. Adéu, per això! Aquí tens un ducat pera tu. Ah! tu,
Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veuràs a Llorenç
entre'ls convidats del teu nou amo: dónali aquesta lletra...
secretament! Ab això, adéu! No voldria que'l meu pare'm vegés
parlar ab tu.

LANCELOT, (ploriquejant)
Adéu!... No més puc parlar ab llàgrimes... Oh idólatra
pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia
un cristià no comet alguna barbaritat pera ferte seva. Prou,
adéu! Aquestes llàgrimes tontes aneguen el meu coratge d'home.
Adéu!

(Sen va)

JÈSSICA
Bona sòrt, Lancelot. Oh, quin pecat més horrorós cometo
avergonyintme, d'esser la filla del meu pare! Més sols per la
sang li sóc filla, no pas pel caràcter. Oh, Llorenç! Si realises
ta promesa acabaré totes aquestes lluites; me faré cristiana pera
esser ta ben amada esposa.

(Sen va)



VII

VENECIA

UN CARRER

(Entran Gracià, Llorenç, Salarino y Solanio)

LLORENÇ
Sí, ens farem fonedissos durant el sopar, ens disfreçarem a casa
meva y estarem tots de retorn abans d'una hora.

GRACIÀ
Però si no hem fet els preparatius que calen.

SALARINO
Ni hem avisat als homes de les teieres.

SOLANIO
Es una cosa ben grollera si no's combina ab elegancia; pel meu
parer, val més deixarho corre.

LLORENÇ
No més són les quatre; encara tenim dues hores pera arranjarnos.
(Entra Lancelot qui porta una lletra) Quines noves portes, bon
Lancelot?

LANCELOT
Si us plau obrir aquesta lletra, suposo que les sabreu.

LLORENÇ
Conec quina mà l'envia; es una mà bonica, en bona fe; y es més
blanca que'l paper aont ha escrit, aquesta mà bella!

GRACIÀ
Noves d'amor, séns dubte.

LANCELOT, (retirantse)
Ab el vostre permís, senyor...

LLORENÇ
Aon vas?

LANCELOT
Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a
sopar a casa de l'amo nou, el cristià.

LLORENÇ, (en veu baixa a Lancelot, donantli diners)
Atúrat; pren això... Digues a la graciosa Jèssica que no mancaré
pas... dígali en secret, vés. (Lancelot sen va) Y bé,senyors, que
ens preparem pera la mascarada d'aquesta nit? Jo tinc qui em
porta la torxa, ja.

SALARINO
Sí, bon Déu! Jo desseguida estic apunt.

SOLANIO
Jo també hi corro.

LLORENÇ
Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva.

SALARINO
Sí, va bé.

(Sen van Salarino y Solanio)

GRACIÀ
No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?

LLORENÇ
Cal dirtho tot! M'indica'l medi de portàrmela de casa seva, l'or
y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja té
dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel serà per la
mercè de la seva adorable filla; més si an ella, un dia, la
desgracia la trastorna, serà ben bé per esser la filla d'un
descregut juheu. Vaja, segueixme a mí; llegeix això tot caminant;
la bella Jèssica serà el patge qui em durà la torxa!

(Sen van)



VIII

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

SHYLOCK
Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la
diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei!
Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa
meva... Hei! Jèssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta
llureia. Què fem Jèssica, que no vens?

LANCELOT, (cridant)
Hei! Jèssica!

SHYLOCK
Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.

LANCELOT
Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no sé fer res
séns que m'ho diguin!

(Entra Jèssica)

JÈSSICA, (a Shylock)
Me crideu? Què desitgeu de mi?

SHYLOCK
Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les
claus... Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó
pera adularme, que'm conviden! Què hi fa? Hi aniré pel mateix odi
que'ls tinc, pera menjar a costa del pròdig cristià... Jèssica,
filla meva, vetlla per ma casa... Jo surto ab vera repugnancia;
alguna traidoria's deu forjar contra la meva pau, car aquesta nit
he somniat sacs de diner.

LANCELOT
Us prego que hi aneu a l'instant, senyor; el meu nou amo us
espera ab impaciencia.

SHYLOCK
Y jo an ell, també.

LANCELOT
Tots junts han fet una conspiració... Jo no us dic pas que veureu
una mascarada, més si la vegessiu, compendré aleshores perque la
sang me rajà del nas el darrer dilluns negre a les sis del matí,
després d'haver sagnat també, fa quatre anys, el dimecres de
Cendra, a primera hora de la tarda.

SHYLOCK
Què dius! Hi haurà màscares? Escóltam, Jèssica: tanca bé les
portes, y quan sentis el timbal y el groller espinguet de la
tenora colltorsada, no vagis a abalansarte a la finestra, ni
treguis el cap al carrer pera veure aquests folls cristians
d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva
casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida
extravagancia penetri a l'interior de ma austera maisó!... Pel
bastó de Jacob ho juro; malehídes les ganes que tinc de sopar
fòra de casa, aquesta nit! Però hi aniré... Passa al davant tu,
follet, y digues que estic apunt de venir.

LANCELOT
Passo endavant, senyor. (En veu baixa, a Jèssica) Deixeulo dir,
mestreça, guaiteu a la finestra:

_Y veureu passar un cristià
ben digne de l'esguard d'una juheva._

(Sen va Lancelot)

SHYLOCK
Què diu aquest beneit de la raça d'Agar, eh?

JÈSSICA.
Me deia: «Adéu, senyora»! Res més.

SHYLOCK
Es una aceptable companyia, sinó que menja per sis; té la calma
d'un cargol, a l'hora de la feina, y de dia es més dormilega que
un gat mesqué! No estic per abellots an el meu rusc. Per això men
desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a
malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jèssica;
potser que torni a l'instant; fes com te dic, tanca les portes
darrera teu. _Ben tancat, ben salvat_. Es una màxima que no
envelleix mai en el seny d'un home economisador.

(Sen va)

JÈSSICA, (mirant com Shylock s'allunya)

Adéu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un
pare, y vós una filla.

(Sen va)



IX

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Gracià y Solarino, de màscares)

GRACIÀ
Aquesta es la barbacana sota la qual ens ha pregat Llorenç que
l'esperessim.

SALARINO
Ja quasi ha passat l'hora.

GRACIÀ
Es sorprenent que retardi així, car els amants corren sempre més
que'l rellotge.

SALARINO
Oh! els coloms de Venus volen dèu vegades més lleugers pera
sagellar nous pactes d'amor que pera guardar entera la fe jurada.

GRACIÀ
Y així es en tot. S'alça algú d'un festí ab l'apetit desmesurat
de quan s'hi assentava? Quin es el cavall que al retornar d'una
cursa fadigosa avança ab la fuga indomptable de la primera
embranzida? En tota cosa s'es més fogós corrent darrera d'ella
que al fruhirla. Al fill pròdig s'assembla la nau engalanada,
sortint de sa badía natal, empesa y abraçada per l'afalagadora
brisa! Y al fill pròdig s'assembla quan retorna, lassos els
flancs, les veles destroçades, retuda y pobra, per l'afalagadora
brisa extenuada.

SALARINO
Aquí ve Llorenç... Rependrem més tard aquesta conversa.

(Entra Llorenç)

LLORENÇ
Cars amics, perdoneu ma llarga tardança! No jo, sinó els meus
assumptes us han fet esperar. Si un dia us voleu convertir en
lladres d'esposes, jo faré per vosaltres una guardia tant llarga
com la vostra. Acosteuvos: aquí viu mon pare, el juheu... Ep! Que
surti algú!

(Jèssica surt a la finestra, vestida de patge)

JÈSSICA
Qui sóu vós? Digueumho, pera més assegurarmen, y això que puc
jurar conèixer vostra veu.

LLORENÇ
Llorenç, el teu amor!

JÈSSICA
Llorenç, es cert, el meu amor, veritat es, car a qui com a vós he
estimat? Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el
vostre amor?

LLORENÇ
Tos pensaments y el cel ne són testimonis.

JÈSSICA, (tirantli una caixeta)
Teniu, preneu aquesta caixeta que prou ne val la pena!
Sortosament pera mí que es de nit y que vós no'm veieu pas,
perque em sento tota vergonyosa de la meva disfreça; però l'amor
es cego y els enamorats no es poden donar compte de les dolces
follies que ells mateixos cometen; car, si així no fos, el mateix
Cupidó s'avergonyiria de veurem transformada en patge.

LLORENÇ
Baixeu, que cal que'm porteu la meva torxa.

JÈSSICA.
Què! Cal encara que jo faci llum a la meva vergonya? Com si per
ella sola no fos ja massa, un poc massa visible. Y doncs! amor
meu, com es que em destineu a enllumenar als altres, quan jo
deuria amagarme?

LLORENÇ
Dòna encisera, no estàs prou oculta sota aquest graciós vestit de
patge? Però veniu a l'instant: el cor de la nit s'enfuig lleuger,
y se'ns espera a sopar a casa de Bassanio.

JÈSSICA
Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats més y sóc
ab vós.

(Desapareix de la finestra)

GRACIÀ
Pel meu capell us juro que no es juheva sinó gentil, aquesta.

LLORENÇ
Malehit jo siga, sinó l'estimo ab tot el meu cor! Perque es
espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus
ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra.
Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel té de regnar pera
sempre més en el meu cor. (Entra Jèssica) Ah! ja ets aquí?...
Endavant, senyors, anem! Els nostres companys ja ens esperen ab
llurs disfreces.

(Sen va ab Jèssica i Salarino)

(Entra Antoni)

ANTONI
Qui hi ha aquí?

GRACIÀ
Sóu el senyor Antoni?

ANTONI
Via! Via! Gracià! Aon són tots els altres? Són les nou, els
nostres amics tots us esperen; fòra màscares aquesta nit! S'ha
alçat el vent y Bassanio s'embarcarà desseguida. He enviat vint
persones a cercarvos;

GRACIÀ
Això m'alegra; el meu desitg més gran es veure inflarse la vela y
empendre la marxa aquesta nit.

(Sen van)



X

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Musica de corns. Entren Porcia y El Príncep del Marroc, ab llurs
seguicis.)

PORCIA
En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble príncep les
distintes arques. (Al Príncep) Ara, esculliu.

EL PRÍNCEP
La primera es d'or y porta aquesta inscripció: _Qui m'esculleixi
guanyarà lo que molts homes desitgen_. La segona, tota de plata,
ofereix aquesta promesa: _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's
mereix_. La tercera, de plom comú, porta una divisa grollera com
el séu metall: _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que
té_. Cóm sabré jo si esculleixo la bona?

PORCIA
Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre,
també jo us perteneixo.

EL PRÍNCEP
Que guihi un déu la meva elecció! A veure: Vull tornar a llegir
les inscripcions. Què diu aquesta arca de plom? _Qui m'esculleixi
deu dar y aventurar tot lo que té_. Donarho tot... Y per què? Per
plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els
homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperança de
majors beneficis. Una ànima d'or no's deixa enlluernar per un
metall de rebutg; així es que jo no vull donar ni aventurar res
pel plom. Què diu l'argent de virginal color? _Qui m'esculleixi
obtindrà lo que's mereix_. Lo que's mereix?... Poc a poc,
marroquí; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la
propria estima, de bastant ets mereixedor; més esser mereixedor
de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab
tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda
retirada. _Lo què jo mereixo?_ Es an ella! La mereixo per
l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves
dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu
amor!... Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?... Llegim
una altra volta la sentencia grabada en l'or: _Qui m'esculleixi
guanyarà lo que molts homes desitgen_. No hi ha dubte! Es la
noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve
a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els
deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia,
són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que
visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta
ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels
llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la
formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es
provable que sigui la de plom? Fóra un sacrilegi eix pensament
groller; brutalitat molt grossa ja sería donarli per llit de mort
aquesta obscura tomba!... Puc crèurela reclosa aquí en la plata,
menys preciosa dèu voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A
una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall.
Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
figura d'angel, més solament està esculpida a la superficie,
mentres que aquí es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa.
Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.

PORCIA
Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a
dintre, jo sóc vostra.

(Obre l'arca d'or)

EL PRÍNCEP
Oh, infern! Què es això? Una calavera que té un paper enrotllat
en una de ses conques. Llegimlo:

No es pas or tot lo que lluu,
sovint ho haveu sentit dir;
molts homes vènen llur vida
sols per contemplar mon brill.
Tanquen les daurades tombes
misèrrims cucs en llur si;
si haguessiu sigut discret,
lo mateix que sóu ardit;
de cos jove y vell de pensa,
ara en aquest pergamí
no hi tindrieu la resposta.
Adéu! Mon comiat es trist.

Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama
abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa
afligit me sento pera allargar una tant penosa separació. Així
sen van els dissortats.

(Sen va)

PORCIA
Alegra deslliurança! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del
séu color esculleixin ab igual fortuna!

(Sen van tots)



XI

VENECIA

UN CARRER

(Entren Salarino y Solanio)

SALARINO
Sí, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela;
Gracià s'ha embarcat ab ell, més estic segur que Llorenç no els
acompanya.

SOLANIO
Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux
qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio.

SALARINO
Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha
fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut
descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha
confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.

SOLANIO
Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant
extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu
mostrava pels carrers: _Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva
filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans
cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac
ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a
mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues
precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia!
Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats!_

SALARINO
Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: _Ohé!
sa filla, ses pedres, sos ducats!_

SOLANIO
Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sinó
ho pagarà ell tot això.

SALARINO
Diable! ara m'hi feu pensar, vós; un Francès ab qui jo parlava
ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la França de
l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab
sa opulenta càrrega. Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab
Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus.

SOLANIO
Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no
afligirlo.

SALARINO
No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia
de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan més
aviat possible. Ell li ha respost: _No ho feu pas, Bassanio, no
vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l
temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat
al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu
alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurança del
vostre amor per les demostracions que us semblin més
convincentes_. Dit això, els ulls plens de llàgrimes, ha girat la
testa, y d'esquena mateix, allargant el braç, ha pres la mà de
Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves.
Aleshores, s'han separat.

SOLANIO
Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo
a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell
mateix se dóna.

SALARINO
Sí, anem.

(Sen van)



XII

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entra Nerissa, seguida d'un criat)

NERISSA.
Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l
Príncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.

(Musica de corns)

(Entren El Príncep d'Aragó, Porcia y llurs seguicis)

PORCIA
Mireu: aquí hi ha les arques, noble príncep, si esculliu la que
guarda mon imatge, nostra festa nupcial serà prompte celebrada,
més si sóu dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap
mena, us disposeu a partir immediatament.

EL PRÍNCEP
El meu jurament me força a tres coses: per de prompte, mai
revelar a ningú l'arca per mí escullida; després, mai pretendre
una dòna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per fí, deixarvos
a l'instant, si la sòrt no m'acompanya.

PORCIA
Aquestes són les condicions a les quals jura sometres aquell qui
s'aventura a possehir ma pobra persona.

EL PRÍNCEP
Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!...
Or, plata y plom groller. _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar
tot lo que té_. Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o
aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! _Qui
m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen_. Lo què molts
homes desitgen? Aquest _molts_ potser designa la folla multitut
qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que
enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses,
com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire
lliure, part defòra del mur, al mateix indret del perill. Jo,
doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no
vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confòndrem ab les
barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata!
Dígam novament quina es la teva divisa: _Qui m'esculleixi
obtindrà lo que's mereix_. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar
de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mèrit? Que
ningú tingui la presompció de revertirse ab immerescudes
dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no
s'obtinguessin a força de corrupció; si els honors purs fossin
comprats no més al preu del propri mèrit, quanta gent núa veuriem
ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram
rossegaire s'arrebassaria del bon grà de l'honor! Y quantes
llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels
temps, treurien magnifica brostada!... Però anem a escullir. _Qui
m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. Jo preng lo que'm
mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aquí obro la porta a
la meva fortuna.

(Obra l'arca de plata)

PORCIA
Lo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera.

EL PRÍNCEP
Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un
paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que
diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! _Qui
m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. No mereixia altra cosa
que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus
mèrits?

PORCIA
El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos
papers de naturalesa oposada.

EL PRÍNCEP
Què diu aquí?

El foc m'ha trempat set voltes;
set voltes deu ser provat
per no esser erroni, el judici.
Una mena de gent hi ha
que no més abraça ombres,
y ombra es llur felicitat.
Ja ho sé que en eix món hi ha tontos
com jo, per fòra brillants.
L'esposa que a vós us plagui
meneu al llit, mes mon cap
serà y es símbol del vostre.
Ab això, aneusen, si us plau.

Com més aquí m'estés, més lleig paper hi faria. Ab una testa
d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues.
Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab
paciencia la meva desgracia.

(El Príncep d'Aragó sen va ab el séu seguici)

PORCIA
Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos
carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el dò
de malversarho tot ab llur sapiencia.

NERISSA
No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del
destí!

PORCIA
Anem! clou les cortines, Nerissa.

(Entra un missatger)

MISSATGER
Missenyora aont es?

PORCIA
Aquí. Missenyor, què vol?

MISSATGER
Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui
precedeix y anuncia la vinguda del séu amo. Porta de part d'ell
substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa,
ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No
he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril
ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com
aquest herald la vinguda del séu amo.

PORCIA
Prou, prou, no parlis més! Mitg temo que aviat no'm diguis que es
un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les
grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca
pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba.

NERISSA
Mestre Amor vulgui que siga Bassanio.

(Sen van tots)



XIII

UN CARRER DE VENECIA

(Entren Solanio y Salarino)

SOLANIO
Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?

SALARINO
Segueix corrent la brama, per ningú desmentida, que una de les
naus d'Antoni, carregada que era una riquesa, ha fet naufragi en
el estret, als _Goodwins_; penso que així s'anomena aquell
indret. Es un baix fons perillós y malestrug aon sepultades
geuhen les carcasses de molts navilis de fonda calada. Aquesta es
la nova, dat el cas que'l rum rum que jo't porto sigui un fill
dels que la veritat engendra.

SOLANIO
Voldria que fos tant fals com la més trafica de les comares que
mai hagi rosegat pa de pessic o bé fet creure als séus veíns que
les llàgrimes l'anegaven per la pèrdua d'un tercer espòs. Més
pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via
planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni,
l'honrat Antoni... Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne
de precedir el séu nom!...

SALARINO
Vaja! vés a la fí!

SOLANIO
Eh! Què dius?... Y bé, la fí es que ha perdut un navili.

SALARINO
Déu vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves pèrdues.

SOLANIO
Déixam dir a l'instant _Amen!_ de tanta por que tinc que'l diable
no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap
aquí en forma de juheu. (Entra Shilock) Y doncs, Shylock? Què's
diu de nou entre'ls marxants?

SHYLOCK
Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva
filla.

SALARINO
Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les
ales ab les quals ha emprès la volada.

SOLANIO
Y en quan a Shylock ja sabia que l'aucell tenia tota sa ploma, y
que en eix punt, està en la natura de tots els aucells el deixar
la vella.

SHYLOCK
Damnada està per tal fet.

SALARINO
Ben cert, si el diable la jutja.

SHYLOCK
Ma sang y ma carn revoltarse així!

SOLANIO
Què, vella carronya! Això't passa a la teva edat?

SHYLOCK
Vull dir la meva filla; que es ma sang y ma carn.

SALARINO
Hi ha més diferencia entre ta carn y la seva que entre la gaieta
y l'ivori, y en quan a les vostres sangs, la teva es el roig
most, la seva ví del Rhin... Però, digueunos, sabeu si Antoni ha
tingut o no alguna pèrdua en mar?

SHYLOCK
Quin altre mal negoci pera mí! Heus aquí un fallit, un trist
pròdig que ab prou feines gosa a mostrar el cap en el Rialto! Un
pidolaire que acostumava a venir a la plaça pera treure més al
sol que no tenia a l'ombra! Que no pensi ab sa lletra! No sabía
dirme altre nom que usurer. Que descuidi sa lletra! Acostumava a
deixar diners sols per delicadesa cristiana. Que oblidi sa
lletra!

SALARINO
Bah! no dubto que si Antoni't manqués, tu no li voldríes pas la
seva carn. De què't serviria?

SHYLOCK
D'esqué pels peixos. Y sinó pera satisfer ma venjança. Ell m'ha
fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de
guanyar mitg milló, s'ha rigut de mes pèrdues, s'ha mofat dels
meus tants per cent, ha trepitjat la meva raça, ha esbullat els
meus negocis, ha refredat mos amics y encès mos enemics... y per
quina raó? Perque sóc juheu! Que no té ulls un juheu? Un juheu no
té per ventura mans, órgans, proporcions, sentits, afeccions y
passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les
mateixes armes, no està subjecte a malalties d'una mateixa llei,
no's cura pels mateixos medis, no l'escalfa el mateix estiu y no
el refreda el mateix hivern que a un cristià? Si se'ns trenca la
pell no sagnem, acàs? No som forçats a riure si ens
pessigollejen? Si ens emmatzinen, que per ventura no morim
nosaltres? Y si ens ultratgen no tindrem dret a venjarnos? Si en
tot lo demés som com vosaltres, també volem assemblarvos ab això.
Quan un cristià es ultratjat per un juheu, aont el conduheix la
seva humilitat? A la venjança! Quan un juheu se sent ofès per un
cristià, seguint el séu exemple, aon deu dirigir sa paciencia?
Doncs siga, a la venjança! La perfidia que de vosaltres he après
jo me la faré valdre y caigui la desgracia sobre meu sinó
allissono a mos mestres.

(Entra un criat)

EL CRIAT
Senyors, mon amo Antoni, que's troba a casa seva, desitja
parlarvos a tots dos.

SALARINO
Nosaltres l'hem cercat per tots indrets.

SOLANIO
Aquí se'ns en acosta un que també es de la tribu! Dubto que sen
trobi un altre pera fer el tres, si es que'l mateix diable no
esdevé juheu.

(Sen van Solanio, Salarino y El Criat)

(Entra Túbal)

SHYLOCK
Digues, Túbal, quines noves portes de Gènova? Has trobat la meva
filla?

TÚBAL
D'ella he sentit parlar en més d'un indret, però no m'ha sigut
possible trobarla.

SHYLOCK
Malament! Malament! Remalament! Dóna per perdut un diamant que
m'havia costat dos mil ducats a Francfort! Mai fins ara havia
caigut la maledicció sobre la nostra raça; jo no l'he sentida
fins ara... Hi perdo dos mil ducats en tot això, sense comptar
algunes joies precioses, ben precioses joies!... Aquí la voldria
la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les
orelles!... Enterrada la voldria, aquí, a mos peus, ab els ducats
dins de sa caixa!... Y cap nova, cap, dels dos fugats!... No, ni
una!... Y ja ni sé quan han pujat tots els treballs de recerca.
Sí, pèrdua sobre pèrdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar
el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjança! Ah!
totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit
esclaten els sanglots, pera mon rostre són totes les llàgrimes!

(Plora)

TÚBAL
No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni
segons he sentit dir a Gènova...

SHYLOCK
Què! Què! Què? Una desgracia? Una desgracia?

TÚBAL
Ha perdut una nau que retornava de Trípoli.

SHYLOCK
Gracies a Déu siguin dades, bon Déu, gracies! Ja es ben veritat?
Ja es ben veritat?

TÚBAL
Jo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi.

SHYLOCK
Te dóno les gracies, bon Túbal!... Es una bona nova; sí, bona
nova! Bé! Bé! Y aont això? A Gènova?

TÚBAL
M'han dit que la vostra filla, a Gènova, ha malgastat vuitanta
ducats en una nit!

SHYLOCK
Me claves un punyal... Mai més veuré el meu or. Vuitanta ducats
d'un sol cop! Vuitanta ducats!

TÚBAL
Han vingut ab mí a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven
que no s'escaparà de fer fallida.

SHYLOCK
Això m'anima. El marejaré, el torturaré; això m'entussiasma.

TÚBAL
Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la
vostra filla a preu d'un mico.

SHYLOCK
La desgracia l'aplani! Com me tortures, Túbal: era la meva
turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria
donada per tot un bosc de micos.

TÚBAL
Y no hi ha dubte, Antoni està enfonzat.

SHYLOCK
Sí, tens raó, es veritat. Vés, corre, Túbal, retentme un home de
lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipació... Si no'm
paga, vull ferme ab el séu cor: quan ell hagi desaparegut de
Venecia faré tot el negoci que a mí em plagui. Corre, Túbal, y
vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Túbal. A la
nostra sinagoga, Túbal!

(Sen van)



XV

EL PALAU DE PORCIA, A BELMONT

(Entren Bassanio, Porcia, Gracià, Nerissa y altres acompanyantes.
Les arques estan visibles)

PORCIA
Jo us prego de detindreus. Espereu un dia o dos a aventurarvos;
si no acerteu, jo perdo així la vostra companyia. Tardeu doncs,
un poc més. Hi ha no sé què (no es pas l'amor, no,) que'm fa
sentir quan me doldria perdreus; y un tal pressentiment, ja sabeu
vós que no vindrà de l'odi. Pera ferme compendre mellor, doncs,
(y això que la verge sols gosa parlar ab el propri pensament), jo
voldria retenirvos un mes o dos aquí, abans que pera mí
temptessiu la fortuna. Jo podria ensenyarvos la manera de ben
escullir, sinó que aleshores seria una perjura y jo no ho seré
mai. Per altra part, podeu mal escullir y aleshores me deixareu
ab el negre dolor de no haver estat perjura. Malhagin els vostres
ulls! Són ells els que m'han encantat y mitg partit en dues:
vostra es l'una meitat, l'altra meitat es vostra... ai, volia dir
meva; però si es meva es també vostra, y així sóc vostra entera.
Oh! crudel destí el que alça un mur entre el proprietari y la
proprietat, y fa que sentintme jo vostra, no'm pogueu vós
pendre!... Si així passés que sen vagi la sòrt a l'infern y no
pas jo! Parlo massa, ja ho veig, més es pera aturar el temps,
allargarlo, retenirlo, distreurel y així retardar la vostra
elecció.

BASSANIO
Deixeume, deixeume escullir que aquest estat me posa en tortura.

PORCIA
En tortura Bassanio? Digueu així que en vostre amor s'hi amaga
alguna traició.

BASSANIO
Cap, a no esser que fos la terrible traició del dubte que em fa
tèmer per la possessió d'allò que estimo. Hi ha tant de parentiu
y afinitat entre la neu y la flama, com entre la traició y el meu
amor.

PORCIA
Sí, sí; però jo temo que ara no parleu com un home a qui la
tortura força a parlar.

BASSANIO
Prometeume la vida y diré tota la veritat.

PORCIA
Doncs siga; confesseu y viviu.

BASSANIO
Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau enclòs
la meva confessió. Oh dolcíssim torment quan l'atormentadora
desvetlla en mí la resposta que ha de deslliurarme! Anem! Guieume
a les arques y a la meva sòrt.

PORCIA
Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi
trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc... soni la
musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabarà com el cigne
que expira cantant; y perque sigui més fidel la comparança, mos
ulls seran el xaragall aon trobi ell l'humit coixí de mort. Mes
potser guanyarà: y aleshores què serà la musica? Oh, serà
l'esclat de la trompeteria de quan els vassalls fidels saluden a
un rei coronat de nou; serà el dolç ressonar d'aubada que's
filtra a l'orella del nuvi ensomniat y el crida a casament...
Mireusel! camina ab tanta magestat, però més ric d'amor que'l
jove Alcides al deslliurà la verge que l'afligida Troya oferia en
tribut al monstre de la mar. Jo estic disposta al sacrifici,
aquestes dònes, aquí, a part, són les Dardanianes, qui ab el
visatge descompost venen a veure el dessenllàs de l'acte...
Coratge, Hèrcul! Viu tu, y em faràs viure... Me corpren molta més
ansia a mí qui contemplo el combat, que a tu qui l'afrontes.

(Comença la musica. Mentres Bassanio medita davant les arques, se
sent la cançó que segueix:)

Digam aon l'amor s'hostatja?
En la testa o en el cor?
Digam com naix y es nodreix?
Respòn, respòn.

L'amor s'engendra en els ulls,
viu de mirades, y mor
en el breçol que l'ampara.
Brandem tots les campanes per l'amor.
Jo canto: Ning, nang, abranda!

TOTS
Ning, nang, abranda!

BASSANIO
Se veu que'ls més hermosos defòres poden esser els més falsos. El
món està en contínua decepció per culpa de l'ornament. Quan de
justicia's tracta, quina es la causa tant desesperada y negra que
un home de paraula dolça no n'atemperi l'horror? En religió hi ha
cap heretgia, per condempnable que sigui, que santificada per una
calva austera y autorisada per un text, no pugui amagar sa
baixesa dessota una bella forma? No hi ha cap vici, per petit que
sigui, que no prengui els colors de la virtut. Si n'abonden de
covards, ab el cor fals com esgraonada de sorra, que ostenten la
barba d'un Hèrcul y d'un Mart ferotge! Penetreu en son interior:
el séu fetge es blanc com la mateixa llet! S'acuiracen ab les
despulles de la força sols pera ferse temibles... Contempleu la
bellesa y veureu com se guanya a pes d'enflocadura; d'aqui ve
aquest miracle, nou en la naturalesa, de que les dònes més
opulentes siguin al mateix temps les més escuàlides. Mireu com
eixes trenes reguinxolades en anelles d'or y què ab l'airè's
mouhen tant graciosament sobre una pretesa hermosura, sovint no
són més que la deixa d'un altre cap, y aquell aon nasqueren geu
en el sepulcre! Què es l'ornament, sinó la platja del mar més
perillós? El vel magnífic qui cobreix una bellesa indiana? Es, en
una paraula, l'apariencia de la veritat ab que's vesteix un segle
pervers que als més prudents voldría esgarriar. Y per això, or
cridaner, aspre aliment de Mides, jo't rebutjo. (Senyalant l'arca
de plata) Y a tu també, pàlit y ordinari mediador entre home y
home... Però tu; oh! plom trist, que més aviat fas una menaça que
una promesa, tu'm commous per ta senzillesa més que per tes
paraules y jo sóc qui t'escullo! Que'n sigui el resultat la meva
ditxa.

PORCIA
Com se dissipen en els aires totes les altres emocions,
inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifança, y gelosia
d'ull verdós! Modérat tu, oh amor! calma ton èxtassi, atura
aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut
m'omplena massa y atenuarla deus, sinó de goig m'ofegaré.

BASSANIO, (obrint l'arca de plom)
Què veig aquí? El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-déu ha
pogut acostarse tant a la vida? Se mouhen aquests ulls o bé es
que veientlos els meus tremolen, que ells me semblen mourers? Y
aquests llavis mig oberts ab sa alenada de mel que els atravessa;
mur tant suau jamai ha separat a més suaus amics. En els cabells
l'artista ha imitat a l'Aràgnida teixint un filet d'or aont els
cors dels homes queden presos més aviat que els mosquits en les
teles d'aranya! Però aquests ulls!... Cóm hi ha pogut veure
l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia
prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a
terme. Més observeu una cosa: que tant com la realitat del meu
entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment
aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat...
Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura:

A vós qui no esculliu pas
guiat per l'apariencia,
bona sòrt y bona tria!
Doncs tal ditxa se us presenta,
no aneu a cercarne d'altra,
conteuteuvos ab aquesta.
Si esteu satisfet, si us don
vostra sòrt ditxa completa
gireuvos vers vostra dama
y ab un dolç bes reclameula.

Escrit deliciós! Ab el vostre permís hermosa dama... (Besa a
Porcia) Jo vinc, ab eix paper a la mà, a pendre y a oferir. El
lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu
haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y
aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y
fixa la mirada, no saben bé si aquella tempestat d'entussiasme
s'adressa o no an ell. Així, jo resto davant vós, tres cops
hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per
vós me sigui assegurada, firmada y confirmada.

PORCIA
Aquí em veieu, ben bé com sóc, Bassanio. Jo pera mi sola, no
tindria l'ambició d'esser molt més de lo que sóc. Pera vós sí que
voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més
bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre
apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats,
tot un tresor incalculable. Heu de saber qué la soma del meu
valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab
una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara
en la edat propria a esser ensenyada y més contenta d'haver
nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar
son esperit dócil a la vostra direcció, oh, senyor meu, mon
guiador, mon rei! Jo y tot lo que es meu, d'ara en avant es
vostre. Fa poc jo era el senyor d'aquesta bella finca, amo de mos
criats, de mi mateixa regna; més ara, en eix instant que us
parlo, la casa, els criats y jo també, tot es vostre, senyor. Tot
us ho dóno ab aquesta tombaga. Guardeula bé! Si la perdessiu o
donessiu, pressagi fóra això de la decadencia del vostre amor y
em donariau motiu de recriminarvos.

BASSANIO, (posantse en el dit la tombaga que Porcia li ofereix)
M'heu fet emmudir, senyora; es ma sang sola la que us respòn en
mes venes; y en totes les potencies del meu ser hi regna aquella
confusió que's manifesta en les remors de la multitut commosa per
l'amable arenga d'un príncep estimat; es un caos en el quin s'hi
barrejen tots els sentiments y es fonen en una suprema joia que
sense intenció s'expressa. Quan del meu dit manqui eixa baga, la
vida em mancarà; oh! sí, aleshores podeu cridar en veu forta:
Bassanio es mort.

NERISSA
Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist
realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar:
Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!

GRACIÀ
A vós, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo
tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que
els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que
Vostres Exelencies pensin solemnisar l'unió de llurs voluntats,
jo demano que a mi també se'm permeti casarme.

BASSANIO
De molt bona gana, si pots trobar muller.

GRACIÀ
Mercès a Vostra Senyoria; vós mateix men heu trobat una. Els meus
ulls són tant llestos com els vostres, missenyor. Vós heu vist la
mestreça y jo he mirat la serventa. Si vós estimaveu, jo també he
estimat, que no es del gust vostre ni del meu, l'entretenir les
coses. Vostra fortuna geia en aquestes arques, y la meva
igualment, com el fet us ho prova. Sang y aigua he suat pera
ferme voler, seca ting la boca de tan prodigar juraments d'amor,
y per fí, si tal promesa es una fí, la promesa he lograt
d'aquesta hermosa, que'l séu amor me donaria, si vós teniau la
sòrt de fervos vostra la mestreça.

PORCIA
Y es veritat, Nerissa?

NERISSA.
Sí, senyora, si vós hi consentiu.

BASSANIO
Y vós, Gracià, aneu de bona fe?

GRACIÀ
Sí, en bona fe, senyor.

BASSANIO
Molt honrades se veuran nostres nupcies ab vostre casament.

GRACIÀ, (a Nerissa)
Ens hem de jugar mil ducats ab ells a veure qui farà la primera
criatura.

NERISSA
Que deslliguem la borsa?

GRACIÀ
Y doncs; ab aquests jócs es impossible guanyar si un no's
deslliga la borsa. Qui ve cap aquí? Llorenç y la seva infidel y
l'altre! Solanio, mon vell amic Venecià!

(Entren Llorenç, Jèssica, y Solanio)

BASSANIO
Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es
que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar
tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y
compatriotes dóno la benvinguda.

PORCIA
Missenyor, igualment dic; són benvinguts del tot.

LLORENÇ
A Vostra Mercè, gracies. En quant a mí, missenyor, no m'animava
pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent
trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que
l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar.

SOLANIO
Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor
Antoni s'encomana a vós.

(Dóna una lletra a Bassanio)

BASSANIO
Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com està mon
lleal amic?

SOLANIO
Si està malalt, senyor, no més ho està de l'ànima, y si està bò,
el cos no hi té que veure. La seva carta us en donarà compte.

GRACIÀ (senyalant a Jèssica)
Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra
benvinguda. Vinga eixa mà, Solanio! Quines noves porteu de
Venecia? Cóm està el magnífic marxant, el nostre bon Antoni? Com
l'alegrarà la nostra bella fortuna; som uns Jasons y hem
conquerit el llegendari tresor.

SOLANIO
Tant de bò haguessiu conquerit el que ell acaba de perdre!

PORCIA
Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les
galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, séns dubte! Sinó,
quina altra cosa al món podría desfigurar fins a tal punt la
fesomia d'un home coratjós? Oh! Y com més va, pitjor? Bassanio,
permeteume, jo sóc una meitat del vostre esser y la meva gran
part haig de tenir en lo que eix paper us porta.

BASSANIO
Oh, dolça Porcia! Hi ha aquí algunes paraules de les més
desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dòna encisera, quan
per primera volta us fiu conèixer el meu amor, francament us vaig
dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo
era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dòna estimada,
heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me
realçava massa. Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu,
havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme
medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet
deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora,
es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per
aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat
totes ses empreses? Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trípoli,
de Mèxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbería, de les Indies, ni
un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdició dels
marxants?

SOLANIO
Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que
Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no
vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana
llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al
vespre està implorant al dux y vol remoure a son favor les
llibertats de l'Estat si no se li fa justicia. Han provat de
persuadirlo vint marxants, el mateix dux y els nobles de més alta
alcurnia, més ningú el treu de les seves rabioses raons: manca de
paraula, justicia, compromís firmat!

JÈSSICA
Quan jo ab ell era encara, li vaig sentir jurar davant Túbal y
Chus, de sa mateixa tribu, que més s'estimaria tenir la carn
d'Antoni, que vint voltes doblada, la soma que li deu; y jo sé,
missenyor, que si acàs no s'hi oposen l'autoritat, el poder y la
llei, malament anirà la cosa pel pobre Antoni.

PORCIA, (a Bassanio)
Y es vostre car amic, qui es troba en aquest trànsit?

BASSANIO
Mon amic més volgut, l'home més bò, i el cor més prompte, el més
incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor
romà més que en cap altre dels que a Italia respiren.

PORCIA
Quina quantitat li deu al juheu?

BASSANIO
Tres mil ducats.

PORCIA
Què! No més això? Doneunhi sis mil y esqueixeu la lletra; dobleu
y tripliqueu els sis mil abans que'l tal amic perdi un sol cabell
per culpa de Bassanio. Primer veniu ab mí a l'iglesia, doneume'l
nom d'esposa vostra, y desseguida us en aneu cap a Venecia, vers
l'amic; a mon costat, repòs no haurieu ab l'ànima intranquila.
Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat
ja sigui, porteu aquí vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y
jo, entre tant, aquí viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que
us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres
amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat
carament vull estimarvos. Però llegiume la lletra del vostre
amic.

BASSANIO, (llegint)
«Tendre Bassanio, s'han perdut tots mos vaixells; mos acreedors
esdevenen crudels; ma situació es molt apurada, ma lletra al
juheu perilla; y, ja que pagantla, a la força he de deixar de
viure, vull que sigui nul tot deute entre nosaltres dos, ab tal
que abans de morir us vegi; de totes maneres feu com us plagui;
si no es vostra amistat, no ha d'esser ma lletra la que us
decideixi a venir!»

PORCIA
Oh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu.

BASSANIO
Ja que'm doneu vostre permís, corro a apressarme; més, d'aquí a
la tornada, cap llit tindrà la culpa del meu retard, cap repòs
s'escorrerà entre vós y jo.

(Sen van tots)



XV

VENECIA

UN CARRER

(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)

SHYLOCK
Guarda, no li treieu pas l'ull de sobre... Que no sem parli de
compassió... Mireusel l'imbècil que deixava diners sense interès!
No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.

ANTONI
No obstant, escóltam, bon Shylock.

SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma
lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de goç sense motiu;
doncs bé! ja que sóc un goç no't fihis de mos uials. El dux me
farà justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut
en la temptació de creurel y sortir ab ell de presó.

ANTONI
Te prego que m'escoltis.

SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma
lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests
bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren,
s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull
que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.

(Shylock sen va)

SOLANIO
Més ferotge mastí no s'ha vist mai entre homes.

ANTONI
Deixemlo; no el seguiré més ab pregs inútils. Atenta contra ma
vida, prou sé per quin motiu: sovint jo he salvat de ses
persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aquí ve
el séu odi.

SOLANIO
Estic segur que'l dux no aceptarà com vàlit el vostre compromís.

ANTONI
El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre
les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia,
sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels
marxants de totes nacions que ab llur comerç fan l'esplendor de
la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han
deixat tant extenuat aquestes pèrdues y angunies que ab prou
feines si tindré una lliura de carn pera satisfer demà a mon
sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!... Déu vulgui que
Bassanio vingui a véurem pagar el séu deute y en pau tot lo del
món.

(Sen van)



XVI

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entren Porcia, Nerissa, Llorenç, Jèssica y Baltasar)

LLORENÇ
Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta
y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma
prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor. Més
si sabessiu a qui feu tal honor, a quin real cavaller presteu
ajuda, de quina abnegació es feta la seva amistat per monsenyor
vostre marit, estic segur que'l vostre desprendiment us
enorgulliria com mai cap altra bona acció ordinaria.

PORCIA
No m'he penedit mai d'haver fet bé, y no serà pas avui que
comensi. Entre companys qui viuen y passen el temps junts y
quines ànimes estant junyides igualment al llaç de l'amistat, deu
regnar una vera harmonia de temperaments, de gustos y maneres.
Això em fa creure que aquest Antoni, per esser l'amic de cor de
missenyor, deu assemblarse an ell. Essent així, m'ha costat ben
poc lliurar l'imatge de la meva vida del domini d'una infernal
crudeltat! Mes preng un tò que s'assembla massa al propri elogi;
deixem, doncs, això y parlem d'altra cosa. Llorenç, poso en
vostres mans la vetlla y direcció de casa meva, fins a la tornada
de missenyor. En quan a mí, vaig a cumplir la promesa feta
secretament al cel, de pregar y viure en contemplació, ab la sola
companyia de Nerissa, fins que son marit y missenyor tornin. A
dos llegües d'aquí hi ha un monestir, y allí estarem recloses. Jo
us demano que acepteu una càrrega que la meva amistat y les
circunstancies del moment us imposen.

LLORENÇ
Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades
ordres.

PORCIA
Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us
obehiran com al senyor Bassanio y a mí mateixa. Conserveuvos bé,
doncs; fins a més veure!

LLORENÇ
Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin!

JÈSSICA
A Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!

PORCIA
Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adéu,
Jèssica! (Sen van Jèssica y Llorenç) Ara, a tu, Baltasar. Sempre
fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa
lletra y fes tots els esforços humans pera esser depressa a
Pàdua; pósala a les propries mans del meu cosí el doctor
Bellario. Després, pren ab gran cura els papers y els habits que
ell te dònarà, y, sobre tot, ab la pressa més gran del món,
pòrtals a on cala el llahut públic que fa la via de Venecia. No
perdis temps en paraules, marxa; jo seré allà primer que tu.

BALTASAR
Me n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible.

(Sen va)

PORCIA
Nerissa, acóstat. Porto entre mans una empresa que t'es
desconeguda. Veurem nostres marits més prompte de lo que ells se
pensen.

NERISSA
Y ells a nosaltres, que'ns veuran?

PORCIA
Sí, Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes
d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes
dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més fí
dels dos y el que portarà de més bella faisó la daga. Veuràs com
sé estrafer l'aflautada veu que marca'l trànsit de l'adolescent a
l'home; com al nostre pas breu sé donarli força masculina, com
parlo de baralles ab l'aire fanfarró que'ls joves prenen, y com
sabré inventar dolces mentides! Quantes honorables dames hauran
caigut malaltes sospirant pel meu amor y llur vida hauré pres ab
ma duresa! Jo no podia pas complàureles a totes! Després vindrà'l
penediment y em sabrà greu, a la fi, d'haver causat sa mort. Jo
diré tant bé una vintena d'aquestes gracioses mentides que no
mancarà qui juri com fa més d'un any que he deixat les aules!...
Me ballen pel cap mil facecies de les que fan aquests arruixats
que ara'm convé imitar pel meu servei.

NERISSA
Ens pendran per homes?

PORCIA
Fuig! Quina pregunta si la sentís un alegre maliciós! Anem! Te
faré saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns
espera defòra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint
llegües.

(Sen van)



XVII

BELMONT

EN ELS JARDINS DE PORCIA

Entren Lancelot y Jèssica

LANCELOT
No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els
fills ne van geperuts; y es per això que jo tremolo per vós.
Sempre us he estat franc, que a no esser així no remouria en
vostre presencia aquest assumpte. Revestiuvos de coratge perque'm
sembla, en bona veritat, que esteu damnada. Sols resta una
esperança en vostre favor, y encara es una mena d'esperança
borda.

JÈSSICA
Dígam, si et plau, quina es aquesta esperança?

LANCELOT
En bona fe que sí; podeu confiar, en últim cas, que no heu estat
engendrada pel vostre pare y que no sóu la filla del juheu.

JÈSSICA
En efecte, aquesta sí que es una mena d'esperança borda. En
aquest cas, fóren els pecats de la meva mare els que caurien
sobre meu.

LANCELOT
Es cert, y per això jo temo que no sigueu damnada de pare y mare:
veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde,
vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda.

JÈSSICA
El meu marit me salvarà, que m'ha fet cristiana.

LANCELOT
La veritat, això no el fa gens abonable; bé erem prou numerosos
els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns
tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians
farà alsar el preu del porc: si tots n'hem de menjar, aviat ni
per un ull de la cara podrem gaudir d'una conna a la graella.

(Entra Llorenç)

JÈSSICA
Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aquí
ve justament.

LLORENÇ
Me fareu tornar prompte gelós, Lancelot, si seguiu atraient la
meva dòna pels racers.

JÈSSICA
Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Llorenç que Lancelot
y jo no'ns avenim. M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha
gracia pera mí, perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós
sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus
en cristians, feu alsar el preu del porc.

LLORENÇ, (a Lancelot)
Més pla me sería a mi justificarme d'això davant de la Republica,
que a vós de l'arrodoniment de la negresa. Sóu vós qui heu
engreixat a la serventa moresca, Lancelot.

LANCELOT
Y es bò que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això
demostra que la moresca no m'espanta.

LLORENÇ
Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jóc de
paraules! Me sembla que aviat serà el silenci el mellor encís de
l'esperit, y que sols els lloros tindran algun mèrit parlar. Vés,
estropell, entra a dir que's preparin pel dinar.

LANCELOT
Es per demés, senyor, tots tenen gana.

LLORENÇ
Bon Déu! estàs fet una estisora de les paraules! Dígalshi, doncs,
que preparin el dinar.

LANCELOT
També el dinar està preparat; el cobert haurieu de dir.

LLORENÇ
«Cobert» doncs, si així ho vols.

LANCELOT, (acotantse, el capell a la mà)
Oh, no; aquí, jo permaneixo descobert; sé quan us dec, senyor.

LLORENÇ
Un altre joc de paraules! Es què vols mostrarnos en aquest moment
tot el tresor de les teves gracies? Contesta planerament a mes
paraules senzilles. Vés dir a tos companys que posin el cobert a
taula, que comensin a servir y que nosaltres venim a dinar.

LANCELOT
Sí, senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat,
senyor; en quan a vós, senyor, vindreu a dinar quan així plagui a
vostre humor y fantasia!

(Sen va)

LLORENÇ
Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules! Aquest imbècil
ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però
conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots
armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú.
Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el
teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor
Bassanio?

JÈSSICA
Sobrepassant tota llohança. Ja cal que'l senyor Bassanio visqui
sabiament, perque oferintli la seva esposa una tant gran
felicitat, trobarà les alegries del cel aquí a la terra y si no
les sab fruhir aquí baix, que no esperi pas retrobarles allà
dalt. Ah! si dos déus fessin an el cel una posta sobre la valúa
de dues dònes de la terra, y Porcia fos una d'elles, ja caldria
realsar de bell nou a l'altra, perque com Porcia no n'hi ha dues
en eix món tosc y pobre.

LLORENÇ
Tu tens en mí com a marit, lo que ella es com esposa.

JÈSSICA
Ja ho sembla! que sem pregunti a mí això.

LLORENÇ
Ja ho preguntaré més tard; primer anem a dinar.

JÈSSICA
Llorençó, dèixam alabarte ara que tinc gana.

LLORENÇ
No, fesme el favor, deixèm això y ho rependrem per sobre taula;
allí, dígam lo que vulguis, y ho digeriré tot alhora.

JÈSSICA
Molt bé, vull treureus la careta.

(Sen van)



XVIII

VENECIA

UNA SALA D'AUDIENCIA

(Entren El Dux, els Senadors, Antoni, Bassanio, Gracià, Salarino,
Solanio y d'altres.)

EL DUX
S'ha presentat, Antoni?

ANTONI
A les ordres de Vostra Mercè.

EL DUX
Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra,
ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en
quin cor no hi arrela un brí de tendresa.

ANTONI
Sé que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva
dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha
medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo
la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la
calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva
ànima.

EL DUX
Que'l juheu se presenti davant del tribunal!

SOLANIO
A la porta s'espera; ara ve, mon senyor.

(Entra Shylock)

EL DUX
El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo també,
Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no més que fins a
l'hora del desenllàs, y que en aquell instant, donaràs proves
d'una indulgencia y pietat més extremades que ta crudeltat
aparenta. Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o
sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols
renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció
y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat
consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos
d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en
els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a
Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa. Tothom
aquí, espera una bona resposta, juheu.

SHYLOCK
Informada està Vostra Mercè de les meves intencions. Pel nostre
sant Sabath he fet jurament de no perdonar la desdita estipulada
en ma lletra. Si sem desatén, que'l mal recaigui sobre'ls vostres
privilegis y les llibertats de vostra ciutat! Me preguntareu
perque prefereixo una lliura de carnassa a tres mil ducats? An
això jo us respondré, solsament, que aquest es el meu gust. Que
no es una resposta? Suposeu que per casa meva corre una rata
que'm molesta y que a mi em plau donar dèu mil ducats pera ferla
emmatzinar!... Us convenç aquesta resposta? Hi ha qui no pot
sofrir que un porc respiri, altres que'n veient un gat ja's
desaforen, altres que no's poden retenir l'orina quan un sac de
gemecs els sona a l'orella; y així, la sensació, que es la
mestreça de la passió, la conduheix a mida de sos desigs o de ses
repulsions. Vetaquí, doncs, ma resposta: Així com no s'explica,
per cap raó fonamentada, perque a l'un l'esgarrifa'l crit del
porc, a l'altre'l gat inofensiu y casolà, a l'altre un sac de
gemecs que s'infla, y perque, tots obeint a una feblesa
inevitable, martiritzen an aquell que'ls ha martiritzat, jo,
igualment, per explicar la raó d'aquest crudel procès, no vull,
ni en puc donar cap altre, que l'antiga horror y conscient odi
que per Antoni sento... Aquesta resposta us acontenta?

BASSANIO
Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab
que't rabeges.

SHYLOCK
No estic obligat a plàuret ab la meva resposta.

BASSANIO
Maten tots els homes als sers a qui no estimen?

SHYLOCK
S'odía a un ser que mort no se'l vulgui?

BASSANIO
No tot agravi engendra fatalment l'odi.

SHYLOCK
Què! Te plauria sentir dues voltes el fibló d'una serp?

ANTONI
Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Tant valdria
encaminarvos a la platja y dir a la grossa mar que abaixés sa
natural alsaria; preguntar al llop perque fa belar l'ovella en
cerca de son anyell; voler obligar al pins de la montanya a no
cimbrejar llurs altes copes y a no brunzir quan pels oratges del
cel són agitades; tant us valdria empendre la més dura tasca, com
provar (doncs res hi ha més dur) d'entendrir aquest cor juheu.
Així demano que no se li ofereixi res més, que no's provi cap més
medi. Fòra aplaçaments! Acabin les argucies! Vinga a mí ma
sentencia, y al juheu sa requesta!

BASSANIO
Te dóno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.

SHYLOCK
Si cada hu d'aquests sis mil fos partit en sis y si cada part fos
un ducat, jo tampoc te'ls voldria; vull ma lletra y fòra.

EL DUX
Com pots esperar misericordia si tu no'n mostres gens?

SHYLOCK
Quin judici he de tèmer si no manco a la llei? Teniu vosaltres,
en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo
mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat...
Vindré jo y us diré: _Proclameulos lliures! Caseulos ab els
vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues?
Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els
vostres afalaguin llurs paladars!_ Y vosaltres me respondreu:
_Aquests esclaus són nostres..._ Doncs, bé, jo responc igual: la
lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva,
y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de
Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.

EL DUX
El meu poder me permet disoldre'l tribunal a no esser que
Bellario, sabi doctor que he enviat a cercar pera determinar
aquest cas, arribi avui mateix.

SALARINO
Missenyor, a fòra hi ha un missatger, recent arribat de Pàdua ab
una lletra del doctor.

EL DUX
Que's porti eixa lletra! Que vingui el missatger!

BASSANIO
Asserènat, Antoni! Vaja, amic meu! més coratge! Tindrà'l juheu ma
carn, ma sang, mos ossos, tot, abans que per mí s'escoli una gota
de ta sang.

ANTONI
Jo sóc l'ovella apestada del remat, la que cal matar. La fruita
més madura es la que més aviat cau a terra; deixeume caure. Lo
mellor que fareu, Bassanio, es viure per dictar el meu epitafi.

(Entra Nerissa disfressada d'escribà)

EL DUX
Veniu de Pàdua, de part de Bellario?

NERISSA
Sí, missenyor, Bellario envia'l séu salut a Vostra Mercè.

(Dóna una lletra al Dux)

BASSANIO
Per què tant vivament esmoles eixa fulla?

SHYLOCK
Per tallar lo que'm pertoca d'aqueix fallit.

GRACIÀ
No en el cuiro, sinó en el teu cor esmoles la teva arma, aspriu
juheu! Oh, no; no hi ha cap metall, ni la mateixa destral del
butxí, que sigui més tallanta que ta rencunia d'acer! Es que cap
preg no't pot commoure?

SHYLOCK
Cap que tu puguis imaginar.

GRACIÀ
Oh! dampnat siguis, inexorable cà! Mala justicia que't deix
viure! Tu em poses en perill de ferme perdre la fe y creure com
Pitàgores que les ànimes de les besties passen al cos de l'home.
Ton esperit ferésteg dava vida a un llop que fou penjat, per
haver degollat un home; y aquella ànima ferotge despresa de la
bestia s'allotjà dins teu quan eres en el ventre de ta heretja
mare! Tos apetits són els d'un llop, sanguinaris, famolencs y
furiosos.

SHYLOCK
Mentres ab tes injuries no'm raspis la firma d'aquesta lletra, no
danyaràs més que tos pulmons cridant tant fort. Referma el teu
esperit, bon jove, sinó rebrà una sotregada mortal... Aquí
justicia espero.

EL DUX
Aquesta lletra de Bellario recomana un jove y sabi doctor a
l'Audiencia. Aon se troba?

NERISSA
S'espera molt aprop d'aquí, per saber si vós el voleu admetre.

EL DUX
Ab tota l'ànima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y un
acompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, el
Tribunal escoltarà la lletra de Bellario.

L'ESCRIBÀ, (llegint)
«Sàpiga Vostra Mercè, que la seva lletra m'ha trobat molt malalt;
però en el mateix instant que son missatger arribava, jo rebía
l'agradable visita d'un jove doctor de Roma que s'anomena
Baltasar. L'he informat de la causa pendenta entre el juheu y el
marxant Antoni. Hem fullejat abdós molts llibres. Ell us porta la
meva opinió; us la mostrarà refinada per sa propria ciencia, tant
extensa, que jo em quedaria curt al lloharla; y obeint a mos
precs, ell satisfarà en lloc meu les intencions de Vostra Mercè.
Que'ls anys que li manquen no el deixin mancat de la vostra alta
estima; no, per favor, car mai s'ha vist en un cos tant jove una
tant madura testa. Jo el deixo a vostre amable atenció, ben segur
de que la prova ha de sobrepujar a mes llohances.»

EL DUX
Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el
doctor qui ve. (Entra Porcia, en habit de doctor juris) Doneume
vostra mà. Veniu de part del vell Bellario?

PORCIA
Sí, missenyor.

EL DUX
Són ben vingut aquí. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del
cas ara present davant del Tribunal?

PORCIA
Conec a fons la causa. Quin es aquí el marxant, y quin es el
juheu?

EL DUX
Antoni, y vós també, vell Shylock, acosteuvos els dos.

PORCIA
Es Shylock vostre nom?

SHYLOCK
Shylock m'anomeno.

PORCIA
Intenteu un procès de ben extranya natura; mes haventvos colocat
de ple dins del nostre dret, les lleis de Venecia no poden
oposarse a la vostra demanda. (A Antoni) Sóu vós el sotmès a sos
rigors, no es cert?

ANTONI
Sí, segons ell.

PORCIA
Reconeixeu com vostra la lletra?

ANTONI
La regonec.

PORCIA
Doncs cal que'l juheu tingui clemencia.

SHYLOCK
En virtut de quin manament, si us plau?

PORCIA
No es cosa que's comandi la clemencia. Del cel devalla, com una
pluja suau, damunt del lloc aont impera; bàlsam de virtut doble
que fa bé a qui el prodiga y al socorregut. Es la força de les
forces. An els monarques, desde llur sitial, els escau mellor que
la corona. Llur ceptre representa la força del poder temporal, es
l'atribut de majestat y de temença del qual emanan el respecte y
terror que els reis inspiren. Més la clemencia plana per damunt
l'autoritat del ceptre; son sitial està en el cor dels reis, es
l'atribut del mateix Déu; y el poder terrenal que més a Déu
s'acosta es el que sab atemperar la justicia ab la clemencia. Per
lo tant, juheu, ab tot y apoiarte en la raó de la justicia,
considera lo següent: que ab l'estricte justicia cap de nosaltres
se salvaría. Demanem clemencia ab la pregaria y es la pregaria
qui ens condueix a tots a esser clements. Tot quan acabo de dir
es pera ablanir la justicia de la teva causa; si tu persisteixes,
el recte tribunal de Venecia no té més a fer que pronunciar sa
sentencia contra aquest marxant.

SHYLOCK
Que'ls meus actes recaiguin sobre el meu cap! Jo reclamo la llei,
la pena y la desdita en ma lletra estipulada.

PORCIA
Es que ell no està en disposició de tornarvos el diner?

BASSANIO
Sí, a fe. Jo li ofereixo davant del Tribunal; fins li doblo la
soma. Si això no es prou, jo em comprometré a pagarla dèu voltes,
donant com penyora mes mans, mon cap, mon cos. Si encara es poc
això, ben palesa es la mostra de que la maldat vol aterrar a
l'ignocencia. Jo us ho prego, per una volta trepitgeu la llei ab
la vostra autoritat. Davant de la gran justicia, cometeu una
injusticia lleu, y dompteu el crudel monstre de sa feresa.

PORCIA
Això no té d'esser: cap poder hi ha a Venecia que pugui trencar
un decret fixat. Constaria això com un precedent, y ab aquest
exemple, no pocs abusos trastornarien l'Estat. Això no pot esser.

SHYLOCK
Aquest jutge que ens ha arribat es un Daniel! Oh! sí, un Daniel!
No sabs, jove y sabi jutge, com t'honoro!

PORCIA
Ensenyeume la lletra, si us plau.

SHYLOCK
Teniula, reverendíssim doctor; teniula.

PORCIA
Shylock, aquí se t'ofereix triplicat ton diner.

SHYLOCK
Hi ha un jurament! Un jurament! Un jurament que jo he fet al cel!
Tacaria mon ànima ab un perjur? No, ni per tot Venecia.

PORCIA.
Doncs, siga! El venciment ha caigut; y legalment, ab eix paper,
el juheu pot reclamar una lliura de carn, que ell mateix deu
tallar de vora'l cor del marxant... Tingues clemencia; pren tres
cops ton diner y dígam que esqueixi la lletra.

SHYLOCK
Quan se m'hagi pagat conforme ab lo que ella dicta! Se veu que
sóu un jutge recte; coneixeu bé la llei; heu exposat netament el
cas: jo us encarrego, en nom de la llei que vós dignament
sosteniu, de procedir al judici. Us juro, per la meva ànima, que
cap paraula d'home pot ferme vacilar. Ma lletra es ma força.

ANTONI
Demano al Tribunal que dicti prompte el séu judici.

PORCIA
Sabeulo, doncs! (A Antoni) Oferir vostre pit a la seva arma.

SHYLOCK
Oh, noble jutge! Oh, excelent jove!

PORCIA
Doncs el comentari y esperit de la llei, en res s'oposen a la
pena estipulada clarament en aquesta lletra.

SHYLOCK
Es molt veritat! Oh, sabi jutge equitatiu! Quan més vell ets de
lo que sembles?

PORCIA, (a Antoni)
Mostreu el vostre pit nuu.

SHYLOCK
Cert, son pit; així ho diu la lletra. No es veritat, noble jutge?
Vora mateix del cor, són aquestes les mateixes paraules.

PORCIA
Exactes. Hi ha aquí una balança pera pesar la carn?

SHYLOCK
Jo en tinc una a punt.

PORCIA
Tingueu també un cirurgià, pagat per vós, Shylock, a fi d'embenar
la ferida per que ell no perdi sang fins a morir.

SHYLOCK
Això està especificat en la lletra?

PORCIA
No hi consta això, però què hi fa? Bò seria que ho fessiu per
caritat.

SHYLOCK
Trobo que no cal; no ho diu pas la lletra.

PORCIA, (a Antoni)
A veure, marxant, teniu quelcom pera dir?

ANTONI
Poca cosa. Estic dispost y armat perfectament. Doneume vostre mà,
Bassanio; adéu! No us entristiu, si per vós me veig reduit a tal
extrem, car la fortuna se mostra en aquest cas més indulgenta que
de costum. Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que
sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat
tota una època de pobresa; a mí m'escursa els dies penosament
llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa:
conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt
que us estimava; feu justicia al mort. Y quan li hagi estat
contada l'historia, que digui ella si no es veritat que Bassanio
ha tingut un amic! No us penediu d'haverlo perdut aquest amic,
que ell no's penedeix pas de pagar vostre deute. Espero tant sols
que'l juheu talli prou profondament, y a satisferlo vaig
desseguida ab tot el meu cor.

BASSANIO
Antoni, estic casat ab una dòna a qui vull tant com a ma propria
vida; però, ma vida mateixa, ma esposa, el món enter, no són pera
mi de més valúa que la teva existencia: estic dispost a perdreuho
tot, sí, a sacrificarho tot an aqueix monstre pera salvarte.

PORCIA
Poc agraida se us deuria mostrar vostra esposa, si us sentia fer
una semblanta oferta.

GRACIÀ
Jo us juro que estimo a la meva esposa; doncs bé, al cel la
voldria si pogués influir a que algun sant apaibagués aquest
juheu ferotge.

NERISSA
Feu bé de dirho lluny de sa presencia, altrament aquest desig
torbaria la pau de casa vostra.

SHYLOCK, (apart)
Quins marits, els cristians! Jo ting una filla; que Déu li dóni
per espòs un descendent de Barrabàs primer que un cristià. (En
veu alta, a Porcia) Malgastem el temps. Us prego que procediu a
la sentencia.

PORCIA
Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te
l'adjudica y la llei te la dóna.

SHYLOCK
Oh, jutge ponderat!

PORCIA
Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho
concedeix.

SHYLOCK
Oh, el sapient jutge! D'això en dic una sentencia! Vaja!
prepareuvos.

PORCIA
Atúrat un poc. No acaba tot aquí. Aquesta lletra no't dóna ni una
sola gota de sang. Els termes fidels són: _una lliura de carn._
Pren, doncs, lo que't pertoca, pren ta lliura de carn; més, si
tallantla, verses una sola gota de sang cristiana, tes terres y
tos bens, conforme a les lleis de Venecia, són confiscats a favor
de l'Estat venecià.

GRACIÀ
Oh, jutge ponderat! No sents, juheu?... Oh, el sapient jutge!

SHYLOCK
Això consta en la llei?

PORCIA
Tu mateix pots veure el text. Ja que tant reclames justicia,
justicia tindràs, pots estarne segur, y més de la que desitges.

GRACIÀ
Oh, el sapient jutge! Fíxathi bé, juheu!... Oh, el sapient jutge!

SHYLOCK
Així acepto l'oferta... Pagueume tres cops la lletra y en pau el
cristià!

BASSANIO
Aquí tens el diner.

PORCIA
Poc a poc! Tindrà el juheu plena justicia... Poc a poc!... Ningú
ens apressa! No fugirem de l'esperit de la lletra.

GRACIÀ
Oh, juheu! Quin jutge tant ponderat! Quin sapient jutge!

PORCIA
Prepàrat, doncs, a tallar la carn. No versis sang; no'n tallis
poc ni massa, sinó ben justa una lliura de carn. Si en talles més
o menys de la lliura justa, si aumentes o disminueixes el pes
convingut, encara que no més sigui de la vintèssima part d'un sol
trist gra, si la balança cau sols un cabell de l'un costat,
moriràs y seran confiscats tots els teus bens.

GRACIÀ
Oh, un segon Daniel! Un Daniel, juheu! Ara sí que't ting,
heretge.

PORCIA
Què esperes, juheu? Pren lo que't toca.

SHYLOCK
Doneume la mota y deixeu que me'n vagi.

BASSANIO
A punt la ting; prentla.

PORCIA
L'ha refusada en plena Audiencia. No tindrà més que lo que en
recte justicia li pertoca.

GRACIÀ
Un Daniel, ho repeteixo! un segon Daniel! Gracies, juheu, per
haverme fet de consueta d'eixos mots.

SHYLOCK
Què! Ni la trista mota em dareu?

PORCIA
Tindràs tant sols l'estipulada desdita. Prentla a tos danys y
perills, juheu.

SHYLOCK
Que la cobri el diable, en aquest cas! No m'aturo més temps a
discutir.

PORCIA
Espérat, juheu. La justicia no't deixa encara lliure: En les
lleis de Venecia consta que, si s'arriba a provar que un
extranger, directa o indirectament, atenta a la vida d'un
ciutadà, la persona menaçada s'incauta de la meitat dels bens del
ofensor; l'altra meitat passa a la caixa especial de l'Estat y la
vida del culpable resta a la mercè del Dux que'n disposarà a son
albir. Per lo tant, jo dic que tu't trobes en el cas previst, car
es de pura evidencia que indirecta y fins directament has atentat
a la propria vida del qui ara es defensa, y t'has atret la pena
fa poc dita. Flecta, doncs, els genolls y implora la gracia del
Dux.

GRACIÀ
Demana permís pera anar a penjarte. Més si els teus bens passen a
l'Estat, ni diners tindràs pera comprar una corda; caldrà, doncs,
que l'Estat te pengi a costa seva.

EL DUX
Pera que vegis quan difereix el teu sentir del nostre, te perdono
la vida abans de demanarmho. L'una meitat dels teus bens es pera
Antoni, l'altra passa a l'Estat; més el teu penediment pot
alleugerir la confiscació fins a una senzilla esmena.

PORCIA
De part de l'Estat, bé; no, de la part d'Antoni.

SHYLOCK
Fòra! preneu ma vida y tot, no'm perdoneu de res. Me deixeu sense
casa si us emporteu el séu sostén; me lleveu la vida prenentme
els medis de viure.

PORCIA
Quina mercè li acorda la vostra pietat, Antoni?

GRACIÀ
La mercè d'una forca, res més, en nom de Déu!

ANTONI
Que Missenyor, el Dux y tot el Tribunal se serveixin deixarli,
neta de tot recàrrec, la meitat dels séus bens. L'altra meitat
que me la deixi a mi a interès, y quan ell mori, jo consento en
restituirla al jove cavaller que no fa molt se li emportà la
filla. Imposo dues condicions an aquesta gracia: la primera, es
que's faci cristià al moment; la segona, es que, per acta extesa
davant del Tribunal, faci donació a son gendre Llorenç y a la
seva filla de tot quan al morir posseheixi.

EL DUX
Això farà, o jo li revoco la gracia que acabo d'otorgarli.

PORCIA
Hi consens tu, juheu? Què dius?

SHYLOCK
Hi consento.

PORCIA
Escribà, exteneu l'acta de donació.

SHYLOCK
Per favor, deixeume anarmen d'aquí; no'm trobo gens bé. Envieume
l'acta y la firmaré.

EL DUX
Vesten, més no deixis de firmarla.

GRACIÀ
Dos padrins tindràs a ton bateig. Ah! si jo hagués estat jutge,
prou n'hauries tingut una dotzena y que t'haurien acompanyat, no
a les fonts babtismals, sinó a la forca.

(Shylock sen va)

EL DUX, (a Porcia)
Us prego ab tota l'ànima, senyor, que vingueu a dinar a casa
meva.

PORCIA
Jo prego humilment a Vostra Mercè que em dispensi: cal que
retorni aquesta nit a Padua, y he d'empendre la marxa desseguida.

EL DUX
Me sab molt greu que'la manca de lleure us esclavitzi. Antoni,
retribuhiu com cal eix cavaller, car, al meu parer, li deveu
moltissim.

(El Dux, els Magnifics senadors y llur seguici, desapareixen)

BASSANIO, (a Porcia)
Digníssim cavaller, gracies al saber vostre, mon amic y jo ens
hem lliurat d'una pena crudel... Acepteu com honoraris els tres
mil ducats que's destinaven al juheu; gustosament us els oferim
pel vostre grat servei.

ANTONI
Y us devem, per sempre més, el nostre afecte y el nostre més
franc desprendiment.

PORCIA
Ben pagat es qui content resta. Jo estic content d'havervos
deslliurat y per lo tant per ben pagat me dóno. Mai mon ànima ha
estat més mercenaria que avui. Us demano tant sols que em
regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de
vosaltres.

BASSANIO
Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir.
Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo
com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera
es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona.

PORCIA
Tant me forceu que us obeheixo. (A Antoni) Doneume els vostres
guants, y els portaré en memoria vostra. (A Bassanio) Per
l'afecció que em demostreu, aquesta anell aceptaré... no retireu,
no, vostra mà, que no us pendré res més; vostra amistat això em
refusa?

BASSANIO
Aquesta anell, oh, bon senyor? Si no val res aquesta anell!
Vergonya sentiria de donarvos tal cosa.

PORCIA
No vull res més que això; y ara, veieu? ja es una fantasia meva.

BASSANIO
Te una importancia pera mí que sobrepassa sa valúa. Jo faré fer
una proclama en cerca de la més preciosa tombaga de Venecia y us
l'oferiré; mes perdoneume, aquesta no puc.

PORCIA
Ja veig, senyor, que sóu lliberal... al oferir. Vós m'heu
ensenyat de cop a demanar y ara me sembla molt bé, que em voleu
ensenyar com s'ha de respondre al qui demana.

BASSANIO
Oh, senyor, aquesta anell me fou donada per ma esposa; y quan en
mon dit la posava ella mateixa, me feu jurar que mai devia
vèndrerla, donarla ni pèrdrela.

PORCIA
Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra
esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria
d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada.
Està bé. Que la pau us acompanyi!

(Porcia y Nerissa sen van)

ANTONI
Doneuli, mon Bassanio, la tombaga. A les recomanacions de la
vostra esposa poseuhi el contrapès dels seus servéis y de
l'amistat meva!

BASSANIO
Vés, corre, Gracià, y aconsegueixlo; dónali l'anell, y, si pots,
feslo venir a casa d'Antoni. Corre, fes via.

(Gracià sen va)

Anem tranquilament a casa vostra. Demà, de bon matí, volarem tots
dos cap a Belmont. Veniu, Antoni.



XIX

VENECIA

UN CARRER

(Entren Porcia y Nerissa)

PORCIA
Entérat de la casa del juheu, preséntali aquesta acta, y obligal
a firmar. Aquesta nit emprenem la marxa y arribarem un dia primer
que els nostres marits a casa. Aquesta acta serà la benvinguda
que a Llorenç donarem.

(Entra Gracià)

GRACIÀ
Gentil senyor, gracies a Déu que us trobo: missenyor Bassanio,
havent reflexionat bé, us envia aquesta anell y solicita la
vostra companyia a dinar.

PORCIA
Es del tot impossible. En quant a la tombaga, l'acepto vivament
agrait; feuli constar, us ho prego. Ah! y us prego també que
ensenyeu a mon jove escribà la casa del vell juheu.

GRACIÀ
De molt bona gana.

NERISSA, (a Porcia)
Voldria dirvos una paraula, senyor. (En veu baixa) Vaig a veure
si a mon marit li faig donar l'anell que em va jurar guardar
sempre.

PORCIA
Te la donarà, jo en responc. Ab llur antiga paraula d'honor
voldran sostenir que era a uns homes a qui han fet present de
nostres tombagues; però nosaltres, jurant més fort que ells, els
sostindrem lo contrari. Vés y aprèssat; ja sabs aon t'espero.

NERISSA, (a Gracià)
Vaja, car senyor meu, voleu mostrarme aquesta casa?



XX

BELMONT

EN EL PARC. AVINGUDA QUE CONDUEIX AL PALAU DE PORCIA

(Entren Llorenç y Jèssica)

LLORENÇ
Com resplandeix la lluna! En una nit com la d'avui, mentres el
ventijol lleuger besava dolçament els arbres, que no remorejaven;
en una nit com la d'avui, Troylus degué enfilarse en els murs de
Troia y exhalar la seva ànima vers les tendes gregues aon
reposava Crèssida!

JÈSSICA
En una nit com la d'avui, Tisbe, desvetllant ab passos tremolosos
la rosada, vegé l'ombra del lleò primer que la mateixa bestia, y
fugí esfarehída.

LLORENÇ
En una nit com la d'avui, Dido, ab una branca de sàlzer a la mà,
s'estava dreta en la deserta platja y ab senyes pregava a son
benamat de retornar a Cartago.

JÈSSICA
En una nit com la d'avui, cullía Medea les herbes encantades que
rejoveniren el vell Eson.

LLORENÇ
En una nit com la d'avui, Jèssica s'envolà de casa l'opulent
juheu y ab un amant gentil fugí de Venecia fins a Belmont.

JÈSSICA
Y en una nit com la d'avui, prometía el jove Llorenç aimarla
molt, y li robava l'ànima ab mil juraments tots ells mentida!

LLORENÇ
Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una
capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar.

JÈSSICA
Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però,
escolteu! Sento els passos d'un home.

(Entra Esteve)

LLORENÇ
Qui tant depressa avança, en el silenci de la nit?

ESTEVE
Un amic.

LLORENÇ
Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?

ESTEVE
Esteve es el meu nom, y us porto la nova que abans d'apuntar el
dia tindrem la mestreça aquí a Belmont; camina ja per aquesta
encontrada, flectant el genoll davant de les santes creus y
pregant per la felicitat del séu matrimoni.

LLORENÇ
Qui ve més ab ella?

ESTEVE
Un sant ermità y la seva acompanyanta; ningú més. Us prego que em
dieu si el meu amo ha retornat.

LLORENÇ
Encara no. No hem tingut noves d'ell. Jèssica, anem, si us plau,
preparemnos pera rebre ab alguna cerimonia la mestreça de la
finca.

(Entra Lancelot y crida)

LANCELOT
Sol, la! Sol, la! Hop! Hei Hop! Sol, la! Sol, la!

LLORENÇ
Qui crida?

LANCELOT
Sol, la! Heu vist a mestre Llorenç y a la senyora Llorenç? Sol,
la! Hei!

LLORENÇ
Déixat d'heis, company! Som aquí.

LANCELOT
Hei? Aont? Aon?

LLORENÇ
Aquí.

LANCELOT
Aquí, doncs. Digueulos que ha arribat un correu de la part del
meu amo ab el corn ple de bones noves. Abans d'apuntar el dia
serà aqui.

(Sen va)

LLORENÇ
Anem, ma dolça aimia, a esperar llur arribada. Mes per què
anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vós mateix
al palau que vostra mestreça està apunt d'arribar y feu jugar
l'orquestra a l'aire lliure. (Esteve sen va) Dessobre eix banc
quan dolçament s'adorm el clar de lluna! Assentèmnoshi y que els
sons de la musica es filtrin en nostres orelles! La calma, el
silenci y la nit s'agermanen ab la pura harmonía. Asséntat,
Jèssica. Mira com la volta del cel arreu està puntejada d'esferes
d'or lluminoses. De tots aquests punts brillants que tu
contemples, no n'hi ha cap, fins el més petit, que en son
moviment no canti com un angel en eterna harmonía ab els
querubins d'ulls tendres. Semblanta harmonia regna en els
esperits immortals; mes tant que'ls cobreix eixa argila moridora
ab son groller vestit, no la podem percebre. (Entren els musics)
Comenceu! Ab un himne desvetlleu a Diana. Que'ls vostres més
dolços accents arribin a l'orella de vostra mestreça! Atraieula a
sa llar ab la musica.

(Musica)

JÈSSICA.
Mai me poso alegra quan sento una dolça harmonía.

LLORENÇ
Perque els sentits us resten tots absords. Observeu no més una
vacada feréstega y lliberta, una munió de poltres indomptables;
comencen a botre desenfrenadament y a bruelar y a renillar moguts
per la xardor de llur sang. Mes que sentin per etzar el toc d'una
trompeta, o que qualsevulla altra musica ressoni en ses orelles,
y els veureu de sobte deturarse tots, trasmudat llur ferotge
esguard en èxtassi encongit sota el suau encís de la musica.
Perxò els poetes han imaginat que Orfeu atreia els arbres, les
pedres y les ones, perque no hi ha cap esser tant bast, tant dur,
tant furiós, que per un instant la musica no'n atemperi sa
natura. L'home que en si no porta musica y que els sons
harmoniosos no el commouhen, es proprici a furts, enganys y
traidoríes. Els impulsos de la seva ànima són tristos com la nit
y ses afeccions negres com el Tartar. No't fiis d'un tal home!...
La musica escoltem.

(Entren Porcia y Nerissa y permaneixein allunyades)

PORCIA
Aquesta llum que's veu, crema en la meva sala. Quan lluny sa
claror envia eixa petita flama! Així una bona acció brilla entre
gent dolenta.

NERISSA
Quan la lluna brillava, no vèiam el llum.

PORCIA.
Tal com la més alta gloria ofega a la més petita. Brilla un
ministre igual que un rei, avans que'l rei se deixa veure, y
aleshores tot son prestigi se fon com un xaragall dels camps en
l'immensitat dels mars... Una musica! Escolta!

NERISSA.
Es la vostra, senyora, la de la casa.

PORCIA.
Ara ho veig, sols en son lloc les coses son perfectes; me sembla
molt més harmoniosa que de dia.

NERISSA.
Es el silenci, qui li dóna aqueix encís, senyora.

PORCIA
Pel qui no hi posa esment, canta el corb tant bé com l'alosa, y
crec que si el rossinyol cantava de dia, mentres les oques
quaquegen, no tindría pas més fama de bon cantaire que'l reietó.
Quantes coses no obtenen sinó a son degut temps el complement de
la perfecció y de la llohança! Oh, silenci! La lluna dorm ab
Endymió, y no vol esser desvetllada!

(Calla la musica)

LLORENÇ
Es la veu de Porcia, si no m'erro molt.

PORCIA
Me coneix, com el cego coneix al cucut, pel sò lleig de la veu.

LLORENÇ
Senyora, sigueu la benvinguda a casa vostra.

PORCIA
Venim de pregar per la bona fortuna de nostres marits que creiem
haver favorescut ab la nostra intercessió. No han retornat?

LLORENÇ
Encara no, senyora; mes fa poc s'ha presentat un correu anunciant
llur pròxima arribada.

PORCIA
Entra a casa, Nerissa. Dóna l'ordre a mon servei de no fer cap
demostració sobre la nostra abscencia. No en digueu res, Llorenç;
ni vós, Jèssica.

(Se senten sonar trompetes)

LLORENÇ
Vostre marit no es lluny; aquestes són les trompetes de sos
heralds. No som garlaires, senyora; no temeu res.

(Entren Bassanio, Antoni, Gracià y llur seguici)

BASSANIO
Se'ns faria de jorn a la mateixa hora que als antípodes, si vós
apareguessiu sempre que el sol ens deixa.

PORCIA
La brillantor desitjo de la llum, sense tenir la seva lleugeresa!
Una dòna lleugera es la ruína del marit; que mai la meva
lleugeresa pugui aterrar a Bassanio! Deixem lo demés a la mà de
Dèu!... Sigueu el benvingut a casa vostra, senyor meu.

BASSANIO
Gracies, senyora. Sigueu gentil ab mon amic; aquest es Antoni,
aquest es l'home de qui sóc infinitament deudor.

PORCIA
En efecte, li deveu tota mena de generositats; ell per vós n'ha
tingut de ben grosses.

ANTONI
Cap que no m'hagi estat perfectament pagada.

PORCIA, (a Antoni)
Senyor, sóu molt benvingut a casa nostra. Cal provarvosho d'altra
manera que en paraules; perxò no allargo els compliments verbals.

(Gracià y Nerissa parlen vivament)

GRACIÀ
Us juro, per aquesta lluna que ara brilla, que em culpeu sense
raó. Per ma fe, l'he donada al escribà del jutge. Voldria que'l
possehidor sigués eunuc ja que el fet us causa tanta pena, amor
meu.

PORCIA
Una baralla? Ah, tant prompte! De què's tracta?

GRACIÀ
D'una anell d'or, d'una trista tombaga que ella va donarme, ab
una divisa que, adressantse a tothom com els versos del daguer
sobre les dagues, deia: _Aimeume i no'm deixeu._

NERISSA
Y què veniu ara a parlar de divisa o de valúa? Quan us la vaig
donar, me juràreu que la portarieu fins a l'hora de la mort y que
ni la tomba us separaria d'ella. Si per mí no, al menys per tant
patètics juraments, havieu de tenir més cura en conservarla! Que
l'heu donada a l'escribà del jutge!... Ah! jo estic segura que
aquest escribà no tindrà mai pèl a la barba.

GRACIÀ
Sí que'n tindrà, si pot arribar a home.

NERISSA
Prou si una dòna pot esdevenir home.

GRACIÀ
Per eixa mà que ara alço! Creu que l'he donada a una criatura, un
minyonet, un mal fresseta, gens més alt que tu, a l'escribà del
jutge, menut y garlaire, que me l'ha demanat en paga de sos
servéis; En conciencia no li podía refusar.

PORCIA
Jo us haig d'esser franca, heu caigut en mancament separantvos
tant a la lleugera del primer present de vostra esposa; un
objecte afiançat en vostre dit per nombroses promeses y junyit a
vostre carn per la fe jurada! Jo he donat una tombaga a mon
benamat y li he fet jurar que mai sen despendria. Aquí el teniu.
Doncs bé, en nom séu m'atreveixo a jurar que ni per totes les
riqueses que el món atresora voldria separarsen ni llevarla de
son dit. En veritat, Gracià, feu un agravi massa crudel a la
vostra esposa. Si a mí em passava un cas semblant, jo esdevindría
folla.

BASSANIO, (apart)
En bona fe, si lo mellor que podría fer no seria tallarme la mà
esquerra y jurar que he perdut l'anell al defensarla.

GRACIÀ
Missenyor Bassanio ha donat sa tombaga al jutge que li ha demanat
y qui, certament, la ben mereixía. Y ha sigut aleshores que'l
minyò, son escribà, qui havia tingut el treball de fer les
escriptures, m'ha demanat la meva; ni el servidor, ni l'amo no
han volgut aceptar altre cosa que nostres tombagues.

PORCIA, (a Bassanio)
Quina anell heu donat, vós, missenyor? Espero que no serà la que
de mí rebéreu?

BASSANIO
Si al pecat gosés ajuntarhi la mentida, diria que no; però,
veieu, l'anell no es ja en mon dit, ja no la tinc.

PORCIA
Com tampoc hi ha la fe en el vostre cor. Pel cel ho dic; no'm
veureu jamai en vostre llit que no'm presenteu la tombaga.

NERISSA, (a Gracià)
Ni a mí en el vostre, que jo no vegi la meva.

BASSANIO
Oh, dolça Porcia, si sabiau a qui he donat l'anell, si sabiau per
qui he donat l'anell, si poguesseu concebre perque he donat
l'anell, ab quin escrúpol m'he desfet de l'anell, quan no se'm
volia aceptar altre cosa que l'anell, prou calmariau l'aspror del
vostre enuig.

PORCIA
Si haguessiu conegut la virtut de l'anell, o pressentit la valúa
de la qui us donà l'anell, o posat vostre honor en guardar
l'anell, mai us haurieu separat de l'anell. Quin home hauria
sigut tant desconsiderat, si ab manifestacions de zel us hagués
plagut defensarla, de reclamar ab tanta extrema insistencia un
objecte tingut com a sagrat? Nerissa ha dit prou bé lo que dec
creure. Que em mori, si no es una dòna la qui té l'anell!

BASSANIO
No, senyora, pel meu honor, per la meva vida! Ben lluny d'esser
una dòna; es un doctor de gran civilitat, qui m'ha refusat tres
mil ducats y m'ha fet la demanda de l'anell. Jo de cop li negava
y malcontent l'he deixat allunyar, an ell qui havia salvat la
vida de mon mellor amic. Què més podria dirte ma angelical
senyora? M'he vist obligat a enviarli; he hagut de cedir al
remordiment y a l'educació; el meu honor ab tanta ingratitut no
ha pogut sollarse. Generosa senyora, perdoneume. Per eixes llums
sagrades de la nit!... si haguessiu estat allí no dubto que vós
m'hauriau demanat l'anell pera donarla an aqueix noble doctor.

PORCIA
No deixeu mai que aquest doctor s'acosti a casa meva. Ja que té
ell la joia per mi estimada y que vós haviau jurat guardar en
record meu, jo em vull mostrar tant lliberal com vós. Res de quan
me pertany li refusaria, no, ni el meu cos, ni el mateix llit
vostre! Ah! m'aparellaria ab ell, ho tinc ben decidit; no dormiu
ni una nit fòra de casa, vigileume com un Argos. Sinó, per poc
que em deixeu sola, jo us dic pel meu honor, que encara no he
perdut, jo! que tindré aqueix doctor per company de llit.

NERISSA, (a Gracià)
Y jo a son escribà. Ab això, us cal pendre cura de l'instant que
em deixareu mestreça de mi mateixa.

BASSANIO
Y bé! Feu lo que us plagui! Mes, procureu que jo no el sorprengui
al jove escribà, perque li escapsaria la ploma!

ANTONI
Y sóc jo el desgraciat causant d'eixa discordia!

PORCIA
No us afligiu, senyor; no per això deixeu d'esser molt benvingut.

BASSANIO
Perdònam, Porcia, aquesta ofensa obligada. Y davant tots aquests
amics que m'escolten, jo't juro, pels teus hermosos ulls, aon me
miro...

PORCIA
Fixeuvoshi molt ab això! Se veu doble en els meus ulls, una volta
en cada un d'ells!... Doneu vostre paraula d'home doble; heusaquí
un jurament digne de crèdit!

BASSANIO
Vaja, escóltam, al menys. Perdona, aquesta volta, y et juro, per
la meva ànima, que mai més me faré culpable als teus ulls de una
sola manca de fe.

ANTONI, (a Porcia)
Jo havia compromès mon cos pels interessos de vostre marit, y a
no esser per aquell que ara té la baga, la desgracia m'hauria
anorreat; aquest cop, ab la garantia de la meva ànima, goso a
assegurar que vostre senyor jamai, voluntariament, mancarà a sa
promesa.

PORCIA, (que's treu una anell del dit i la dóna a Antoni)
Així, vós sereu la seva garantia. Doneuli aquesta baga y digueuli
que la guardi mellor que l'altre.

ANTONI, (passant l'anell a Bassanio)
Teniu, senyor Bassanio, jureu guardar aquesta anell.

BASSANIO
Pel cel! si es la mateixa que jo he donat al doctor!

PORCIA
D'ell m'ha vingut. Perdoneume, Bassanio... Per aquesta anell he
tingut la companyia del doctor en mon llit.

NERISSA
Perdoneume, també, gentil Gracià; aquell mal fresseta, sabeu,
l'escribà del doctor, ha jegut ab mi la nit darrera al preu
d'aquesta anell.

GRACIÀ
Bona l'hem feta! Adobar les carreteres a l'estiu quan són
immellorables! Què! Haurem estat cornuts abans que ho
mereixéssim?

PORCIA
No parleu tant grollerament. Esteu tots astorats. Teniu, preneu
aquesta lletra, llegiula quan us vagui; ve de Pàdua, de Bellario.
Per ella us enterareu que Porcia era el doctor de qui's parla, y
aquesta, Nerissa, el séu escribà. Llorenç us confirmarà com jo
vaig deixar aquests llocs quasi tant prompte que vosaltres, y que
fa un sol instant que sóc vinguda: encara no he entrat a casa
meva... Sóu benvingut, Antoni. Us guardo mellors noves de les que
vós espereu. Obriu depressa aquesta lletra. Hi trobareu que tres
de vostres naus acaben d'arribar a port ricament carregades. Ja
us contaré per quina extranya casualitat he trobat aquesta
lletra.

(Dóna un paper a Antoni)

ANTONI
Me deixeu mut!

BASSANIO
Que extrany! erau vós, el doctor, y jo no regonèixeus!

GRACIÀ
Com pot esser! erau vós, l'escribà, qui m'ha de fer cornut!

NERISSA ¡
Sí, però un escribà qui no voldrà intentarho mai, a no esser que
esdevingui home.

BASSANIO, (a Porcia)
Vós, doctor enciser, sereu mon company de llit; y, quan jo
m'absenti, dormireu ab la meva esposa.

ANTONI
Oh, graciosa dama, vós m'heu tornat la existencia y la opulencia;
doncs aquí llegeixo com a cosa certa que mes naus són arribades a
bon port.

PORCIA
Y vós, Llorenç, com esteu? El meu escribà us porta noves ben
animadores.

NERISSA
Sí, y que vaig a donarleshi sense retribució. (Donant un paper a
Llorenç) Aquí teniu, per vós y per Jèssica, una acta formal aon
consta com el ric juheu us fa hereus de tot quan possehirà a la
seva mort.

LLORENÇ
Vosaltres, gentils dames, verseu el mannà en el camí dels
afamats.

PORCIA
Aviat serà de dia, y ab tot, estic certa que cap de vosaltres se
sent encara en plena confiança sobre aquests aconteixements.
Retiremnos a casa y allà feunos tantes preguntes com us plagui. A
totes us respondrem fidelment.

GRACIÀ
Anem! Per començar l'interrogatori de Nerissa, al qual ella
respondrà sota jurament, li preguntaré que s'estima més: restar
llevats fins a la nit propera, o anàrnosen de dret cap al llit,
dues hores abans d'esser de dia. Pel meu parer, si ara fos gran
jorn, desitjaría les tenebres per anarmen al llit ab l'escribà
del doctor. Y ara si que, mentres visqui, esmersaré la meva més
tendra solicitut en guardar escrupulosament l'anell de Nerissa.



FÍ DEL MARXANT DE VENECIA



NOTES (del traductor)

1)EL MARXANT DE VENECIA

En el darrer any del sigle XVI, EL MARXANT DE VENECIA fou imprès
per primera vegada y publicat en dues edicions diferentes, l'una
portava el nom d'un impressor, J. Roberts, l'altra el nom d'un
llibrer, Tomàs Heyes. El titol prolixe de la segona edició era
aquest:

«La molt exelenta historia del Marxant de Venecia.
Ab l'extrema crudeltat que mostrà Shylock, el juheu
en contra el susdit Marxant, al volerli tallar una
lliura justa de sa carn: y la conquesta de Porcia
per la tria de les tres arques.

»Com ha sigut representada diverses voltes pels
servidors del lord Chambelan.

»Escrita per William Shakespeare.

»A Londres, impresa per J. R., per Tomàs Heyes y
posada en venta al cementir de Paul, el de la senyal
del vert Dragó, 1600.»

Desde el mes de juliol del 1598, l'impressor ja havia fet
registrar son dret al _Stationer's Hall_.

EL MARXANT DE VENECIA es la darrera de les obres de Shakespeare
nombrades en el catàleg que Francis Meres publicà a la fi del
1598.

2) «Compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer
dilluns negre». -El cronista Howe conta així l'origen d'aquesta
dita singular, _Dilluns negre_:

«El dia quatre d'abril del 136O, a l'endemà de Pasqua, campà el
rei Eduard ab un exèrcit davant de Paris, y feia un fred tant
dur, que molts homes moriren gelats dalt de llurs cavalls.
Veusaqui perque al dilluns de Pasqua se li ha dat el sobrenom de
Dilluns negre»

3) «Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
flgura d'angel». -La pessa d'or ab l'efigie de l'Angel era una
moneda correnta en temps d'Elisabeth: s'anomenava _Angel_ y era
tant antiga com la monarquia saxona. L'antiquari Verstegan suposa
que'l mot _English_, qui designa la raça inglesa, es una
contracció del mot _Angel-like_, semblant a un angel. Aquesta
pretinguda etimologia explicaria perque els primers princeps
d'Anglaterra havien fet esculpir la figura d'un angel a la cara
de sa més bella moneda.

4) «Sol, la! Hop! Hei! Sol, la! Sol, la!» -Aquí, Lancelot imita
el sò de la trompa per medi del qual els correus senyalaven llur
propera arribada en temps de Shakespeare.





*** End of this LibraryBlog Digital Book "The Merchant of Venice. Catalan - El Marxant de Venecia" ***

Copyright 2023 LibraryBlog. All rights reserved.